Anna Tarrés obre la caixa dels trons en la sincronitzada

BarcelonaA l’equip espanyol de natació sincronitzada es respira un ambient tens, gairebé de guerra freda. L’eliminació dels Jocs Olímpics a la prova per equips ha reobert velles ferides. Han començat les declaracions i contradeclaracions. Dilluns hi deia la seva Thaïs Henríquez, nedadora que va deixar la selecció abans del Mundial de Kazan. Al vespre s’hi afegia Anna Tarrés, que carregava durament contra els caps visibles de la Federació Espanyola de Natació i també contra Ona Carbonell i Gemma Mengual.

“No em fa gens de pena per a l’equip tècnic. Han sigut gent arrogant, que han menystingut la nostra feina”, deia l’exseleccionadora, acomiadada el 2012 després que aconseguís dues medalles als Jocs de Londres -plata en la modalitat de duo i bronze en la prova per equips-. Després va passar per l’equip francès i ara està assessorant Ucraïna, la selecció que va guanyar el Preolímpic de Río i, per tant, un dels botxins d’Espanya. “Em van fer fora de molt males maneres i els resultats són els que són. S’han carregat la feina de vint anys en només un cicle olímpic”. Unes paraules similars a les d’Henríquez, expressades a través de les xarxes socials. “Tristesa, ràbia, indignació, impotència… em falten adjectius i em sobren raons -deia d’entrada-. Han destrossat tot allò a què moltes vam dedicar la nostra vida”.

Anna Tarrés va disparar amb bala, començant per la mala gestió -al seu entendre- del president de la Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena. “La seva política ha sigut un fracàs rotund. No té capacitat de lideratge per fer-se una idea de què és l’esport”, criticava l’entrenadora. Després assenyalava Gemma Mengual, que s’havia retirat el 2009 per ser mare i que ha tornat per participar en el duo. “No entenc com, en comptes de dedicar-se a ensenyar tot el que sabia, ha optat per lluir-se”. I finalment criticava l’egoisme d’Ona Carbonell per haver renunciat a les proves per equips. “S’ha esborrat. Ha mirat per ella. Ha decidit que només feia les modalitats individuals i la Federació l’hi ha permès, cosa que no s’entén perquè aquest és un esport d’equip”. Tot plegat significava, a ulls de l’exseleccionadora, un pas enrere en la preparació. “Espanya s’ha relaxat. No ha buscat aquella coreografia que sorprengués, aquella innovació. Està ancorada en el passat”.

La rèplica del duo

Les paraules contundents d’Anna Tarrés van agafar desprevingudes les nedadores, sobretot Ona Carbonell i Gemma Mengual, que van espolsar-se les crítiques com bonament van poder. “Som aquí per construir i no pas per destruir. El meu objectiu per construir és estar a l’aigua i competir al màxim nivell. No m’he esborrat. Accepto les indicacions de l’equip tècnic, així com qualsevol correcció dels entrenadors”, assegurava Carbonell. Més contundent va ser Mengual en la seva resposta. “Ja fa temps que les paraules d’aquesta dona [Anna Tarrés] no m’interessen. Es mou pel ressentiment, la ràbia i la frustració. M’entren per una orella i em surten per l’altra”. Posteriorment, preguntada sobre si Tarrés està assaborint la seva venjança, va afegir: “Del tot. Per això diu el que diu. Treu verí per la boca. Jo mai vaig dir res d’ella fins que va començar a ficar-se amb mi”.

Des de la Federació, a la tarda va arribar la resposta del president, Fernando Carpena, que va demanar “respecte” per les nedadores i tot l’equip de sincronitzada. “Sóc coresponsable dels resultats de l’equip, però en cap cas permetré que s’alimenti la inestabilitat del nostre equip de treball”, explicava a l’agència Efe. “He sentit segons quines declaracions i m’he hagut de mossegar la llengua per no posar-me al mateix nivell [de Tarrés]”. La guerra de declaracions tot just ha començat.