UNICEF alerta d’una emergència humanitària sense precedents

BarcelonaEl món viu actualment una confluència històrica de conflictes que està afectant milions d’infants. Des de Gaza fins al Sudan passant per l'Afganistan o Ucraïna. Aquesta situació se suma a un augment molt pronunciat de la desnutrició en algunes regions determinades i a l’impacte del canvi climàtic. UNICEF va presentar el passat dimarts el seu Informe d’acció humanitària 2024, una crida per aconseguir un finançament d’emergència per trobar solucions a una crisi sense precedents.

El 2024, s'espera que els nens i nenes de tot el món necessitin ajuda humanitària vital en un món cada vegada més afectat per conflictes brutals, pobresa, polarització i els efectes de la crisi climàtica. UNICEF, que pretén arribar a uns 147 milions de persones a tot el món amb ajuda humanitària, fa una crida de finançament d'emergència per valor de 8.635 milions d'euros, uns 9.300 milions de dòlars. L’objectiu és arribar a almenys 93,7 milions de nens i nenes en 155 països. “La situació és difícil i dura perquè s’estan combinant diferents crisis, que impacten especialment als infants”, assegura José María Vera, director executiu d’UNICEF Espanya.

UNICEF aporta xifres per dimensionar la crisi humanitària. “Una cinquena part dels infants del món, uns 460 milions, viuen en zones on hi ha un conflicte obert. Entre els anys 2005 i 2022, s’han reportat 315.000 violacions dels drets de la infància. Més de la meitat dels infants, uns 1.000 milions, estan vivint en zones amb un risc climàtic extrem. Uns 200 milions dels menors de cinc anys es troben en una situació de pobresa alimentària. Hi ha nens i nenes que viuen aquesta situació oblidats de l’opinió pública”, explica Vera.

El director executiu d’UNICEF Espanya recorda que hi ha conflictes que compten amb més atenció mediàtica que d’altres, que corren risc de caure en l’oblit. “No totes les crisis se senten igual i això provoca bretxes de finançament. Hi ha situacions d’emergència que troben uns fons econòmics mínims per oferir una resposta humanitària de qualitat, però d’altres pateixen un infrafinançament. Els que més pateixen són els nens i les nenes, que són el grup vulnerable més fràgil”, argumenta Vera.

“El que nosaltres sabem fer a UNICEF és estar a prop dels infants que pateixen, tant si les càmeres se’n fan ressò com si no. Ho fem, a més, abans, durant i després de les crisis”, afegeix. Hi ha 10,8 milions de nens i nenes que han tingut accés a ajuda psicosocial per cuidar la seva salut mental en un context de risc.

"Els 439.000 socis que UNICEF té a Espanya i les seves quotes regulars permeten que l'entitat pugui dur a terme un finançament flexible en funció de les necessitats que vagin sorgint, però també són decisives les quotes puntuals de les persones solidàries davant situacions d'emergència", diu Vera.

La resposta humanitària a les tràgiques conseqüències de l'escalada de les hostilitats a Gaza va requerir 1.113 milions d'euros (uns 1.200 milions de dòlars) per a només tres mesos. “Algunes sol·licituds econòmiques són per als països que tothom pot intuir, com Ucraïna, l'Afganistan o Síria, però altres crides són per al Sudan, Burkina Faso, la República Democràtica del Congo, Myanmar, Haití, Etiòpia, el Iemen, Somàlia, el Sudan del Sud i Bangladesh, on només s’ha cobert un 20% o un 25% de les necessitats humanitàries”, conclou Vera.

El Sudan, en situació molt delicada

Blanca López, especialista d’un programa de resiliència i cohesió social d’UNICEF al Sudan. “La situació al país africà és molt delicada. S’estima que 25 milions de persones, de les quals 14 milions són nenes i nenes, necessiten ajuda humanitària. Gairebé 6 milions de persones han estat desplaçades a la força, una dada que converteix el Sudan en la major crisi d’infants desplaçats del món”, analitza.

Hi ha set milions de nens i nenes que corren el risc de no rebre les vacunes que els protegeixen de moltes malalties. “Gairebé el 70% dels centres sanitaris situats a les zones de conflicte no funcionen. Això és un risc per a molts infants que podrien no sobreviure si no accedeixen als serveis sanitaris a temps”, alerta.

El Sudan té una de les taxes de desnutrició infantil més grans del món. “Més de 3,5 nens i nens pateixen desnutrició aguda. Els analistes creuen que la situació es pot deteriorar encara més perquè els combats són continus. La diarrea aguda i el còlera són dues de les preocupacions habituals perquè gran part de l’aigua està contaminada”, certifica López.

“Hi ha 19 milions de nens i nenes que no estan rebent educació i moltes de les escoles estan danyades. Professionals com mestres, metges o treballadors socials no estan rebent el seu salari. L’estratègia d’UNICEF interconnecta l’acció humanitària, el desenvolupament i el manteniment de la pau. Per materialitzar-ho hi ha tres fronts. El primer és mantenir els serveis d’emergència a les zones de conflicte. El segon és donar assistència als desplaçats i a les comunitats d’acollida que estan a les zones adjacents. El tercer i últim és assegurar els serveis a la població que està fora de les zones de conflicte”, analitza.

“Vuit mesos després de l’inici del conflicte, un dels principals resultats ha sigut que 6 milions de persones s’han beneficiat dels subministraments sanitaris proporcionats per UNICEF. A més, 4 milions de persones han pogut accedir a aigua potable. Un total de 4 milions d’infants han vist mesurada la seva taxa de desnutrició. Gairebé 600.000 persones han rebut ajuda psicosocial”, resumeix López.

UNICEF demana 778,4 milions d’euros (uns 840 milions de dòlars) per continuar amb la seva feina al Sudan. “Això ens permetrà seguir oferint un paquet d’intervencions per a 8 milions de nens i nenes sudanesos. L’ajuda es concreta en històries personals amb nom propi. El cost de la inacció és inacceptablement alt. No podem permetre que la mort i el patiment dels infants sudanesos es converteixin en una altra catàstrofe oblidada. És ara quan necessiten la nostra ajuda”, aclareix. Les mares compten amb un programa d’acompanyament propi.