El Barça es dispara un tret al peu i deixa Valverde molt tocat
BarcelonaLa festa semblava preparada. A terres saudites tothom semblava feliç. La Federació Espanyola havia creat un model de Supercopa sense gaire sentit amb dues semifinals, i els saudites l’havien comprat somiant que la final seria un Barça-Madrid. I el desig semblava concedit. Si el Reial Madrid havia destrossat el València, el Barça superava sobre el terreny de joc l’Atlètic en una de les millors actuacions col·lectives de l’equip d’Ernesto Valverde en mesos. Però en un final de partit sorprenent, l’Atlètic es va aixecar de la tomba i va marcar dos gols en els últims minuts (2-3) que deixen molt tocat un Ernesto Valverde que, de mica en mica, perd suports dins del club. En lloc de clàssic, la final de la Supercopa serà entre dos equips que no van guanyar títols l’any passat. Un derbi de Madrid a l’Aràbia Saudita.
La Supercopa era una oportunitat per consolidar el projecte, però deixa el Barça més tocat. En els dos partits del 2020 ha sumat un empat contra el cuer i una derrota. A diferència del derbi, però, el Barça ho va fer gairebé tot bé per guanyar. De fet, va marcar quatre gols, però el VAR va deixar amb un pam de nas els blaugranes dos cops. Quan els jugadors ja donaven per fet que havien marcat el 3-1 en una segona part elèctrica, el VAR va descobrir que per pocs centímetres la cresta d’Arturo Vidal era en fora de joc. I es va reobrir la partida, deixant descol·locat un Barça que va espatllar en els últims minuts tota la feinada feta abans. Brillant en atac, l’equip de Valverde va enfonsar-se quan Umtiti, fora de forma, va evidenciar per quin motiu no acostuma a jugar gairebé mai.
El partit semblava destinat a ser una nova festa de Lionel Messi, que passeja el seu talent per tots els continents. Més de 60.000 persones omplien l’estadi del Rei Abdullah per veure’l a ell. Les samarretes eren del Barça, però els espectadors saudites havien pelegrinat per veure l’argentí: van cantar una vegada i una altra el nom d’un jugador que va voler marcar el camí als seus companys. La Supercopa d’Espanya a la riba del mar Roig, a Jiddah, era una gran oportunitat per recordar al Reial Madrid de Zinedine Zidane qui mana al futbol espanyol, per poder esborrar el regust amarg del partit de Lliga al Camp Nou de fa poques setmanes. Però el campió de Lliga ni tan sols podrà jugar la final, víctima del format d’un torneig desastrós, de les seves errades defensives i dels centímetres. Aquells centímetres que haurien pogut convertir una derrota en una golejada.
El mateix equip que havia ofert una imatge ben pobra al camp de l’Espanyol va esmolar les eines contra un Atlètic de Madrid que hauria pogut prendre mal. L’equip de Simeone, però, té més vides que un gat. Tant hi fa si juga malament, si sembla espantat. De sobte, sense saber gaire bé com, s’aixeca de la tomba i et dona un ensurt. Així, un partit destinat a ser un monòleg blaugrana es va convertir en una ruleta russa que va somriure als matalassers, que van aconseguir convertir-se en el botxí d’un Valverde que es va quedant sense marge de maniobra, ja que cada any guanya menys títols que abans.
El Barça volia anar per feina, però va necessitar el seu líder per trobar el camí sobre la gespa. El tècnic blaugrana, que va sentir com l’estadi el xiulava quan la seva cara seriosa apareixia per les pantalles, va sorprendre d’entrada donant descans a Lenglet i Rakitic. Umtiti, lluny de la seva millor versió, va amagar-se a l’ombra d’un Piqué imperial, però quan el partit es va trencar al francès se li van veure les vergonyes. La tasca col·lectiva de l’equip l’havia protegit durant bona part d’un partit en què Arturo Vidal va voler aprofitar la titularitat per enviar un missatge en dues direccions. Cap a Valverde, per deixar-li clar que vol jugar sempre. I cap a terres italianes, per recordar a l’Inter de Milà que si el vol fitxar s’haurà de rascar la butxaca. Molt actiu, Vidal va saber obrir forats en una defensa madrilenya que va patir molt amb l’energia de Luis Suárez i el talent d’un Messi que semblava ser a tot arreu.
Les mans d’Oblak
L’Atlètic, però, va sobreviure a la primera part gràcies al seu porter, Oblak. Les aturades de l’eslovè van donar emoció a un partit que en condicions normals s’hauria decidit ja abans del descans. El primer temps, que va començar lent i es va anar animant, no va ser res més que els entrants d’una segona part en què l’estirada d’orelles de Simeone als seus jugadors va servir, ja que en pocs segons Koke ja havia fet el primer gol del partit aprofitant que la defensa del Barça estava relaxada. La reacció blaugrana, però, va ser la correcta, amb Messi obrint la porta amb dos gols. Un d’ells, legal. L’altre no, per culpa de la seva mà. El domini blaugrana, però, era tan evident que quan Piqué va marcar el 3-1 tot semblava vist per a sentència. El VAR, però, va descobrir un fora de joc d’Arturo Vidal i, poc després, una errada d’Umtiti va acabar amb un penal de Neto a Vitolo. Morata no el va fallar, i poc després Correa sentenciava amb el 2-3. Un gol en què Neto va demostrar que no és Ter Stegen. Un gol que deixa els saudites sense clàssic, Messi sense una nova copa i Valverde camí de fer les maletes i marxar de Barcelona.
