Els 173 centímetres de Gavi

Era al principi de la segona part. A la zona de la medul·lar. El central experimentat d'1,90 metres i 88 quilos salta per guanyar un duel aeri, a priori fàcil, però per sobre seu emergeix una figura petitona que s’eleva com si volés i toca la pilota netament per sobre seu. El defensa del Vila-real Raúl Albiol va veure com Gavi, d'1,73 metres i 70 quilos, li guanyava còmodament un salt. El nen de 18 anys passant per sobre, mai més ben dit, del central de 37 que n'ha vist de tots colors. Li va treure pràcticament un cap en un duel teòricament intranscendent, allunyat de les zones d'influència. Però per a Gavi no hi ha pilota que es negociï, les lluita com si li anés la vida en cada jugada. Per a mi aquesta és la imatge del que és avui Gavi i el Barça de Xavi, un equip amb molta fam que té en la pressió avançada la virtut principal. El Barça mossega al ritme de Gavi.

El jugador andalús és capaç de tirar-se en planxa, amb el cap al davant, jugant-s'hi la cara, per endur-se una pilota a mitja altura que un rival està a punt de tocar amb el peu. O bé, després d’anar a terra en un dels seus habituals tackles, serpentejar amb la cara fregant la gespa per tocar la pilota amb el cap i evitar que el rival se l’endugui. Gavi no té por de res. Això li permet, òbviament gràcies també a unes cames que semblen molles, guanyar prop del 60% dels duels aeris, segons les estadístiques recollides per diferents webs especialitzades. Ell, que competeix contra futbolistes que li passen com a mínim un pam, s’endú la majoria dels duels aeris que disputa. De fet, de mitjana els migcampistes de les cinc principals lligues d’Europa guanyen un duel aeri per partit. Gavi, en canvi, amb els 173 centímetres —després d’Alba és el jugador més baix del Barça— situa la xifra en prop d'1,5.

És clar que el Barça de Xavi que va llançat a la recerca de la Lliga s’explica per moltes i diverses raons. Per una banda, les individuals: la seguretat del ben tornat Ter Stegen, l’exuberància física d’Araujo, la fiabilitat de Christensen, la classe i intel·ligència de Pedri i la determinació de Lewandowski… Per una altra, les col·lectives: pressió avançada, capacitat d’associar-se, solidesa defensiva… Però hi ha una cosa que dona sentit a totes aquestes virtuts, que les harmonitza: les ganes de Gavi per menjar-se el món. El seu ímpetu s’encomana. El seu caràcter et deixa en evidència si perds pistonada. Gavi et retrata si no ho dones tot sobre la gespa i això és el que ha de ser innegociable en un equip que fa anys que no guanya cap títol important.

Costa de creure que Matías Messi tingui ulls: els apunts en calent del Vila-real - Barça