Hamid Sourian: El llarg i tortuós camí fins a Rio

BarcelonaTocar el cel i temps després haver de lluitar per tenir l’oportunitat de defensar la corona amb què ho vas aconseguir. Així es podria resumir la història de Hamid Sourian, lluitador de grecoromana que fins al 2014 pràcticament no tenia rival: or olímpic a Londres i campió del món, per sisè cop, dos anys més tard. Després, un calvari fins a aconseguir el que, per a ell, s’intuïa gairebé un joc de nens: competir a Rio de Janeiro.

La seva tortura va començar a Las Vegas, al mundial de l’any passat. Necessitava quedar entre els sis primers per agafar bitllet olímpic. Però va caure a quarts i dolorosament a la repesca. I quedava molt lluny de revalidar el títol. Una primera decepció que, vist amb perspectiva, va marcar els següents mesos de la vida de Sourian, sumit en un estat de nervis que el feia lluitar amb massa tensió. Així es va presentar, ja el març d’aquest any, a Astana, en la qualificació asiàtica per als Jocs. Havia d’arribar a la final. De primeres, però, el japonès Ota el va derrotar, en un combat desigual que va convertir la decepció en una motxilla pesant fins i tot per al talent de Sourian, que en la pròxima parada del viatge, a Ulan Bator (Mongòlia), a l’abril, tampoc es va acostar a les expectatives. Havia de ser un dels tres primers, però va caure a vuitens i no va poder reprimir les llàgrimes. Anímicament trencat i físicament fos, al cap de tres setmanes tenia l’última oportunitat, a Istanbul. Havia de recuperar sensacions, i autoestima, per afrontar l’únic i obsessiu objectiu: plaça a Rio. Per això havia de fer final en una cita que s’havia convertit en una pugna contra si mateix i el poderós vaivé mental. La resposta, però, va ser devastadora. 9-0 a vuitens i 8-0 a quarts. A les semifinals, combat a vida o mort, venç 8-0 i certifica l’accés als Jocs. Ara el plor, contingut i desconsolat, era pel turment de nou llargs mesos en què la seva vida va transcórrer al fil d’un abisme. Una lluita tan externa com interna que, per tot el que ha viscut, el converteix avui, en 59kg, en clar aspirant a l’or. I és que ja se sap que qui pateix i sap patir per aconseguir un somni possiblement està més a prop de fer-lo realitat.