L'esbojarrada aventura de Johan Cruyff quan va ser jugador del Llevant

BarcelonaAra fa 35 anys, Johan Cruyff vestia de blaugrana. El blaugrana del Llevant. L'equip valencià és l'altre equip de la Lliga espanyola que va aconseguir gaudir de l'holandès com a jugador, en una operació que va sorprendre a molta gent i que va durar poc. En concret, tot just 11 partits a Segona Divisió.

El febrer del 1981 Cruyff era a Amsterdam. Tenia 34 anys i no tenia equip després d'haver-se omplert les butxaques als Estats Units, on havia jugat als Los Angeles Aztecas i els Washington Diplomats entre el 1979 i el 1981, on l'havien escollit millor jugador de la NASL, la lliga professional local, durant el primer any. Però Cruyff no havia acabat de gaudir aquella experiència, amb estadis de gespa artificial i poca cultura futbolística. A més, la seva dona, la Danny, havia patit una greu malaltia que, per sort, havia acabat bé. Així que un cop tornat a casa, no tenia club, però volia jugar en un lloc tranquil, amb bon clima, no gaire lluny. Cruyff no va parar de rebre ofertes, tant angleses –el Chelsea, l'Arsenal, el Leicester o el Birmingham– com alemanyes o d'altres llocs, com el Charleroi belga, el San Diego Soccers nord-americà o l'Sporting de Portugal. Les va rebutjar totes.

Tornar a la Lliga espanyola era ideal, però Cruyff va rebutjar un acostament de l'Espanyol argumentant que no era compatible amb el seu "sentiment blaugrana". L'holandès, doncs, no va voler fer com Kubala, que, de veterà, sí que havia jugat a Sarrià. I va ser en aquest moment quan va trucar el Llevant.

Fitxar Cruyff era idea del president del club granota, Francisco Aznar, un empresari sense gaire seny que es dedicava a gastar més del que tenia. Aquell any el Llevant lluitava per pujar a Primera amb Enrique Pérez Díaz, conegut com 'Pachin', com a tècnic. Pachin era un home respectat, ja que havia estat titular al Madrid ie-ié dels anys 60, però l'entrenador patia en veure com moltes promeses del president no es feien realitat. I el club anava acumulant deutes. Pachin no entenia com Aznar podia tenir jugadors sense cobrar, però oferia 25 milions de pessetes per Cruyff. Però el president creia que fitxant Cruyff arribarien patrocinadors i èxits.

Cruyff es va reunir amb Aznar a Amsterdam i va viatjar a València per conèixer el club i entrenar. Però va sorgir un problema: el Llevant tenia molts deutes i la Federació no va autoritzar l'operació, quan Aznar ja havia dit que l'holandès jugaria contra el Sabadell. Cruyff, doncs, va tornar a Amsterdam i el Sabadell va guanyar 0-1. Pensant que al Llevant no podria pagar, Cruyff va tenir en compte ofertes angleses, aquells dies de febrer, però Aznar va aconseguir trobar els diners.

El 27 de febrer del 1981, doncs, Cruyff va agafar un vol Amsterdam-Barcelona i en aterrar va ser rebut pel seu sogre, Cor Coster, i el mateix Aznar, que davant la premsa li va posar un escut del Llevant a la solapa. Els periodistes van veure com Cruyff, amb dos cartrons sencers de tabac en una bossa, pujava al cotxe d'Aznar cap a València. Tot seguit, en una roda de premsa es va anunciar que l'holandès jugaria dos dies després contra el Palència. La trobada amb periodistes, al Club de Tennis València, va ser sonada, amb petards, banda de música i eufòria. Ara, mentre Cruyff atreia mirades, el secretari tècnic, José Esnal Baldomero, va donar un mastegot a un periodista que va preguntar per uns suposats pagaments il·legals del club a rivals. El Llevant era una olla de grills, llavors.

Pachin va confirmar que contra el Palència jugarien "Cruyff i 10 més". I, per sort, la fitxa del jugador va arribar just a temps per al partit. La fitxa, però, no va ser entregada fins que Aznar no va presentar el xec de 15 milions de pessetes per pagar els deutes de l'entitat amb els altres jugadors. El partit era important, ja que en els anteriors partits a casa el Llevant havia perdut amb el Sabadell i empatat amb el Getafe. No podia seguir perdent punts, doncs.

L'1 de març el nou estadi es va omplir d'aficionats, curiosos i periodistes de mig Europa per veure en acció Cruyff. El Llevant va derrotar el Palència per 1-0, Cruyff va deixar detalls de qualitat i el club va ingressar cinc milions de pessetes de taquilles. A més, el triomf va situar l'equip en zona d'ascens. El negoci semblava rodó. Però no va durar gaire. Una setmana més tard Cruyff va jugar contra un club que li portava molts records: el Granada. Ell havia debutat amb el Barça contra aquest equip, llavors, amb fama de ser un bloc agressiu. A Granada el van marcar de forma contundent i el Llevant va perdre per 1-0. Cruyff no s'hi va esforçar gaire i el tècnic va entendre que entrenar un geni així seria complicat, ja que s'havia negat a viatjar amb l'autocar –es va desplaçar amb el cotxe particular del president a Granada–. Poc després, en el tercer partit, contra el Barakaldo –triomf del Llevant per 1-0–, Cruyff es va lesionar. La cara d'Aznar era un poema.

Entrenador per un dia

Cruyff s'havia sentit bastant bé, a nivell físic, però aquella lesió va tallar una progressió tan bona que havia arribat a dir que acceptava tornar a la selecció holandesa, on no havia jugat des de l'any 1977. El retorn no es va produir mai. De sobte, tot anava malament, ja que la Danny, la seva dona, va ser ingressada i Cruyff va demanar no jugar al camp de l'Alabès per estar amb ella. El Llevant va acceptar. Quan Cruyff va sortir de l'hospital amb la Danny ja recuperada, es va trobar que Aznar havia fet fora Pachin per culpa de la derrota a Vitòria amb els bascos. En el primer entrenament sense Pachin, els jugadors es van trobar sense tècnic i Cruyff va anticipar el que vindria. Va dirigir ell l'entrenador i van fer un partidet. Va ser, possiblement, el primer entrenament dirigit per Cruyff.

Aquell mateix dia, Aznar va explicar als jugadors que calia pujar a Primera per poder seguir cobrant, ja que sense ascens el Llevant segurament patiria una fallida econòmica. La pressió era total. Aznar va anunciar també el fitxatge del nou tècnic: Quimet Rifé, company de Cruyff al Barça. El tècnic català, però, es va trobar un escenari ben complicat. El dia del seu debut, contra el Màlaga, l'afició va saltar al camp quan Pachin es va acomiadar, van aixecar el tècnic madrileny com si fos un torero i el van passejar sota la llotja de forma provocadora, just sota el nas d'Aznar. I davant d'un Rifé que no sabia on s'havia posat. El Màlaga es va sumar a la festa guanyant per 2-4 malgrat alguns detalls tècnics de Cruyff. En el primer desplaçament amb Rifé, el Llevant va perdre a Cadis per 2-0.

L'holandès, doncs, va perdre la paciència. No havia cobrat els cinc primers milions promesos i va amenaçar de no jugar contra l'Oviedo si no els cobrava. Al final, però, Rifé el va convèncer i Cruyff va jugar el seu millor partit amb el club granota i va fer dos gols en un empat a casa que mantenia viva l'esperança de pujar (2-2). El somni de l'ascens, però, es va acabar a Vallecas una setmana més tard amb un empat contra el Rayo. Cruyff, segons les cròniques de l'època, va escridassar els companys i va donar la cara. Els companys, farts de no cobrar, i la directiva no van lluitar tant. Durant les darreres jornades, el Llevant va perdre gairebé tots els partits, malgrat que va derrotar, curiosament, el líder, un Castelló que pujaria aquell any. Aquell dia, amb 4.000 aficionats visitants a la graderia, el Llevant va fer caixa, però els diners se'ls va endur el sogre de Cruyff, a un sac, per cobrar els deutes. L'holandès, doncs, va seguir jugant fins al final ,ja que cobrava, a diferència dels seus companys, que van decidir tancar-se a l'estadi per protestar durant les darreres jornades.

L'experiència va durar mitja Lliga. En total, 11 partits amb dos gols. Cruyff va decidir tornar als Washington Diplomats, on si que pagaven els sous. El Llevant, com havia anticipat Aznar, va fer fallida. El 1982 va perdre dues categories per impagament i va tornar a Tercera, on va estar-s'hi alguns anys abans de poder tornar a Primera, tot just el 2004.

Cruyff va durar poc a Califòrnia, només cinc partits, i tornaria a l'Ajax, on va demostrar estar encara en forma, ja que en el seu primer partit en més de set anys amb l'Ajax va marcar un gol antològic contra el Haarlem.

A l'Ajax, Cruyff encara tindria temps de guanyar dues lligues més i marxar a l'etern rival, el Feyenoord, enfadat... per guanyar la Lliga. Aquesta, però, és una altra història.