Assange: un home contra el món

BarcelonaJulian Assange, l’home que hi ha al darrere de Wikileaks, el portal que ha capgirat la diplomàcia mundial, està en presó preventiva per un presumpte cas de violació. Ahir, mentre milers de persones es manifestaven arreu del món pel seu alliberament, els responsables de la presó de Wandsworth el van posar en una cel·la d’aïllament “per la seva pròpia seguretat”. I per sobre del destí del seu fundador, el portal Wikileaks continua proclamant als quatre vents les vergonyes de la diplomàcia nord-americana i recorda que només ha fet públics el 0,5% dels documents secrets que té entre mans.

1.- Qui és Julian Assange?

El fundador de Wikileaks és un australià de 39 anys fill de la propietària d’un teatre de titelles. Va tenir una infància molt complicada després del divorci dels seus pares. Ell assegura que abans dels 14 anys havia canviat d’escola 37 vegades. Als 18 es va casar i va tenir un fill als 19. S’ha passat anys lluitant per tenir-ne la custòdia, fins que el 1999 va arribar a un acord amb la seva exdona.

De molt jove es va interessar per la informàtica i aviat es va convertir en un hàbil hacker. Quan era adolescent el van investigar per haver robat diners de Citybank, però la policia no va trobar cap prova als seus ordinadors. El govern australià va necessitar tres anys per acusar-lo de pirateria informàtica: la condemna va ser una multa. Assange no té domicili fix i sempre viatja per tot el món. Després de treballar com a programador en diverses empreses, va tenir la idea de fundar Wikileaks sobre la base d’un manifest titulat La conspiració com a governabilitat. El text definia el govern il·legítim com a conspiratiu per definició, resultant del treball de funcionaris “en un secretisme cooperatiu en detriment de la població”. Argumentava que si es trenquen les xarxes d’informació secreta, la conspiració s’acaba.

2.- Com viu?

Els qui el coneixen asseguren que dorm de dia i viu de nit i que se sent incòmode fent vida social. S’ha fet una llegenda sobre el seu caràcter esquerp i paranoic, que sembla que s’ha agreujat des que s’ha convertit en un dels homes més famosos del món. De tracte difícil, sempre ha estat convençut que el persegueixen. Porta uns quants telèfons mòbils i es mou de manera erràtica. Sempre porta una jaqueta de pell cordada fins al coll. El seu biògraf, David Leigh, a banda de totes les excentricitats, destaca que Assange és molt intel·ligent. També se li coneix l’afany per agradar a les dones.

3.- Per què l’han empresonat?

Assange ha estat detingut sota una euroordre perquè se l’acusa d’haver comès delictes sexuals a Suècia. L’acusació es desprèn de la denúncia de dues dones sueques: una era una admiradora d’Assange i l’altra una simpatitzant de Wikileaks que li va deixar el seu pis. Afirmen que Assange es va excedir ja que es va negar a fer servir condó, en un cas, i en l’altre va mantenir relacions sexuals mentre ella dormia. Els fets es van produir a l’agost. El judici encara no s’ha celebrat. Va ser el mateix Assange qui es va lliurar dimarts en una comissaria de policia de Londres en saber que la Gran Bretanya havia rebut una segona ordre d’extradició de Suècia, a través de la Interpol, que solucionava els defectes de forma de la primera. El jutge va decidir posar-lo en presó preventiva perquè va considerar que hi havia risc de fuga i perquè la seva vida podia estar en perill.

4.- Hi ha relació entre aquest procés i Wikileaks?

Els dos casos no tenen cap relació des d’un punt de vista jurídic. L’única motivació de la petició d’extradició de Suècia són les acusacions per delictes sexuals. Però els advocats d’Assange argumenten que darrere de l’ordre d’extradició hi ha la pressió dels Estats Units, que han acusat Assange de posar en perill la seguretat nord-americana. Si el jutge britànic considera que la petició d’extradició de Suècia té motivacions polítiques, pot denegar-la. Els Estats Units han anunciat que estan buscant la fórmula per processar Assange, tot i que fins ara no han presentat una acusació formal. El fiscal general nord-americà, Eric Holder, ha explicat que un equip treballa per començar el processament. El problema és que no hi ha cap figura legal que s’ajusti clarament al cas. La llei d’espionatge, del 1917, s’ha fet servir contra membres del govern que han filtrat documents, però mai contra qui els ha difós. Si es compleix l’amenaça d’Assange de publicar documents interns comprometedors d’un gran banc nord-americà es podria fer valer la legislació de drets d’autor.

5.- Fins quan pot estar en presó preventiva?

La vista sobre l'extradició s’ha de celebrar dins dels 21 dies posteriors a la detenció. Però en un cas de tant de relleu és possible que el procés s’allargui uns quants mesos. Assange pot apel·lar contra l'extradició davant del Tribunal Administratiu, que té un termini de 40 dies per respondre. El cas pot arribar fins al Tribunal Suprem. Si els EUA demanen una segona ordre d’extradició a la Gran Bretanya, un jutge decidirà si la nord-americana és prioritària davant de la de Suècia.

QUÈ ÉS I COM FUNICONA EL PORTAL DE LES FILTRACIONS

6.- Què és Wikileaks?

És una pàgina web dedicada a treure a la llum documents secrets. Ofereix anonimat a les fonts, verifica la informació i la publica a la xarxa, sovint filtrant-la primer a diaris de referència, que n’acrediten l’autenticitat. S’ha guanyat una fama mundial per haver publicat material sensible de governs, sobretot dels EUA, i grans organitzacions. Com a Wikipedia, l’enciclopèdia digital de qui va copiar el format, són els internautes els qui alimenten el portal enviant documents secrets als quals tenen accés. D’aquí el nom de la web, que afegeix el prefix Wiki a la paraula anglesa leaks (filtracions).

7.- Què ha destapat fins ara?

A l’octubre va publicar gairebé 400.000 documents secrets de l’exèrcit dels Estats Units sobre la guerra de l’Iraq. Poc abans Wikileaks havia fet públics uns 90.000 informes militars secrets sobre l’estratègia dels EUA a l’Afganistan. A l’abril havia penjat un vídeo en què un helicòpter Apache nord-americà matava dotze persones, inclosos dos periodistes de Reuters, en un atac a Bagdad el 2007. El primer document es va filtrar al desembre del 2006 i revelava la possible implicació del líder del Consell Suprem Somali dels Tribunals Islàmics, Hassan Dahir Aweys, en l’assassinat de diversos membres del govern.

8.- Com funciona?

Un nombre indeterminat de voluntaris (els experts creuen que podrien ser més d’un miler) s’encarreguen de llegir els documents que envien els internautes, verificar-los i donat-los forma. També són voluntaris els que defensen la infraestructura dels ciberatacs. Només un equip reduït treballa a temps complert per Assange. El sistema està protegit amb la millor tecnologia digital, i molts dels seus membres només es coneixen a través de xats. Wikileaks treballa amb servidors de diferents països, com Suècia i Islàndia, on les lleis de protecció dels drets digitals són més estrictes. Quan reben un atac ràpidament es mouen a d’altres països. Amb tot l’enrenou per l’empresonament d’Assange, Wikileaks no ha deixat de difondre cables diplomàtics secrets ni un sol dia. L’organització va respondre a la detenció amb un missatge a Twitter on explicava que continuaria amb la seva activitat.

9.- Com es finança?

Wikileaks rebia donacions a través de la seva web fins que aquesta set- mana Visa, MasterCard i Paypal van decidir tancar-li les transferències. Un banc suís va anunciar que cancel·lava un compte de l’organització que tenia 31.000 euros. Els miralls del portal encara ofereixen diferents vies per fer donacions: una transferència a través d’un banc islandès, un càrrec a una organització sense ànim de lucre alemanya (desgravable d’impostos) o per via postal a un apartat de correus de Victòria (Austràlia). Moltes persones del món de les noves tecnologies, un sector que ha donat grans beneficis en els darrers anys, fan donacions regulars a l’organització.

10.- És periodisme?

Tot i no cenyir-se a les formes convencionals –en procés de canvi per la ràpida irrupció de noves tecnologies–, les filtracions de Wikileaks són una manera de difondre informació que, prèviament, s’ha contrastat –fins ara no ha aparegut cap frau- i són, també, una bona base informativa per als mitjans que en treuen el suc. Per al degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Josep Maria Català, no hi ha dubtes: és “una forma periodística que forçarà a evolucionar estructures massa ancorades en el passat”. Wikileaks ha revolucionat la immediatesa i l’accés directe a les dades.

LA PRIMERA INFOGUERRA

11.- Wikileaks és una via nova d’entrada a la política?

La defensa de Wikileaks i, sobretot d'Assange, ha unit en una mateixa lluita perfils diferents. D’una banda, hi ha la població més mobilitzada i crítica amb el sistema i, de l’altra, els defensors de les noves tecnologies i del lliure accés a la informació. Això fa que grups que normalment no participen del debat polític s’estiguin convertint en actors importants d’aquest afer, tal com apunta la politòloga experta en participació electoral Mariona Ferrer.

12.- Les noves tecnologies són responsables de les filtracions?

No es pot atribuir a les noves tecnologies els mèrits o demèrits de les persones que les utilitzen. Algunes de les persones que s’oposen a les filtracions han demanat més regulació. A Alejandro Ribó, de Wikileaks.cat, no li sorprèn aquesta posició: “l’Església també va culpar la impremta de Gutenberg de ser la causa de la publicació de bíblies en llengües vernacles que van permetre a la gent començar a pensar diferentment”.

Es pot afirmar que Wikileaks hauria estat molt difícil sense les noves tecnologies: el formulari xifrat amb què aconseguien documents i publicar tal volum de filtracions haurien estat coses impossibles en un món sense internet.

13.- Per què es diu infoguerra?

S’ha començat a parlar d'infoguerra a partir de la popularització d’una frase de l’escriptor John Perry Barlow: “La primera infoguerra seriosa ha començat. El camp de batalla és Wikileaks. Les tropes sou vosaltres”. La paraula es justifica perquè hi ha dos combatents procurant controlar la informació. L’opinió d’Antony Loewenstein, periodista australià especialitzat en Drets Humans, és que Wikileaks va guanyant perquè els governs no s’adonen que internet no es pot aturar. “Cal que resistim l’ofensiva dels governs que van incrementant la censura a internet amb el pretext de «protegir la llibertat»”, afegeix.

14.- Qui són els combatents?

Ribó pensa que hi ha dos bàndols clars: “Aquells que volen mantenir la informació tancada i publicar només allò que no posa en dubte els interessos d’uns quants, i aquells que volen alliberar la informació per a tothom, perquè la informació vol ser lliure”.

L’índex de greuges és llarg en ambdós costats de la trinxera. MasterCard i Visa han negat als seus usuaris la possibilitat de cedir diners a Wikileaks. El banc suís Post-Finance va tancar el compte corrent solidari amb Julian Assange. Amazon i EveryDNS van negar-se a continuar proveint la infraestructura tècnica per al portal de filtracions.

El bàndol de Wikileaks també s’ha apuntat alguna victòria. La principal ha estat l’extraordinària difusió dels continguts filtrats. A més, li ha sortit un aliat inesperat: els Anonymous, un conjunt de persones que no reconeixen líders, portaveus ni estructures però que, coordinats, han atacat les webs d’aquestes empreses.

15.- Com es defensa Wikileaks dels atacs de l’exterior?

“Han intentat defensar-se assegurant que tenen material encara més crític –explica Yago Jesús, editor del blog especialitzat en seguretat informàtica DefectiveByDesign– i fins i tot han fet públic un fitxer xifrat sota amenaça de facilitar la clau en cas de problemes”. També s’estan creant rèpliques dels seus continguts a servidors situats en diferents països del món per dificultar la censura i no han faltat les protestes de suport al carrer, entre les quals l’organitzada per FreeWikileaks.eu. Per Isacar Marin, el seu portaveu, “la guerra virtual ha encès la flama i nosaltres volem ser-ne el combustible, organitzar-nos per reclamar les coses que creiem justes”.

16.- Són hackers els combatents en aquest procés?

No. Una obra de referència en aquests assumptes, el Jargon File, estableix que és hacker qui “gaudeix d’explorar els detalls dels sistemes programables”. Els combatents estan fent servir un programari ja pre parat, anomenat LOIC.

UNA REVOLUCIÓ PER A L'ACCÉS DIRECTE A LA INFORMACIÓ i LA TRANSPARÈNCIA

17.- Es pot estar en contra de les filtracions i a favor que les publiquin els diaris?

Es tracta d’una postura relativament estesa entre les persones que s’oposen a les filtracions de Wikileaks per considerar que no ha seguit totes les passes necessàries per elaborar la informació, però que en canvi sí que confien en els canals convencionals dels diaris que han publicat els informes. Per Josep Maria Català, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, aquesta actitud no és més que una “hipocresia”. La situació actual reflecteix la lluita d’interessos entre uns ciutadans que exigeixen el seu dret a ser informats i uns governs que volen controlar la informació. Hi ha, també, qui defensa l’opció contrària, la genuïna de Wikileaks, que dóna accés directe als arxius sense mitjans intermediaris.

18.- Posa en perill la vida de les persones?

Aquest ha estat des del pricipi l’argument al qual s’ha agafat la Casa Blanca per intentar tancar l’aixeta de les filtracions. Asseguren que es tracta d’informacions “imprudents” que amenacen la seguretat de les persones i que fan perillar tant les futures accions de l’exèrcit nord-americà com les relacions diplomàtqiues internacionals. Però vist el contingut de les darreres filtracions –amb un clar predomini dels afers diplomàtics– és difícil jutjar fins a quin punt posen vides en perill. Els cinc diaris que han publicats informes, a més, es van comprometre a evitar difondre els noms de les fonts sensibles.

19.- Quines conseqüències pot provocar en l’àmbit de la comunicació?

El que han aconseguit els informes filtrats és evidenciar que el sistema de la informació que controlen els governs no és tan hermètic com es pensava. Per a moltes persones la irrupció d'Assange han estat la prova més clara que cal més transparència, a més d’una revisió de les polítiques de confidencialitat que es fan servir. El Pentàgon ja ha anunciat que ha pres mesures per evitar que hi torni a haver fugues.

20.- És segur passar informació a Wikileaks?

Tothom pot enviar informació a Wikileaks a través d’un formulari digital que garanteix l’anonimat. S’utilitzen eines de criptografia com OpenSSL o l’aplicació GPG per evitar que terceres persones interceptin els documents, a més de la xarxa de túnels virtuals TOR per evitar rastrejos. De moment l’únic forat en aquesta xarxa ha estat el del soldat Bradley Manning, detingut després de ser acusat d’haver filtrat informes de l’arxiu secret del Pentàgon a Wikileaks. En aquest cas, el delator hauria estat el hacker Adrian Lano, a qui Manning havia confessat les seves accions. Ara Manning està aïllat a l’espera de judici.