Mecatrònica, el perfil d’enginyer multidisciplinari que demanen les empreses
Aquest grau de la UVic-UCC s’acosta al 100% d’ocupació menys d’un any després d’haver acabat els estudis
Trobar una feina que es correspongui amb allò que s’ha estudiat és un dels objectius dels nous graduats. Un objectiu que no sempre és fàcil, i que depèn molt de l’àmbit de coneixement i del tipus d’estudis que s’hagin cursat. Les enginyeries encapçalen de manera destacada els índexs d’inserció laboral dels nous graduats i graduades a les universitats catalanes, segons es desprèn de l’informe que sobre aquesta matèria elabora periòdicament l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (ACU). L'última versió del document, del 2017, recull que el 93,2% dels nous enginyers estan treballant tres anys després de finalitzar els estudis, un percentatge que ha anat en augment els últims anys.
L’àmbit de les tecnologies industrials és el que millors resultats obté quan es parla d’inserció: no només el percentatge d’ocupats és alt, sinó que les condicions laborals dels nous graduats són bones, amb llocs de treball vinculats als estudis realitzats, contractes fixos i a temps complet, i una remuneració correcta. Aquest és el cas del grau en Enginyeria Mecatrònica de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), en el qual la taxa d’ocupació arriba o s’aproxima al 100% menys d’un any després de l’acabament dels estudis, segons reflecteix l’enquesta anual de l’Observatori Laboral de la Universitat. El qüestionari també recull la satisfacció dels exestudiants pel que fa a l’adequació entre la feina obtinguda, els estudis cursats i les expectatives laborals.
Resposta a les necessitats reals de les empreses
La clau d’aquesta alta ocupabilitat és, segons el coordinador del grau en Enginyeria Mecatrònica de la UVic, Juli Ordeix, que el pla d’estudis de Mecatrònica “es va elaborar a partir de les demandes reals de les empreses” i del convenciment que els requeriments dels perfils professionals que funcionaven fa uns anys s’han de transformar. Per això el grau forma “un perfil d’enginyer multidisciplinari que treballa per projectes i integra els àmbit de la mecànica, l’electrònica, el control i la informàtica”, àrees de coneixement que conflueixen en la robòtica.
El vincle entre la universitat i l’empresa és una constant del grau, el primer d’aquest àmbit que s’imparteix en el marc universitari espanyol, fet que converteix la UVic en pionera i centre de referència. Aquesta relació garanteix, també, el contacte directe de l’estudiant amb la realitat del teixit industrial i que, més enllà de les pràctiques curriculars, “molts treballin abans fins i tot d’acabar la carrera”, diu Ordeix.
Amb feina abans de graduar-se
Aquest és el cas d’Arnau Mas, estudiant de tercer del grau en Enginyeria Mecatrònica de la UVic-UCC, que fa un any i mig que treballa al Grup Girbau a través de les Beques Sí-Sí de la mateixa universitat. A l’empresa, se centra sobretot en la certificació de seguretat de productes, una branca que desconeixia quan va començar a estudiar: “Quan entres a la universitat penses que només faràs màquines, i després descobreixes que la mecatrònica és molt més que això”, explica. Segons afirma, li agrada la certificació de productes perquè “ho toques tot i veus de tot i, per tant, aprens molt”, a banda que “per certificar-les, has de tenir una base molt àmplia, que inclou entre d’altres la mecànica, l’electrònica i la informàtica”.
El seu cap és Josep Saña, responsable de certificació de producte del Grup Girbau, segons el qual perfils com els de l’Arnau són els més demanats per les empreses. “Ens trobem en un context de canvi constant, i per això necessitem professionals adaptables, molt resolutius i que siguin productius ràpidament”, explica. En aquest context, els graduats en Mecatrònica encaixen a la perfecció, perquè “s’han format amb un pla d’estudis actualitzat i adaptat a la realitat” i perquè “aporten flexibilitat als grups de treball transversals en què estem organitzats, en els quals les tasques canvien d’un mes per l’altre”. Més enllà de tenir coneixements, conclou, “són capaços d’aportar la capacitat per assolir nou coneixement”, i és per tot plegat que, després de les pràctiques, “el més habitual és que se’ls ofereixi la possibilitat d’incorporar-se a l’empresa”.