Cooperatives socials amb valor afegit
L'Olivera o Coop-era aposten per la integració social de les persones amb discapacitat o de col·lectius vulnerables
BarcelonaL’Olivera és una cooperativa de treball i d’iniciativa social en el món rural que cultiva vinyes i oliveres i elabora vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés. El projecte va néixer l'any 1974 a Vallbona de les Monges. L'any 2003 va fer un pas més en l’acció social de la cooperativa amb la constitució de la Fundació L’Olivera, un instrument per garantir l’acció de l’entitat en el temps i promoure noves iniciatives per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social, principalment en el món rural.
"L'agricultura és un espai interessant per crear un àmbit d'inclusió i formació terapèutic, el que s'anomena l'agricultura social, però no hi ha moltes experiències semblants en l'àmbit del vi. Parlem de persones amb necessitat de suport perquè la seva tipologia pot ser diferent. Nosaltres vam néixer amb persones amb discapacitat funcional, però ara també treballem amb persones que han deixat l'escola o que són d'origen migrat", explica a l'ARA Pau Moragas, vicepresident i responsable de producció de L'Olivera.
"Quan vam néixer l'any 1974 vam crear un grup que integrés capacitats diferents al servei d'un projecte comú. Durant tots aquests anys hem anat consolidant un projecte econòmic que volem que sigui solvent per si mateix. No només volíem ser agricultors sinó també elaboradors i comercialitzadors perquè el valor afegit es quedi a l'origen", assegura.
La iniciativa no és senzilla. "Un projecte d'aquestes característiques presenta molts reptes i moltes dificultats. Històricament, la gent ha volgut marxar del sector agrícola perquè era una feina poc valorada i amb condicions dures", recorda.
L'Olivera va començar fent vins blancs, però ara té un ventall de 20 tipus de vins diferents. A més, té un molí propi per fer oli. "Nosaltres intentem que tots els nostres productes tinguin un relat propi, que no es venguin perquè són socials sinó perquè són genuïns i interessants. El producte és l'eix central. Nosaltres intentem fugir de l'etiqueta social perquè aquesta dimensió del vi es pot trobar en molts productes. La gràcia és que diferents tipus de projectes convisquin de manera respectuosa en un mateix entorn, i això ja genera un impacte social", argumenta Moragas.
El projecte fa bandera de la lluita contra l'automatització que està fent més impersonal el sector. "Creant productes de valor afegit dones valor a tota la cadena que hi ha al darrere d'un producte. En el nostre cas, fent un bon vi en un territori de secà on l'agricultura està desapareixent demostrem que hi ha futur per a un territori i per a una manera concreta de fer les coses. Nosaltres encara defensem la verema manual en un moment en què les feines manuals estan desapareixent", diu Moragas.
"El món canviarà molt en els propers anys i cal que donem a l'alimentació la importància que té. Els vins que tenen una mirada personal al darrere tindran un valor afegit. És un cas semblant al que viu el món de la cultura. Si no anem a les petites llibreries, el sector estarà dominat per les grans marques que decidiran què hem de llegir", resumeix. La coherència és un factor clau per a L'Olivera. "El nostre és un projecte coherent. La gent sent que és de veritat, no una acció de màrqueting, i aquest és el nostre gran repte", afegeix Moragas.
Relleu agrari
Una altra iniciativa amb valor afegit és Coop-era, un projecte de facilitació del relleu agrari mitjançant la gestió integral de terres de cultiu i aplicant criteris d’economia social i solidària. La iniciativa pretén dinamitzar el sector primari a escala local i comarcal amb visió de país, protegint l’arrelament territorial a través de la viabilitat econòmica. L’oferta de serveis implica un programa de relleu agrari dissenyat aplicant criteris d’economia social i solidària, cohesió territorial, així com inserció de col·lectius altament vulnerables.
Coop-era va treure al mes d'abril els seus primers vins. Es tracta d’una col·lecció de quatre vins produïts amb les varietats tradicionals penedesenques (xarel·lo, macabeu i parellada) i que ha estat possible gràcies a la col·laboració de quatre petits elaboradors del territori. En total s’han produït 3.800 ampolles.
D’unes vinyes velles situades als municipis de Subirats i Vilafranca del Penedès, conreades per l’equip del projecte i collides manualment, en surt el raïm per a la producció d’aquesta col·lecció limitada de vins de mínima intervenció elaborats pels viticultors locals: Ivà Gallego, Joan Rubió i Àngels Margalef, María Barrena i Josep Tort, Anna Galofrè i Raimon Badell.
