Gerard López: “Em quedo amb la versió dels jugadors: els feia molta il·lusió venir”

BarcelonaTres anys després Gerard López (Granollers, 1979) torna a asseure’s a la banqueta de la selecció catalana. Ho farà a Montilivi, en un partit contra Veneçuela que ha estat marcat per l’enrenou amb la convocatòria, ja que primer el Valladolid, i després el Rayo i l’Osca, es van negar a cedir els seus futbolistes. A més, Sergio González, tècnic del Valladolid i coentrenador amb Gerard, tampoc serà al seu costat.

A la prèvia s’ha parlat poc de futbol i molt d’aquesta polèmica.

Per desgràcia ha anat així. I em sap greu pels jugadors. Estaven il·lusionats per venir, i alguns per debutar. Jo he parlat amb ells i els he dit que ho han d’acceptar, perquè pertanyen a un club que pot decidir si els deixa venir o no. De cara a la prèvia això ens ha donat molt més bombo, però jo estic molt més afectat que no pas content, encara que hàgim tingut més repercussió.

Potser és l’única part positiva, que ara en parla tothom, aquí i allà.

Ara perquè ha passat això, però en general la dimensió mediàtica te la donen els jugadors. Has de comptar amb els millors. I sí que tenim jugadors com el Gerard [Piqué], però no podem comptar, per exemple, amb tots els internacionals que estan amb la selecció espanyola. I molts d’altres, com el Xavi [Hernández], que al final és baixa. La sort és que el partit es juga a Montilivi. Una altra cosa seria en un camp més fred, com Montjuïc. Però allà sabem que la gent no ens fallarà.

M’agradaria tirar enrere fins a dimarts passat. La llista està tancada i de cop i volta li diuen que el Valladolid es fa enrere. I allà comença tot. Com viu aquell moment?

Feia setmanes que hi treballava. Jo havia estat esperant la llista de la selecció espanyola, l’absoluta i la sub-21. Un cop surt vaig refent la nostra llista i la tanco. Havíem parlat amb els jugadors i teníem el vistiplau dels clubs. El dimarts tornava de Madrid i em truca el Sergio i m’explica que el Valladolid no ens cedeix els jugadors. Estava molt fotut. El vaig tranquil·litzar. Després truco al Carlos Suárez [president] per intentar reconduir la situació, però em va dir que no, que entengués que era un moment esportiu molt delicat. Ho vaig acceptar i vaig buscar recanvis. Però allò va fer que el Rayo es fes enrere, i després l’Osca. Teníem el vistiplau... Crec que va ser un efecte dominó. Hem hagut de patir fins a l’últim dia per tancar la llista.

¿Es creu aquesta raó esportiva o pensa que hi ha un rerafons polític?

Exceptuant el Valladolid, no he parlat directament amb la resta dels clubs. Les raons que ens han donat per no cedir els futbolistes són esportives i ho he d’acceptar. He parlat amb els jugadors i jo em quedo amb la seva versió, que els feia molta il·lusió venir. I no poden. Ja els he dit que a la pròxima...

Parlem molt dels clubs, però algun futbolista li ha dit que no?

M’he trobat algun cas d’un jugador que el trucava i em deia: “No és un bon moment per demanar permís a l’entrenador”. Perquè no estaven passant per una bona relació, per exemple. I ho entenc, evidentment. Ells es deuen als clubs i l’únic que té la potestat per fer una convocatòria sense els passos previs és la selecció espanyola. Però trucar a un jugador i que em digués que no perquè no li interessa, cap ni un.

El Sergio sí que podia venir, però al final decideix que no.

Ell tenia permís, però va dir que no hi pintava res si els seus jugadors no venien. Em va trucar dient que li sabia molt de greu perquè això és una cosa conjunta. Estava destrossat. Jo el vaig tranquil·litzar, li vaig dir que se n’oblidés i que no entrés a fer declaracions.

Amb quina lliçó es queda, de cara a una pròxima vegada?

El tema és el calendari futbolístic. Trobar una data és complicat. Abans era per Nadal, i en general no tenies problemes amb els clubs, excepte que els anglesos, que tenen partit, no poden venir. Ara juguem en una data FIFA. I això és molt important. És una data oficial. Per a mi és un pas endavant. L’inconvenient? Que estem acabant la temporada i els clubs no tenen tanta predisposició. I, esclar, que les seleccions reconegudes tenen prioritat a l’hora d’escollir. La gran sort i el privilegi és que tenim molts catalans al primer nivell esportiu. Això no havia passat mai. I ho sé perquè ho comparo amb fa sis anys, quan vaig fer la primera llista. El canvi és molt gran.

Amb una selecció reconeguda, quin seria el nivell de Catalunya?

Crec que tothom és conscient que el nivell és molt alt i que podríem competir en tornejos grandiosos com una Eurocopa o un Mundial. Però no és fàcil la resposta perquè ens ha faltat continuïtat. Si tinguéssim més partits ens en podríem fer una idea més precisa. Fa tres anys que no juguem!

Hi ha alguna idea de quan podrà tornar a jugar Catalunya?

No, no se n’ha parlat. Per a mi disputar aquest partit ja és un èxit. Opcions? Potser a final de temporada, depenent de si hi ha algun gran torneig. I sempre hi ha Nadal, tot i que és difícil captar una selecció perquè no és una data FIFA, per això els partits contra el País Basc dels últims anys. Jo sempre insisteixo al president, els dic que vull partits, que els nanos també en tenen ganes.

Com s’imagina el partit?

Tinc clar que trobarem una selecció veneçolana molt potent, que arriba de jugar contra l’Argentina i està en fase de preparació per a la Copa Amèrica. Espero un bon nivell nostre. Implicació, il·lusió, joc d’atac i, sobretot, que no hi hagi cap contratemps en forma de lesió. Si avui al matí veig que hi ha algun problema o molèstia a l’entrenament, no correrem cap risc.

Per acabar, li pregunto per vostè. Ser seleccionador català és un càrrec no remunerat. El seguim fent de comentarista a alguns mitjans, però imagino que deu tenir ganes de tornar-se a asseure a la banqueta d’algun club.

La meva idea és seguir entrenant. Vaig tenir algunes propostes a l’estiu, però en vaig descartar alguna perquè creia que el projecte no corresponia. Per exemple, anar a països exòtics, per molt contracte que hi hagués... Penso que per al meu creixement no és l’opció adient. S’ha mogut el mercat a Primera i Segona i han sortit algunes possibilitats que no han acabat de quallar. De totes maneres, espero que d’aquí a l’estiu surti alguna opció. I, si hi ha un projecte il·lusionant, prioritzar-lo abans que marxar fora.

Primera o Segona Divisió espanyola?

Soc realista i sé que ara mateix entrenar a Primera és complicat. Tot és part d’un procés. Entrenar a Primera és la meva meta. Ara bé, avui dia a Segona A hi ha més opcions. És una lliga maca, ja la conec de quan entrenava el Barça B. Per aquí pot sortir alguna cosa i és la meva idea. Tampoc em desagradaria treballar amb joves. Potser un filial...