'Slow tourism', l'alternativa per a qui vol conèixer a fons els destins que trepitja

A la dècada dels 80, a Itàlia, hi va néixer un nou concepte gastronòmic: l'slow food. Carlo Petrini, sociòleg i fundador de l'associació Arcigola, havia dit prou. Tip de veure com la cultura del menjar ràpid de grans cadenes de restauració no parava de guanyar adeptes, va decidir alçar-se com a cara visible d'un nou moviment que defensés les tradicions culinàries regionals, els bons hàbits alimentaris, el plaer gastronòmic i la possibilitat de gaudir del menjar sense presses. De seguida va trobar aliats. Avui, l'slow food és un moviment internacional que ja compta amb milers de projectes que el posen en pràctica en més de 160 països. "D'aquí en va sorgir el turisme lent –o slow tourism–, un model que proposa visitar els indrets en calma, allunyar-se dels circuits més comercials i connectar amb els productors i la vida local", defineix José Antonio Donaire, professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG).

Amb l'esclat de la pandèmia i l'estroncament del turisme massiu, aquest nou concepte es va erigir com una possible alternativa a la impersonalitat del model turístic massiu. "El covid-19 ens ha demostrat que el turisme és vulnerable i que, davant la dificultat de viatjar lluny, les zones interiors, rurals i de muntanya són un bon refugi, ideal per practicar-hi el turisme lent", apunta Francesc Fusté, professor i investigador del Laboratori Multidisciplinar de Recerca en Turisme de la UdG. El fenomen, que sovint és entès també com una filosofia de viatge, barreja en una mateixa pràctica trets propis del turisme sostenible, responsable, regeneracional i conscient. "Proposa reduir la distància del viatge, incrementar el temps d'estada per connectar amb els territoris i promociona sistemes de mobilitat activa com caminar o anar en bicicleta per reduir la petjada de carboni", afegeix Donaire.

Segons els experts, el turisme lent és un fenomen transversal que en els darrers anys ha guanyat adeptes en col·lectius ben diferents. "Per un cantó, agrada a turistes joves que són crítics amb el model turístic de masses, però també a famílies de rendes mitjanes i altes que volen fugir dels inconvenients dels espais urbans", apunta Donaire. Això ha fet que, arreu de Catalunya, hi floreixin noves propostes turístiques basades en experiències per gaudir amb calma.

És el cas d'Olesa de Montserrat, a la comarca natural del Montserratí. En aquest municipi marcat pel cultiu de l'olivera, la passió pel teatre i un atractiu entorn natural, l'Ajuntament s'ha aliat amb l'operador Turismo Vivencial per crear i impulsar una desena de productes turístics, que s'han elaborat amb la col·laboració d'entitats del poble i que s'han posat en marxa aquesta primavera. "L’objectiu és consolidar una oferta d’experiències turístiques vivencials que permetin al visitant conèixer la cultura, les tradicions, la restauració i les activitats del municipi a través d’amfitrions de diferents entitats locals", explica l'Ajuntament d'Olesa. "Els productes distintius d'un indret fan que els turistes puguin viure el territori de primera mà i sense presses en contacte amb el seu teixit social i cultural –apunta l'expert Francesc Fusté–. Són un mecanisme per protegir i promocionar la identitat de cada lloc".

Catalunya, referent en ‘slow tourism’

Precisament, per impulsar iniciatives com la d'Olesa de Montserrat, l'Agència Catalana de Turisme va activar l'estiu passat un paquet de subvencions per crear productes turístics vinculats a la filosofia slow tourism. Ho va fer en el marc del projecte europeu Med Pearls, que busca potenciar aquest tipus d'experiències en 26 destins i 13 àrees del Mediterrani. La Generalitat de Catalunya s'hi va acollir i va triar l'Anoia, les Garrigues i la Ribera d'Ebre com a zones ideals on desenvolupar els productes.

“L’slow tourism brinda l’oportunitat d’explorar destinacions poc conegudes d'entorns naturals, recórrer paratges de manera immersiva i fer-ho a un ritme lent –resumia Marta Domènech, directora general de Turisme, en el moment d'anunciar la proposta–. Catalunya s’ha de posicionar en aquest segment, ja que té zones que ofereixen moltes possibilitats perquè el turista pugui conèixer de manera pausada les seves particularitats, patrimoni i tradicions locals i pugui així generar una experiència significativa de gaudir de l’entorn i la natura”.

Per impulsar aquestes iniciatives, l'Agència Catalana de Turisme va subvencionar amb un màxim de 16.000 euros la creació de productes turístics que responguessin d'aquesta filosofia. Un dels sis projectes escollits va ser el que va dissenyar Turismo Vivencial a l'Anoia i que és mot similar al que el mateix operador ha posat en marxa enguany a Olesa de Montserrat. Sota el lema "Viu l'Anoia a través dels seus amfitrions locals", el visitant podrà escollir ben aviat experiències immersives i sostenibles emmarcades dins de quatre àmbits: cultura, natura, gastronomia i benestar. De moment, el projecte ja s'ha presentat als agents locals, en una sessió que va servir per certificar la voluntat d'impulsar conjuntament les experiències.

Aquest, però, no va ser l'únic projecte subvencionat per l'Agència Catalana de Turisme. A la mateixa comarca de l'Anoia, també es va triar el projecte L'Anoia pas a pas, de l'agència de viatges Trek and Ride, especialitzada en el turisme actiu, el senderisme i el cicloturisme, entre d'altres. A les Garrigues, es va escollir la proposta de l'agència Tu i Lleida per desenvolupar deu experiències turístiques sostenibles d'entre 1 i 5 nits d'allotjament, i el projecte de Buena Ruta, una altra agència especialitzada en turisme sostenible, que buscava crear itineraris i paquets per connectar els actius naturals, els béns culturals i la personalitat genuïna de cada zona. També es va subvencionar la creació de paquets turístics vinculats a l'oli, el vi i l'ametlla per part de Traveltec, sota el lema "Xino-xano per les Garrigues". Per últim, per dinamitzar la Ribera d'Ebre, les ajudes Med Pearl es van fixar en el projecte presentat per El Brogit, una agència especialitzada en ecoturisme i enoturisme, i la seva aposta per crear activitats amb el gust i la gastronomia local com a plats principals.

Ara, tots aquests projectes estan començant a veure la llum, en un moment en què la pandèmia que va impulsar el fenomen sembla haver quedat enrere. Els experts, però, creuen que és una tendència que seguirà creixent. "El nou escenari geopolític per la guerra d'Ucraïna i l'aplicació de les normes europees per frenar el canvi climàtic provocaran un encariment del cost del transport que donarà lloc, novament, a una reducció de la distància i, per tant, a la consolidació del turisme de proximitat", conclou el professor José Antonio Donaire.