Un viatge (ple de curiositats) als últims 80 anys d’història de l’electricitat a Catalunya

El 1949, el brunzit de l'electricitat va resseguir per primer cop la flamant línia elèctrica que unia la central tèrmica de Compostilla, a Ponferrada, amb l'estació transformadora de La Mudarra, a Valladolid. Els 50 MW de potència que hi circulaven no eren només la culminació de cinc anys de feina; també eren la primera gran fita d'una jove companyia anomenada Endesa. S'havia constituït el novembre de 1944 i, darrere, hi havia l'Institut Nacional d'Indústria (INI).

En un context de reconstrucció després de la Guerra Civil, la demanda d'electricitat no parava de créixer i l'elèctrica estava decidida a revolucionar el mercat energètic del país. Aleshores, el 75% de la potència provenia de les centrals hidroelèctriques i la generació termoelèctrica no donava l'abast. "Eren moments complicats pel país, però vam néixer perquè sabíem que l'electricitat era el camí per desenvolupar tant l'economia com la societat espanyola", rememora José Bogas, conseller delegat d'Endesa. 

Durant la dècada de 1950 i 1960, Endesa va agafar embranzida amb la construcció de diverses centrals a la riba del riu Sil. S'havia posat entre cella i cella solucionar la manca de generació elèctrica a tots els punts d'Espanya i, per aconseguir-ho, havia desplegat una extensa xarxa de centrals mòbils, una de les quals va ubicar-se a Barcelona.

L'electrificació de Catalunya

L’electrificació de Catalunya, però, es remunta a fa 150 anys, quan es va construir la primera central elèctrica de Barcelona (1875) i amb l’arribada d’empreses hidroelèctriques a la comarca del Pallars Jussà (1911), que van transformar l’àmbit econòmic, social i territorial de Catalunya aprofintant l’aigua i els recursos del Pirineu. Catalunya va esdevenir pionera en energia hidroelèctrica gràcies a les iniciatives de Riesgos y Fuerzas del Ebro, filial de l’empresa Barcelona Traction Light and Power Company Limited –coneguda popularment com la Canadenca– i Energía Eléctrica de Cataluña. 

L’actual Endesa és fruit d’aquestes dues companyies, que juntament amb l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (Enher) i Forces Elèctriques de Catalunya (Fecsa), entre d’altres, van aconseguir fites com la construcció de la primera central hidroelèctrica del territori català, la de Capdella (1914), la primera línia de transport subterrània d’alta tensió a 100 kV de tot Espanya, que es va fer a Barcelona (1958) o el primer parc eòlic d’Espanya a Garriguella (1984). 

L'espurna olímpica

Endesa, a través de les seves predecessores a Catalunya i quan ja havia entrat en el seu accionariat, va col·laborar en la posada en marxa de les centrals nuclears d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. 

L’any 1992, amb l'arribada dels Jocs Olímpics a Barcelona, es va modernitzar la infraestructura elèctrica catalana. Aproftitant les olimpíades es van construir galeries subterrànies per acollir serveis de llum, aigua, gas i telefonia que van permetre, sobretot, soterrar línies d'electricitat de bona part de la ciutat. En aquells anys d'èxit conjunt, Endesa va comprar el 75% del capital de Fecsa i, el 1999, Endesa va certificar la compra del 100% de Fecsa i d'Enher, que van passar a formar part del Grup Endesa. 

En paral·lel, en aquells anys, la companyia va fer el salt al mercat llatinoamericà. "Ho van fer molt bé i van arrelar gairebé en tots els països, tot i ser pioners", recorda Marina Serrano, presidenta de l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (aelēc), l'antiga UNESA. Rafael Miranda, conseller delegat d'Endesa entre 1997 i 2009 rememora l'èxit que van tenir integrant tantes cultures diferents dins l'empresa: "Vam agafar molt renom internacional i vaig arribar a ser president d'Eurelectric, l'associació sectorial més important a Europa encarregada de representat els interessos comunitaris de la indústria elèctrica”. 

Sumar per avançar

Amb les adquisicions de Fecsa i Enher, Endesa va consolidar-se del tot a Catalunya. Des d'aleshores, no ha parat d'innovar. Des de l'entrada al nou mil·lenni, a més, està immersa en una profunda transformació. "Hem passat de la generació tèrmica a la generació elèctrica amb energies netes -remarca Joan Carles Alayo, doctor en enginyeria industrial-. Això és molt important, perquè representa la capacitat d'adaptació d'una empresa generadora d'energia que, gràcies a l'esforç de l'equip humà, ha transformat una idea original dels anys 40 en una idea innovadora del segle XXI", assegura.

Els últims anys de la trajectòria d'Endesa es poden resumir en un concepte: innovació tecnològica constant, cosa que els ha permès ser líders en eficiència i modernització d’infraestructures. Ara, integrats dins el Grup Enel, el major grup energètic d’Europa, la companyia segueix sent un referent per la indústria i impulsa avanços tecnològics que redefineixen el setor elèctric. 

Avui, Endesa és diferent, però continua mantenint ferma la vocació de servei amb la societat i amb el compromís de generar i subministrar energia sense emissions. "Som uns dels principals inversors industrials del país i una companyia fermament compromesa amb la sostenibilitat", exposa la companyia. "Som mereixedors de la confiança dels nostres clients i ho volem seguir sent, almenys, 80 anys més".

Cap a on va Endesa?

Endesa mira el passat, però també es prepara per encarar el futur. A dia d’avui ja és l’elèctrica amb menys emissions de la península Ibèrica i en el seu nou pla estratègic per al període 2025-2027 s’hi reflecteix un punt d’inflexió en la seva aposta per liderar la transició energètica. Té quatre àmbits d'actuació:

Augmentarà la inversió fins als 4.000 milions d’euros, un 45% més que en el pla anterior 2024-2026.

Amb 3.700 milions d’euros d’inversió en renovables, Endesa reforçarà l’energia eòlica i hidroelèctrica.

Endesa es focalitzarà en el client, incentivant l’electrificació dels usos energètics. L’objectiu és elevar la cartera de clients al mercat lliure fins als 7,1 milions al final del període.

Endesa també reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat i la neutralitat climàtica, amb l’objectiu d’assolir les zero emissions netes l’any 2040. Té el desafiament de ser la primera elèctrica en aconseguir-ho, 10 anys abans dels compromisos globals establerts a la COP de París.