Voluntaris a les presons: l'antídot contra l'aïllament i l'exclusió social
A Catalunya hi ha diverses entitats socials que impulsen i coordinen el voluntariat penitenciari, una eina essencial per a la millora de l'autoestima de les persones internes a través de l'acompanyament personal, formatiu, anímic, lúdic i social
Des de dinamitzar activitats de teatre, dansa o lectura fins a donar un cop de mà per aprendre nous idiomes o ajudar a preparar-se per entrar a la universitat. Cada setmana, als centres penitenciaris de tot Catalunya hi entren grups de voluntaris. A l'interior, s'ajunten amb les persones recluses i intenten fer una mica menys feixuc el mur de l'aïllament. "La privació de llibertat i aïllament és una situació que comporta sovint una major exclusió social i un deteriorament de la salut física i mental", recorda Glòria Gratacòs. És tècnica d'administració i gestió del voluntariat de Justícia i Pau Barcelona, una de les entitats de Catalunya que fa més anys que coordina projectes de voluntariat a les presons de la província de Barcelona. Van començar a fer-ho el 1987 i, des d'aleshores, l'equip de voluntaris i el nombre de projectes no han parat de créixer.
Actualment, l'entitat té en marxa programes ben diversos. Un d’activitats socioculturals, que inclou tallers de disciplines com el teatre, la dansa, la lectura i l’art terapèutic. Un altre d'acompanyament individualitzat a la persona reclusa. Un tercer de col·laboració docent per oferir suport en formació bàsica, en llengües, en el preaccés a la universitat, en el projecte de comunitats d’aprenentatge, en el reforç de batxillerat i altres ensenyaments reglats. També n'hi ha un per acompanyar els interns que aviat podran tenir la llibertat definitiva i un darrer per donar suport a les persones que surten en llibertat després de complir penes greus.
"La majoria de les persones privades de llibertat formen part dels col·lectius més vulnerables, afectats per la pobresa i l’atur crònic, la desestructuració familiar, el fracàs escolar i la manca de qualificació professional, l’alcoholisme i les drogodependències, les patologies mentals, la manca de permís per residir o treballar al país", radiografia la tècnica de Justícia i Pau Barcelona. Per aquest motiu, l'organització recorda que el conjunt de la societat té el deure ètic de treballar per reduir l’impacte negatiu de l’empresonament i orientar les penes a la rehabilitació i la reinserció social.
Objectiu: trencar l'aïllament
El voluntariat penitenciari busca acompanyar els interns en el procés de rehabilitació, aplanar-los la reinserció social i ajudar-los a tornar a arrelar a la societat. "Per a la persona interna, l’acompanyament personal és un espai i temps en què pot ser ella mateixa, explicar els seus sentiments, dubtes, necessitats, sense judici i en total confidencialitat", assegura Gratacòs. En un voluntariat penitenciari, la persona voluntària simplement acompanya el pres escoltant-lo, de forma propera. "D'aquesta actitud en surt un vincle que pot facilitar les sortides de permís o que pot servir per començar el procés de sortida definitiva", continua la tècnica.
Ara bé, tenir una persona voluntària és optatiu per a la persona interna: l'equip tècnic del Centre Penitenciari els explica que hi ha la possibilitat de tenir-ne, però ho han de sol·licitar ells mateixos. "Tant si la persona interna rep voluntariat d'acompanyament com de cicles formatius o d’activitats socioculturals, veiem que l’ajuda a millorar el benestar i a disminuir els efectes negatius que té la presó sobre la seva salut mental", aclareix Gratacòs. La tècnica de Justícia i Pau també assenyala que el voluntariat penitenciari té un paper important a l'hora de treballar els nivells de sociabilitat dels interns. "Adquireixen habilitats que l'ajudaran a ser una persona més confiada i autònoma, tant durant el compliment de la condemna com en el moment de sortir del sistema penitenciari", assegura.
El perfil del voluntari
Per ser voluntari a les presons catalanes no cal tenir un perfil gaire concret. "Tenim des de joves universitaris que estudien graus de criminologia o psicologia, fins a persones aturades que volen dedicar el seu temps i coneixement a compartir amb les persones en situació de privació de llibertat", resumeixen des de Justícia i Pau. De fet, hi ha molts tipus de voluntariats penitenciaris: contribuir al desenvolupament i la rehabilitació dels interns es pot fer des de molts angles. N'hi ha d'assistència jurídica, per ajudar les persones internes a entendre millor el seu procés legal i els drets que tenen. També n'hi ha d'assessorament en salut, des de la física fins a l'emocional. En aquest cas, els voluntaris poden orientar, informar i donar suport en temes com els hàbits saludables o la gestió de l'ansietat.
"Soc estudiant de dret i, des d'aquest gener, també voluntària de Justícia i Pau", explica Dolors Ferrer a l'ARA. La primera intervenció com a voluntària la va fer aquest mes d'abril, al mòdul de dones de Brians. "Ofereixo suport i ajuda a través de la relació tutorial, per generar vincle necessari per consolidar el posterior procés de reinserció a la comunitat", concreta. Fer el pas li ha aportat moltes satisfaccions. "És molt gratificant quan els interns i les internes et diuen que quan els va a veure un voluntari és com una entrada d’aire fresc al centre, que ets una cara diferent", apunta. Ara bé, recorda que ni l’exclusió social ni l'aïllament no es poden evitar, i que la majoria dels interns saben que hi ha un rebuig general de la societat per la seva condició. "Això comporta que els faci pànic sortir al carrer després d’anys de condemna per por de ser assenyalats i de no ser acceptats", acaba.
Independentment de l'activitat que s'hi faci, per fer un voluntariat penitenciari cal formar part d'una entitat sense ànim de lucre que ho coordini, així com haver fet un curs d'iniciació al voluntariat penitenciari. "Ateses les particularitats d’aquest àmbit, és important disposar d’un coneixement específic del medi d’actuació", recorda el departament de Justícia de la Generalitat.