Viatjar a prop, a la natura i de manera sostenible: l'ecoturisme arrela a Catalunya

A mig camí entre la Seu d'Urgell i Puigcerdà hi ha el petit municipi de Prullans. Allà, el 1944, els avis materns de David Isern van decidir obrir-hi l'Hotel Muntanya, un dels negocis més emblemàtics del poble. Al cap d'uns anys, el 1967, els seus avis paterns van inaugurar el càmping La Cerdanya, també a Prullans. Avui, més de mig segle després, el seu net, David Isern, ha agafat les regnes dels negocis i, dirigint també l'Aparthotel Ca L'Aurèn, ha renovat i unificat les tres iniciatives sota la marca Cerdanya EcoResort. "El 2017 ens vam adonar que les persones que ens visitaven cada cop donaven més importància al menjar de proximitat i de producció ecològica, i vam decidir crear un hort de permacultura per abastir els nostres restaurants –explica Simone Leenders, responsable de màrqueting de Cerdanya EcoResort–. Ja oferíem activitats de senderisme i gastronòmiques de proximitat, i va ser aleshores quan vam decidir apostar per l'ecoturisme", concreta.

Cerdanya EcoResort és un dels 60 actors que formen part de la marca Ecoturisme, impulsada per l'Agència Catalana de Turisme i que agrupa allotjaments, empreses d'activitats, agències de viatges, espais naturals i entitats de producció turística compromeses amb aquesta modalitat turística. "L'ecoturisme engloba totes aquelles experiències turístiques que es duen a terme en espais naturals protegits i que tenen com a finalitat principal oferir al turista la possibilitat d'observar, aprendre, interpretar, conèixer i gaudir de la natura i les expressions culturals, sempre de manera respectuosa", sintetitza Rosalia Pont, cap de Marques d'Actiu i Natura de l'Agència Catalana de Turisme. La marca va néixer l'octubre del 2017 en el marc del primer Fòrum d'Ecoturisme, Natura i Treball. Ho va fer amb un objectiu clar. "Volem identificar i agrupar aquelles empreses que ofereixen experiències ecoturístiques a Catalunya per posar-ne en valor l'oferta i posicionar Catalunya com una destinació de referència en la seva pràctica", explica Pont.

La demanda, a l'alça

Si bé el 2017 es va crear la marca per impulsar l'ecoturisme a Catalunya, el fenomen ja feia temps que ressonava, especialment en altres països. "A la dècada dels 90, a Europa i als Estats Units el turisme vinculat al món natural va agafar volada", contextualitza Lluís Garay, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador principal del grup Noutur de la UOC. Eren temps en què la societat començava a prendre consciència dels impactes de l'emergència climàtica. "A Catalunya, l'ecoturisme va aparèixer-hi, especialment, a principis dels anys 2000", concreta l'expert. Avui, segons Garay, continua sent un turisme de nínxol, però que de mica en mica s'està obrint portes.

Precisament, l'Organització Mundial del Turisme (OMT) calcula que un 20% del turisme global es pot encaixar dins l'etiqueta d'ecoturisme o turisme en entorn rural. "Catalunya hi té molt de potencial, perquè disposem d'una xarxa de més de 180 espais protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), que ocupen un 30% de la superfície del territori català –assenyala Rosalia Pont–. A més, tenim una important oferta de recursos, empreses especialitzades i serveis complementaris de l'ecoturisme, que no ha parat de créixer", afegeix. Per a la cap de Marques d'Actiu i Natura de l'Agència Catalana de Turisme, és una modalitat en auge. "Treballem intensament per posicionar Catalunya com a destinació ecoturística de referència, amb una oferta estructurada, segmentada i sostenible –apunta–. A més, tenim una gran varietat d'hàbitats i recursos naturals que, juntament amb el clima, fa que puguem practicar l'ecoturisme els 365 dies de l'any", assegura.

Actualment, l'ecoturista que visita Catalunya té un perfil d'entre 30 i 50 anys, que té sensibilitat per l'entorn natural i que busca experiències relacionades amb la flora i la fauna de cada zona, segons l'Agència Catalana de Turisme. "Acostumen a ser parelles o famílies amb fills, la majoria procedents de Catalunya, però també de la resta d'Espanya i de països europeus com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg o els països nòrdics –detalla Rosalia Pont–. Normalment fan estades d'entre dues i quatre nits per destinació", completa. A Cerdanya EcoResort ho certifiquen. "Per una banda, ens visiten clients de l'àrea metropolitana de Barcelona que busquen tenir contacte amb la natura i practicar turisme de forma sostenible; per l'altra, ens visiten turistes estrangers procedents de països europeus que volen descobrir el Pirineu a peu, gaudir dels seus paisatges i descobrir-ne els costums i la gastronomia", concreta.

Un turisme amb principis

Per formar part de la marca Ecoturisme, impulsada per l'Agència Catalana de Turisme, però, cal complir uns requisits. "Sovint, el terme es confon amb altres conceptes que hi orbiten, com el turisme sostenible o responsable –apunta Lluís Garay, professor de la UOC–. No n'hi ha prou amb el fet que sigui una experiència respectuosa amb el medi ambient, sinó que cal que es faci en un entorn natural i que el motiu principal d'oferir-la sigui ambiental", concreta. Les empreses i entitats que volen adherir-se a la marca Ecoturisme han de mostrar i ratificar el seu compromís amb els principis bàsics d'aquest tipus de turisme, que estan definits en el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits (NaturCAT2020).

En primer lloc, cal contribuir a la conservació del patrimoni natural i cultural dels espais naturals minimitzant els impactes negatius sobre l'entorn. "En l'ecoturisme l'impacte positiu ha de ser sempre més gran que el negatiu", avisa Garay. En aquest sentit, cal que el negoci ecoturístic ajudi a millorar la qualitat de vida de les poblacions locals promovent, per exemple, l'ocupació de proximitat. Però, més enllà d'això, cal que incorpori elements interpretatius per seduir i conscienciar els visitants sobre els elements patrimonials i la seva conservació, a més d'ensenyar-los el valor dels espais naturals. "Amb l'ecoturisme es busca crear una consciència ambiental, però també social i econòmica –apunta l'expert–. La clau d'aquesta activitat és fer que el visitant conegui el destí que trepitja", afirma. Finalment, la marca Ecoturisme apunta que, en el cas que les activitats es facin dins d'un espai natural, cal cooperar amb els seus gestors en tot moment.

Totes aquestes bones pràctiques, però, poden augmentar el preu de les experiències. "Sempre hi ha el debat sobre si l'ecoturisme és apte per a totes les butxaques o és un turisme elitista –planteja Garay–. Al final, hem de reflexionar i decidir cap on hem d'anar: si hem de continuar viatjant a destins de moda sense considerar l'impacte negatiu que generem, o bé hem de viatjar menys i millor", conclou.