Vols anar a viure al món rural? Trobar-hi casa encara és complicat
La falta d'habitatge és un dels principals problemes amb què topen les persones que volen establir-se als municipis petits d'arreu de Catalunya. En quin punt estem i què estan fent les administracions per solucionar-ho?
Queralbs, al Ripollès; Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà; les Piles, a la Conca de Barberà, o la Sentiu de Sió, a la Noguera. Són només quatre dels 337 municipis de menys de 500 habitants que té Catalunya, segons dades de la Generalitat. Es tracta dels coneguts com a micropobles. Junts sumen el 35% de la superfície del país, però, en canvi, només concentren l'1,1% de la població. Ara bé, d'ençà de la pandèmia, els pobles petits han vist com la demanda per anar-hi a viure ha començat a activar-se. Tanmateix, qui vol anar-hi a viure no ho té fàcil: trobar-hi un habitatge de compra o de lloguer és una missió gairebé impossible.
"En molts micropobles no hi ha habitatges disponibles i els que sí que són de protecció oficial ni tenen preus assequibles", alerta David Verge, alcalde de Planoles, al Ripollès, i responsable d'habitatge a l'Associació de Micropobles de Catalunya. Aquest és l'escenari resultant de diverses dècades patint un degoteig constant de pèrdua d'habitants. "En els darrers 40 anys, hi ha hagut pobles que han perdut el 50% de la població", xifra Verge. Això es va traduir en el tancament de diverses escoles rurals per falta d'alumnat, la desaparició de comerços per manca de clientela i joves que marxen a la ciutat perquè no troben feina al territori. "Així i tot, des de fa un parell d'anys, aquest despoblament s'ha estancat i fins i tot està venint a viure gent al món rural", reconeix. Qui ho fa, però, es topa amb un parc d'habitatge insuficient, incapaç d'absorbir no només la demanda de qui vol traslladar-s'hi sinó també la dels joves que no volen marxar del municipi.
Les segones residències
Un dels micropobles de Catalunya que pateixen els efectes de la manca d'habitatge és Arbolí, al Baix Camp. Té 129 habitants i té Reus a menys de mitja hora en cotxe. És un indret molt tranquil, envoltat de natura i tot un punt de referència per als amants d'esports com l'escalada. "Tot plegat ens converteix en un lloc molt apreciat per a les persones que busquen una segona residència o un entorn rural per viure de forma més calmada i en contacte amb la natura", explica Magda Seriol, alcaldessa d'Arbolí. Avui dia, una part significativa dels habitatges del poble són segones residències o allotjaments turístics que queden buits bona part de l'any. "Això limita l'oferta de lloguer o venda per a les persones que volen venir-hi a viure de manera permanent –explica l'alcaldessa–. També hi ha cases buides que es podrien rehabilitar", apunta.
De fet, Arbolí forma part de la llista de municipis que tenen problemes d'accés a l'habitatge i que compten amb una alta concentració d'habitatges d'ús turístic. Per revertir la situació, el municipi ha redactat enguany un Pla Local d'Habitatge. El document servirà per elaborar una diagnosi de la situació amb indicadors quantitatius i qualitatius, gràcies a sessions participatives per escoltar la veu del veïnat. "Aquest pla també té com a objectiu formular estratègies i actuacions per a la planificació de polítiques d’habitatge en petits municipis i micropobles, tenint en compte els recursos i les competències que tenen, amb la col·laboració de l’equip tècnic del Consell Comarcal del Baix Camp, que dona suport en el desplegament de les polítiques", acaba Seriol.
Accions en marxa
Els petits pobles depenen sovint d'administracions més grans per poder oferir alguns serveis i atacar problemes com el de la manca d'habitatge. "Com que ofereixen una qualitat de vida que no es pot trobar a les ciutats massificades, els preus dels habitatges que hi ha són elevats", diagnostica Pere Moradell, conseller comarcal d'habitatge de l'Alt Empordà. Aquesta és, precisament, la comarca que concentra més micropobles de Catalunya. "Costa trobar habitatges disponibles perquè sovint són habitatges vells que necessiten grans reformes que els propietaris no poden assumir, i en el cas d'hereus prefereixen vendre a preus molt elevats", continua. Ara, a través de la Diputació de Girona, s'està oferint assessorament per revertir l'ocupació irregular i controlar l'habitatge d'ús turístic limitant el nombre de llicències que s'atorguen. Per la seva banda, la Generalitat aprovarà aviat l'Estatut del Municipi Rural, que ha de revitalitzar els micropobles.
Per a l'Associació de Micropobles de Catalunya, incrementar el parc d'habitatge disponible al món rural és clau per avançar en el reequilibri territorial. "Està clar que, dels 50.000 pisos promesos pel president Illa, almenys un 20% s'haurien de construir o de rehabilitar al món rural", reclama el responsable d'habitatge de l'entitat. "No podem caure en l'error de fer només pisos de protecció oficial a les grans ciutats, com en els darrers 40 anys", afirma.