El Barça s'enreda a la teranyina de l'Espanyol (0-0)

Cornellà de LlobregatEl primer dels tres derbis ha acabat amb sorpresa. L'Espanyol, pletòric, ha jugat per sobre de les seves possibilitats i li ha pispat punts a un Barça cansat que ha jugat per sota de les seves possibilitats (0-0). Galca ha ordenat els seus homes amb encert i l'agressivitat blanc-i-blava ha aconseguit deixar sense marcar el trident del Barça. El dia 6, el Barça tindrà l'oportunitat de tornar el cop a la Copa, després d'un empat que pot significar perdre el liderat. Amb un partit pendent, esclar.

L’Espanyol ha aconseguit equilibrar la balança amb ordre defensiu i un joc agressiu que ha deixat sense resposta un Barça desorientat durant bona part del derbi. L’equip de Luis Enrique ha patit molt per aconseguir arribar a la porteria de Pau López, malgrat que sempre que superava la pressió local Messi, Neymar o Iniesta aconseguien portar perill. Dues triangulacions bones i un xut de falta de Messi al pal han servit per recordar als homes de Galca que el Barça és letal quan arriba a l’àrea rival. Així, els blanc-i-blaus han aturat el joc blaugrana abans amb moltes faltes i l'ajuda d'un arbitratge horrible de González González. Dos estils oposats cara a cara, com si fos la representació perfecta de com viuen els aficionats dels dos equips, sempre enfrontats. "Vosaltres mai no ho entendreu", deia una pancarta a l'estadi. El que segurament no han entès els jugadors del Barça és la forma de dirigir el partit de l'àrbitre.

Galca havia anunciat bon joc, però, incapaç de tenir la pilota, ha preferit ser pràctic a ser romàntic. Si al camp del Sevilla s’havia vist un Espanyol valent amb la pilota, contra el Barça l’equip local no l'ha volgut, i ha centrat els esforços en la recuperació i poder fer mal amb espais. Caicedo, però, no ha estat encertat quan ha pogut projectar-se en atac. La defensa blaugrana, amb més feina que altres cops, ha evitat el gol local en un servei de córner i s'ha estirat els cabells en no trobar sempre connexió amb un centre del camp sense l'encert d'altres dies. El Barça, sense baixes, no ha aconseguit ser el mateix. L'Espanyol, amb baixes, s'ha demostrat a si mateix que pot estar més a dalt de la classificació quan l'equip juga unit. Jordán i Diop, però, han mantingut alta la intensitat sempre. Iniesta, en canvi, s'ha trobat molt sol.

Duels individuals

El Barça, amb l’equip de gala, ha patit per trobar-se a si mateix, amb molta possessió i poques arribades. Messi ha acabat allunyant-se molt de la porteria rival per tocar la pilota, amb Iniesta ajudant els centrals per poder superar línies de pressió de l’Espanyol. A l’equip de Galca li ha tocat deixar-se l’ànima en la pressió, i s'ha anat quedant a poc a poc amb menys energia. Jordán, titular al centre del camp, s'ha convertit en un dels models a seguir en donar-ho tot a cada jugada, sense pensar en res més que no fos guanyar cada pilota. Ara, si inicialment l'Espanyol ha aconseguit incomodar la sortida de l'esfèrica a Piqué i Mascherano, de mica en mica ha anat tancat-se sobre la seva porteria. Aguantar aquest ritme era impossible.

El Barça no ha aconseguit establir les seves normes sobre la gespa. Álvaro ha tret de polleguera Mascherano en una jugada en què l’argentí hauria pogut cometre penal i en què el jugador local s’ha jugat la vermella per doble amonestació, jugada reflex d’un derbi convertit en una qüestió d’honor per als homes entrenats per Constantin Galca. L'Espanyol ha entès que no pot competir si es tracta d'acaronar la pilota, i ha convertit el partit en un acte de fe, en una lluita entre jugadors per tot el camp, en una baralla, si calia. I ha funcionat. Amb el permís d'un col·legiat sense nivell, cert.

L'Espanyol aguanta el ritme

El Barça ha despertat a la segona part, quan, ara sí, ha aconseguit jugar on li agrada al campió d'Europa: a la frontal de l'àrea rival. Desgastant un Espanyol destinat a perseguir ombres, l'equip de Luis Enrique ha anat cuinant el partit amb una circulació ràpida de la pilota, joc intens i moviments corals que haurien pogut significar el 0-1 als 54 minuts, quan Luis Suárez ho ha fet tot bé excepte marcar, ja que després de burlar Pau López ha xutat al pal.

Galca, conscient que calia canviar alguna cosa, ha decidit donar entrada a Gerard Moreno per un Burgui una mica perdut, per tenir més arguments en atac poc després d'una bona cursa individual d'Hernán Pérez. Galca apostava més per un Espanyol vertical, capaç de crear tremolors a la defensa blaugrana. El Barça, més horitzonal, volia jugar només en tot just 20 metres. El canvi de Gerard Moreno ha funcionat i l'Espanyol ha aconseguit treure's de sobre una mica la pressió d'un Barça que no trobava el seu centre de gravetat, pendent tant d'atacar com de defensar les curses de Marco Asensio, Gerard o Caicedo.

Luis Enrique, doncs, ha mogut peça i ha donat entrada a Sergi Roberto per un Rakitic cansat després de tants partits com a titular. El croat, una mica imprecís al RCDE Stadium, ha cedit el seu lloc al reusenc, per tal de poder atacar amb el cap fred quan el temps volava. Sergi Roberto s'ha deixat caure per la dreta amb la intenció de revifar el foc d'un Barça cansat que s'ha anat apagant a poc a poc. Cada minut sense anar perdent ha donat encara més vida a un Espanyol físicament pletòric, i a la segona part l'equip de Galca ha tapat de nou els espais amb una teranyina que ha anat ofegant el Barça.

Galca guanya la partida

L'Espanyol ha entès en tot moment que calia treure del partit el trident blaugrana, evitar que la pilota els arribés als genis del Barça. Messi i Neymar han perdut els papers després de topades amb Jordán i Víctor Álvarez, exemplificant els nervis d'un Barça previsible per un cop. L'equip de Luis Enrique porta, de fet, tres empats en les quatre darreres jornades de lliga.

Galca ha tret Jordán de la gespa per intentar mantenir la pressió. Pape Diop, en canvi, no ha deixat de córrer durant 90 minuts, i ha tret de polleguera un Barça destinat a apagar-se de mica en mica lluny de la porteria de Pau. La combinació d'intensitat, cor, ordre, faltes i cansament ha acabat provocant un tall de digestió al campió. El primer episodi acaba amb un empat cantat com un triomf a Cornellà-El Prat. I rebut com una derrota al Camp Nou. El segon episodi arribarà aviat. Amb cares noves i baralles pendents.