Serà el del 2022 l’estiu de la remuntada?

"El 2021 ha estat l'any de l'inici de la recuperació, però encara som lluny de les xifres prepandèmia”. Així arrencava al gener, durant la inauguració de Fitur, la compareixença del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. El 2021 el turisme internacional a Catalunya havia crescut un 101,3% respecte a l’any anterior, amb 5,6 milions de turistes estrangers visitant casa nostra. Pel que fa als turistes procedents de l’estat espanyol, el novembre del 2021 l’augment ja era del 115% respecte al 2020. Unes dades força optimistes que ara, un any després, la indústria turística espera superar amb escreix. Així ho corrobora Daniel Imbert-Bouchard, investigador del grup de Recerca, Turisme, Cultura i Territori del CETT-UB: “Després d’un primer tram d’any de bones sensacions centrades en la campanya de Setmana Santa, hi ha una gran expectativa que aquesta temporada d’estiu es recuperin els registres d’abans de pandèmia. Cal, però, estar atents a l’efecte de la inflació, el preu dels carburants i el retrocés d’alguns mercats que ens visitaven tradicionalment”.

Un model sòlid

El sector turístic català genera un volum de negoci de gairebé 40.000 milions d’euros anuals i ocupa més de 450.000 persones, unes magnituds que el situen com un sector estratègic a Catalunya. Al març era el conseller d'Economia, Jaume Giró, qui parlava de la “solidesa dels fonaments de la indústria turística catalana”, així com de les moltes raons que els seus principals actors tenien "per ser optimistes de cara al futur”. Ho feia en un acte de Pimec en el qual també va aprofitar per parlar de les cinc fortaleses que, a parer seu, té el nostre model turístic: “Producte, preu, proximitat, persones i paisatge”. Això no vol dir, en paraules de Giró, que el sector no hagi "d’innovar i ser creatiu per millorar i ampliar el seu públic, però preservant aquests punts forts que ens han dut a ser la indústria turística que som avui”.

En els darrers anys, el model turístic català no només ha plantat cara al covid-19, sinó també a una sèrie de fets, relativament recents, que podrien haver-lo ferit de mort, com les crisis econòmiques o l’atemptat de la Rambla de Barcelona del 2017. Capítols que no li han restat cap atractiu de portes enfora, d'acord amb la mitjana de 52 milions de pernoctacions que va registrar l’any passat, un 209% més que el 2020. Una resistència en la qual, a parer d’Imbert-Bouchard, “conflueixen diferents elements”. Entre els principals, esmenta “la feina constant feta al llarg dels anys, que ha consolidat el país amb una forta atractivitat global, la qual cosa s’ha traduït amb una àmplia oferta de propostes d’alt nivell i un ventall de temàtiques i activitats diversificades arreu del territori”. Aquests ingredients, “sumats als darrers treballs de promoció per part de les administracions i l’esforç d’adaptació de les empreses del sector, han permès tornar la confiança als mercats”, prossegueix Imbert-Bouchard, que no obvia “les ganes de tornar a viatjar que demostra la demanda i de deixar enrere dos anys amb relativa poca mobilitat per motius d’oci i lleure”.

Noves maneres de viatjar

En el marc de Fitur, el conseller Torrent també va afirmar que des de les administracions i empreses del sector “s’estava treballant per fomentar un turisme més ètic, innovador i responsable”, un full de ruta que es va iniciar amb ganes l’estiu de 2020, coincidint amb l’etapa més restrictiva de la pandèmia, durant la qual el turisme de proximitat va ser la taula de salvació del sector. Una aposta, en opinió d’Imbert-Bouchard, “ferma i en la qual cal avançar”. La pandèmia, destaca, “ha evidenciat que és necessari replantejar noves maneres de viatjar i fórmules per fer un turisme més respectuós amb l’entorn”, una fita, sosté, a la qual “la demanda també ha de contribuir”. Hi ha estudis, apunta, “que indiquen que el turista ha pres més consciència de la sostenibilitat i també és més conseqüent sobre els efectes que genera la seva activitat d’ençà de l’emergència climàtica”. Una perspectiva més responsable, apunta, “que entre tots els agents implicats, també des de la formació en turisme, cal fomentar i potenciar”.

Sobre els productes i experiències emergents que en aquest sentit estan tenint més bona acollida, Imbert-Bouchard apunta que, “cada vegada més, es tendeix a valorar les més genuïnes, centrades en destinacions que ofereixin valors culturals i naturals com a elements diferenciadors”. I afegeix com a fórmula guanyadora entre el turista local “un turisme de proximitat que combini experiències de lleure amb un contacte responsable amb el territori i la seva gent gràcies a descobertes gastronòmiques i artesanals, o bé a la pràctica d’activitats slow com ara l’enoturisme”. Pel que fa al turisme internacional, conclou Imbert-Bouchard, “al marge de les àrees litorals, totes les dades indiquen que el turisme urbà s’està recuperant”.

‘Reset’ a la vista?

“Durant la paràlisi turística provocada per la pandèmia es va parlar molt de plantejar l’era postcovid com un reset amb instruccions renovades per a un nou escenari en el qual s’havien d’accelerar debats ja existents relacionats amb els tres eixos de la sostenibilitat: mediambiental, social i econòmic”, apunta Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. En aquest nou context de recuperació, els desafiaments, per a Gomis, “tenen diferents variants en funció de cada destinació i cada model de turisme”. Tot i així, assenyala, sí que hi ha un “desafiament comú i clau per al sector: redefinir el paper del turisme com a dinamitzador de l’economia en cada territori afectat”, fet que passa per “identificar de quina manera pot tenir un paper que faciliti la multiplicació dels seus efectes positius minimitzant els impactes negatius des de la perspectiva dels tres eixos esmentats que han de tenir en compte els interessos dels residents”. “Per això –matisa–, és desitjable que el turisme es desenvolupi en el marc de destinacions amb economies diversificades que evitin els riscos del monocultiu sectorial, una visió que exigeix una planificació global del territori en qüestió, que vagi més enllà del turisme i integri els diferents sectors econòmics i la identificació de les infraestructures bàsiques necessàries per a la mobilitat, l'habitatge…” I aquí, apunta, “cada destinació ha de fer la seva reflexió”.

Patrimoni natural i cultural; turisme esportiu, amb el senderisme i el cicloturisme al capdavant; turisme de benestar; turisme de reunions; vacances en família; enoturisme i gastronomia; sol i platja... El turista que tria Catalunya com a destinació té un ventall de possibilitats gairebé infinit. “Tradicionalment, quan es parla d’experiències turístiques que funcionen es posa l’accent en la visió del visitant”, apunta Gomis, que creu que “cal que aquesta visió canviï”. Una via per a transformar-la seria, proposa, “que l’indicador del nombre de turistes deixés de tenir l’excessiu protagonisme que té per mesurar l’èxit d’una destinació”. A parer seu, “una combinació d'indicadors vinculats a la sostenibilitat haurien d’ajudar a avaluar els resultats de les polítiques turístiques de manera més ponderada i eficient en àmbits clau com l’econòmic, però també el mediambiental, el social i el cultural vinculat al patrimoni”. I conclou: “Des d’aquesta perspectiva, les experiències que funcionen són les que s’ajusten millor a aquests criteris.