Guiu Serra Aurich: "La UdG està molt adaptada a les persones amb dificultats de mobilitat; el problema és arribar-hi"

GironaGuiu Serra va saltar als mitjans de comunicació quan va denunciar els problemes de transport que tenien les persones amb dificultats de mobilitat per arribar a la UdG. La seva reclamació d'un transport públic més eficient per anar fins als campus del Barri Vell o de Montilivi de la Universitat de Girona, i la comunicació entre els dos equipaments no s'ha resolt de moment. Ell ha optat per anar-hi amb taxi i així estalviar-se gairebé una hora per fer un trajecte que es pot fer en cinc minuts.

La primera vegada que vam sentir a parlar de tu va ser per una carta de queixa que vas publicar als mitjans.

— Fa un any. La queixa era que el bus que portava a la Universitat passava cada mitja hora i a més amb un circuit molt estrany, de manera que de casa meva, a Banyoles, fins a l’estació de Girona trigava mitja hora i d’allà fins a la Universitat del Barri Vell a vegades gairebé una hora més, entre l’estona que esperava que sortís el bus i la duració del recorregut. El que va al campus de Motilivi també passa cada mitja hora.

Demanaves una solució de mobilitat que no era només per a tu sinó per a tothom.

— Esclar! Hi ha una noia que va amb cadira de rodes que no ha pogut venir cap dia sola, sempre l’ha de dur la seva mare. A Lletres, per la seva situació elevada i amb pujades i escales, no s’hi pot arribar amb cadira de rodes. 

Però tu et mous sempre caminant.

— No sempre. Depèn. Si he de fer distàncies llargues vaig amb cadira, però els trajectes curts els faig a peu. A la Universitat puc venir a peu i tinc més llibertat de moviments. 

Quina solució et van donar?

— Durant un temps, uns dos mesos, em van pagar un taxi des de l’estació, però ara ja el pago jo. He calculat que em gasto uns 200 euros al mes en transport. S’hauria de facilitar l’accés a la universitat. Jo conec gent que s’ha trencat el peu i no ha pogut venir. Caldria que hi hagués, per exemple, busos llançadora que comuniquessin de manera continuada l’estació i el campus del Barri Vell. Així segurament molta gent que ve amb cotxe es passaria al transport públic. Girona es posa la medalla de "ciutat universitària", però la mobilitat dels estudiants està per resoldre.

És força xocant que hi hagi tants estudiants que vinguin amb cotxe, tot i les dificultats d’aparcament.

— Molts no tenen altres opcions si no volen perdre una o dues hores per venir. Hi ha estudiants que deixen el cotxe a l’aparcament del complex dels Ocine i pugen a peu fins aquí perquè no tenen altres opcions. 

La universitat està adaptada?

— Sí, i tant. A dins tot està molt bé i no tinc cap problema. Això ja m’ho van dir quan em vaig inscriure: el problema és arribar-hi. 

Al llarg de la teva vida, ¿t’has trobat problemes de mobilitat?

— A Banyoles anava en bici de casa a l’institut, que era a prop. I a dins m’hi movia a peu. No vaig tenir cap problema. El que em va sorprendre és que sembla que hauria de tenir més facilitats, en realitat em trobi amb més dificultats. 

Creus que l’urbanisme està prou adaptat a les persones amb dificultats de mobilitat?

— Normalment, les ciutats més grans, com Barcelona, ho tenen més ben resolt. Ho tenen més incorporat. Els problemes solen ser als cascs antics, on és difícil fer una intervenció. Banyoles, per exemple, no està malament. I a Girona el problema és sobretot al casc antic. 

Quines ciutats són més amables en aquest sentit?

— Segurament la ciutat que he visitat que més em va agradar en aquest aspecte és Berlín, on això ho cuiden al màxim. A més, tenen molts tramvies, que van molt bé per a la gent gran o amb dificultats de mobilitat. Als metros no sempre hi ha ascensor. 

Què estàs estudiant i com et va?

— Mira, jo volia fer mates pures, però a quart d’ESO em va caure a les mans un llibre d’introducció a la filosofia que es deia El món de Sofia, de Jostein Gaarder, i això ho va canviar tot. Em va portar a llegir altres llibres de filosofia. 

I el teu pare no hi va tenir res a veure? Un professor de filosofia d’aquesta universitat m’ha dit que ell va estudiar filosofia gràcies al teu pare, al qual va tenir de mestre. 

— [Riallada] El meu pare mai no em va dir "tu fes filosofia". Ni tampoc em va condicionar mai. De fet, El món de Sofia el vaig llegir perquè me’l va recomanar una amiga. El que sí que va fer el meu pare va ser, quan ja ho tenia decidit, recomanar-me lectures. 

Quins temes de la filosofia t'interessen més?

— Segurament la metafísica i aquestes coses.

Com és la relació amb els companys?

— Molt bona, la veritat. Ara, també és veritat que quan em vaig presentar a fer primer de filosofia, molta gent es va sorprendre que jo fos aquí. És a dir, la gent que no em coneixia, al veure que caminava malament, pensava "aquest és tonto". Molts fins i tot se sorprenien: "Osti, què hi fas tu, aquí?" 

¿Has hagut de lluitar sempre d’entrada contra els prejudicis?

— Mira, quan miràvem beques per a gent discapacitada, que depenen del ministeri de Madrid, s’obria un desplegable amb la llista dels estudis que volies fer i no hi havia les carreres universitàries. Qui va planificar aquestes beques ja va descartar que gent com jo pogués arribar a la universitat. 

T’agrada estudiar a Girona?

— Sí, molt. Les grans ciutats mai no m’han agradat. No m’agrada anar tot el dia en metro amunt i avall. Girona està molt bé com a ciutat universitària, però alguns que fan un doble grau han de travessar la ciutat per anar del campus del Barri Vell al de Montilivi. De vegades no tenen prou temps. També s’hauria de millorar la mobilitat entre els dos campus. 

T’agradaria fer un Erasmus?

— Sí, ara precisament ho estic mirant. M’agradaria anar a Itàlia.