El Barça cau a trossos a Europa

Enviat especial a MadridEl rei d’Europa va despullat. L’equip que va enamorar a Berlín i semblava llest per repetir alegries a San Siro va quedar eliminat als quarts de final de la Champions després d’ofegar-se al Vicente Calderón en una nit de frustració d’uns jugadors bloquejats mentalmemt. Sense idees, sense capacitat de sorprendre i orfe de les genialitats d’un trident perdut, Luis Enrique va perdre per primer cop contra Simeone, en una derrota dolorosa que trenca el somni del triplet i posa encara més pedres a la Lliga. Ara mateix el Barça és un mar de dubtes. Una ombra d’aquell equip que no fa tant mai perdia. I ara sembla incapaç de deixar de perdre.

L’equip perd un llençol a cada bugada. Però si a la Lliga hi havia una xarxa de seguretat, a la Lliga de Campions no. La trompada del Vicente Calderón és d’aquelles que fan mal, una trompada que es va sentir a tot Europa i esquerda la reputació guanyada durant tants mesos. El Barça ja no és el millor equip d’Europa, després de ser enviat al racó de pensar per un Atlètic que té menys joc i menys talent, però que sí que tenia més fe i més cames per córrer. El somni de repetir el triplet s’ha esfumat.

En tot just tres setmanes, el Barça ha perdut la capacitat de sorprendre. De manera individual o coral. El partit de Vila-real va semblar una anècdota. El clàssic contra el Madrid, un mal dia. A Anoeta es van encendre les alarmes i al Calderón, directament, el Barça es va socarrimar incapaç d’apagar un incendi que de mica en mica deixa més despullat aquell equip que ha passat de ser un bloc imbatible a ser un equip sense ànima que per intentar seguir endavant va sortir al terreny de joc del Calderón traint-se a si mateix. El Barça vol la pilota perquè passin coses, per atacar, però l’equip de Luis Enrique, amb l’equip de gala -aquell que fa uns mesos guanyava el títol que ja no es podrà revalidar, la Champions-, va sortir al terreny de joc per amagar la pilota, passar-la i fer que no passés res. Ni xuts contra Ter Stegen, ni xuts a Oblak, ja que la prioritat era no regalar la pilota a un Atlètic que, sense Torres, es va tancar amb dues línies de quatre i Griezmann i Carrasco en atac. Dues fletxes per atacar amb espais si el Barça perdia la pilota. El resultat va ser un tret al peu de l’equip de Luis Enrique, ja que el trident es va convertir en un arxipèlag d’illes aïllades. Els migcampistes i els centrals van amagar bé la pilota, però Jordi Alba en va regalar unes quantes que van permetre a l’Atlètic tenir les seves oportunitats. I en una, Griezmann va aprofitar la badada de l’altre lateral, Alves, per fer el gol de cap que canviava l’eliminatòria.

El Barça havia utilitzat la pilota per protegir-se. L’Atlètic no l’havia volgut, i l’havia cedit als visitants, esperant la seva errada, invitant el campió a estirar-se, obrint-li la primera porta i pispant-li la cartera després. El primer temps blaugrana va ser un monument a la frustració, amb una versió plana d’un equip instal·lat en la mediocritat. El bloqueig mental de l’equip no va canviar fins entrada la segona part, quan, ferit i colpejat per les contres locals, el Barça, finalment, es va despertar. Més per orgull competitiu que per res més, però de mica en mica, aprofitant també el cansament dels locals, el Barça va començar a ser el Barça, utilitzant la possessió de pilota per atacar, per tancar els homes de Simeone.

Incapaç de guanyar el partit al terreny racional, el Barça va acceptar la invitació local de llançar-se al fang i intentar ser millor en el terreny emotiu. Amb Iniesta intentant manar al mig del camp, el Barça, de mica en mica, va anar tancant els matalassers i per fi el trident va anar apareixent. I amb ell, les primeres ocasions. Luis Enrique va entendre que no es podia deixar descansar l’Atlètic donant entrada a Arda i Sergi Roberto per uns Rakitic i Alves fantasmagòrics. Però l’Atlètic va començar a perdre temps, Suárez i Neymar van caure al parany de Godín i Filipe Luís, que es buscaven per fer brega i esgarrapar segons, i una contra de Filipe Luís va acabar amb el penal d’Iniesta que Griezmann va convertir en el 2-0. Al Barça li va quedar temps per protestar un penal clar de Gabi dins de l’àrea, penal que Rizzoli va convertir en una falta i Messi, trist com tot l’equip, la va convertir en l’última ocasió perduda d’un equip que segueix caient a trossos, quan fa poc era l’enveja de tothom.

Simeone derrota per primer cop Luis Enrique

Diego Simeone va poder derrotar per primer cop com a tècnic el Barça de Luis Enrique. Els anteriors sis duels entre els dos tècnics els havia guanyat l’asturià -sense incloure els partits entrenant amb el Celta-, però després de set victòries en set partits, Simeone va poder celebrar un triomf. Els dos últims triomfs de l’Atlètic de Madrid contra el Barça, de fet, han servit per eliminar l’equip català als quarts de final de la Champions. Ara fa dos anys amb Gerardo Martino i ara amb Luis Enrique.