Bartomeu serà jutjat pel cas Neymar-DIS

BarcelonaAquesta història, Josep Maria Bartomeu ja la coneix. Fa dos any, el maig del 2015, el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar obertura de judici contra el Barça, Sandro Rosell i Bartomeu per un frau fiscal de 13 milions d’euros en el fitxatge de Neymar. Ahir la secció quarta de la sala penal va rebutjar el recurs de l’actual president i el va processar per un delicte de corrupció entre particulars.

Després del capítol d’ahir, De la Mata ha de dictar obertura de judici oral, que al club no esperen que sigui abans de l’estiu. El Barça i el seu president s’hauran de defensar des del banc dels acusats. S’han esgotat els recursos per evitar ser jutjats a Madrid en el que es coneix com a cas DIS, el fons d’inversió brasiler que va presentar la querella perquè se sentia estafat en el traspàs del jugador. DIS tenia el 40% dels drets del futbolista quan era al Santos però no va ser informat de les operacions i va decidir acudir a la justícia espanyola.

L’any 2015, després de l’obertura de judici oral dictada pel jutge, un recurs que el Barça havia presentat abans que De la Mata enviés el club a judici va permetre, gràcies a un canvi d’estratègia de la defensa, que el cas Neymar abandonés l’Audiència Nacional per traslladar-se a un jutjat de Barcelona, un escenari molt més beneficiós per al Barça. El club va acordar amb la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat un pacte de conformitat pel qual es pagaven 5,5 milions d’euros i s’assumien dos delictes fiscals, mentre que els dos presidents, Bartomeu i Rosell, quedaven nets, sense cap tipus de pena.

En el seu escrit de sis pàgines, la sala penal considera que la intervenció de Bartomeu en l’operació Neymar l’any 2011, quan hi va haver acord amb el futbolista, és “nítida”. Llavors, l’actual president era la mà dreta de Rosell i s’encarregava de la vicepresidència esportiva, “participant tots dos” en el contracte subscrit amb Neymar el novembre del 2011, pel qual el Barça havia d’abonar 40 milions d’euros al futbolista l’any 2014, quan podia aterrar a la capital catalana sense necessitat de pagar un traspàs al Santos. “Tots dos van prendre la decisió de signar aquest contracte sense informar-ne la junta directiva, ni el Santos, ni DIS”, diu l’escrit, un fet que va alterar “el lliure mercat de fitxatges de futbolistes en impedir que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència”.

En la seva argumentació, l’Audiència Nacional considera que es va “infringir” l’article 18.3 del reglament sobre l’estatut i la transferència de jugadors de la FIFA, que “impedeix a un futbolista negociar amb un altre club el seu traspàs” fins que li queden menys de sis mesos de contracte. Aquell 2011, a Neymar encara li quedaven tres anys amb els brasilers, si bé el futbolista va fer públic un document en el qual el Santos, tot i la normativa de la FIFA, li permetia negociar amb qualsevol entitat. Això sí, els brasilers puntualitzaven que qualsevol negociació havia d’anar encaminada a un adeu del jugador el 2014, quan expirés el seu contracte.

El cas ha viscut canvis constants durant aquests dos últims anys. A principis de juliol del 2016, just després que el club assumís els dos delictes fiscals, De la Mata va arxivar la branca DIS. Semblava que s’acabava un llarg serial que havia fet caure Rosell i havia acabat amb el club condemnat. Però el setembre d’aquell mateix any hi va haver un gir brusc de guió: la sala penal de l’Audiència Nacional va ordenar al jutge que es reobrís la causa. Des de llavors, les males notícies per al Barça s’han anat acumulant, fins que van acabar de confirmar-se ahir amb el processament de Bartomeu, a qui la fiscalia sempre ha estimat que s’havia de deixar fora del cas. La sala penal no ha seguit la tesi del ministeri fiscal i d’aquesta manera l’actual president s’asseurà al banc dels acusats al costat del mateix Neymar, Rosell, el Barça, el Santos, l’empresa N&N, el pare i la mare del jugador, i l’expresident de l’equip brasiler. En el seu escrit d’acusació, la fiscalia va sol·licitar dos anys de presó i 10 milions d’euros de multa per al jugador i cinc anys per a Rosell; 8,4 milions al Barça, i 7 al conjunt brasiler.

Al Barça el malestar ahir era molt gran. Fonts del club assenyalaven que després de la victòria al Bernabéu esperaven “alguna cosa”, o bé en forma de resolució del Tribunal Suprem sobre el cas de frau fiscal de Messi -els magistrats van analitzar el recurs de l’argentí el dia 20- o bé, tal com va passar, en relació al cas Neymar. De fet, el mateix Bartomeu ho va comentar al seu advocat després del 2 a 3 al Bernabéu. Fonts de la defensa lamenten que s’ha trigat “mesos” a escriure “cinc pàgines”, i que dels dos delictes, del d’estafa no es desenvolupa “ni una línia”, mentre que el de corrupció es fonamenta en el fet que Bartomeu tenia un càrrec el 2011. “I Faus?”, es pregunten al club. El vicepresident econòmic també va signar contractes i no està processat. La teoria de la persecució torna a agafar força dins del club.