El Barça retira a Franco les medalles que el club li va atorgar als anys 70

BarcelonaNo constava en cap acta, en cap document oficial. Però el Barça li havia donat dues medalles a Francisco Franco, encara que després ningú n'hagués deixat constància per escrit. Quedaven, però, les imatges. I, finalment, després d’anys en què socis i aficionats havien demanat que fossin retirades, la junta directiva ha decidit fer-ho. Una decisió que haurà de ser ratificada en la pròxima assemblea de socis compromissaris.

Segons el portaveu, Josep Vives, “hi ha hagut molts socis que havien demanat reiteradament retirar aquestes distincions". "De fet, el 2003 es va crear un consell assessor que va decidir no anul·lar les condecoracions perquè s’havien concedit en un entorn autoritari. Aquests últims mesos, però, el centre de documentació ha fet una gran tasca per poder tenir clar com es van donar aquestes medalles” ofertes el 1971 i el 1974. La decisió no afecta altres gestos, com una insígnia d’or i brillants que Agustí Montal Galobart va oferir a Franco després de la final de Copa del 1951, o les diferents plaques i fotografies que van presidir les oficines durant dècades. El 1975, de fet, ja es van retirar totes, així com un bust que es va trencar en mans de Jaume Rosell, pare de Sandro Rosell, gerent del club que va ser el primer en retirar simbologia franquista després de la mort del dictador.

Les dues medalles, doncs, són les dels anys 70. El 1971 la junta directiva va atorgar la primera, una medalla d’or commemorativa de la inauguració del Palau Blaugrana. El delegat superior d’Esports de l’època, Juan Gich, havia sigut gerent del club i va organitzar la trobada, en què la junta directiva, amb la presència de l’exjugador Josep Samitier, va fer entrega de la medalla i altres regals per agrair al règim haver ajudat en la construcció del Palau. Alguns directius van evitar fer el viatge amb diferents excuses, com Raimon Carrasco, fill del polític catalanista Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat durant la guerra. El 1974 va arribar la segona medalla, un commemorativa de les noces de platí del club. El Barça havia atorgat per primera vegada la medalla d’or, de nova creació, a la Penya Blaugrana de Manresa, com a organitzadora de la primera trobada de penyes barcelonistes a Montserrat. Però les autoritats franquistes van reaccionar, alertant d’una norma no escrita que deia que les distincions de nova creació sempre s’havien d’atorgar per primera vegada a Francisco Franco. Una delegació del club, doncs, va tornar a Madrid per fer entrega d’aquesta segona medalla, en els últims mesos de dictadura. Josep Vives, per cert, va ser preguntat pel judici als líders polítics catalans, i va afirmar que “el club sempre s’ha posicionat a favor que es busqui una solució política, i no pas aquesta”.

Albert Soler guanya pes

En la reunió de la junta d’ahir també es van acordar altres canvis, com que Maria Teixidor passi a ser la primera dona que farà de secretària de la junta, després que Jordi Calsamiglia, que exercia aquest càrrec, demanés integrar-se al comitè de 'compliance’.

D’altra banda, Albert Soler, director d’esports professionals fins ara, recuperarà un espai central dins del club, a l'assumir les relacions institucionals esportives de l’àrea de futbol, concretament, amb la FIFA, la UEFA, l’Associació Europea de Clubs, la Lliga o les federacions. La junta directiva també va acordar proposar la renovació per un període de 5 anys del síndic del soci, Joan Manuel Trayter, que ocupa aquest càrrec des de l’any 2014

Sense por a la Lliga

Preguntat per aspectes esportius, el portaveu, Josep Vives, ha dit que la junta no està enfadada amb Arthur Melo per haver marxat a París a pocs dies del clàssic, ha negat tenir por pels últims empats a la Lliga i s'ha desfet en elogis parlant de Coutinho.