La realitat augmentada, la nova eina per redescobrir el patrimoni cultural català

Situem-nos al Montsià. Al marge esquerre del riu Sénia, en un dels puigs de la serra Grossa, s'hi alcen tres edificacions: la torre circular, la torre de l'homenatge –quadrada– i una església. És el recinte del Castell d'Ulldecona, un dels símbols més emblemàtics del municipi i una de les joies més preuades del patrimoni històric a les Terres de l'Ebre. Al segle V abans de Crist, el turó estava habitat pels ibers. Avui, en canvi, hi passegen famílies equipades amb ulleres de realitat augmentada. "A través d'aquests dispositius, els visitants poden veure i entendre com ha anat evolucionant el castell, des d'un punt de vista històric i arquitectònic –explica Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona–. Se submergeixen a 2.700 anys d'història reconstruïts digitalment, fase a fase, des de l'època preibèrica fins a finals de l'Edat Mitjana, amb una visió panoràmica de 360 graus", rebla.

Aquest és un exemple de les experiències immersives que han anat sorgint els últims anys a Catalunya i que, de mica en mica, han anat estenent l'ús de la realitat augmentada també al camp del turisme. Amb una aposta similar a la d'Ulldecona, que ha estrenat el servei aquesta mateixa primavera, trobem propostes com la ruta medieval de Vilafranca del Penedès, la ruta templera i hospitalera de l'Espluga de Francolí o la visita a l'emblemàtica Casa Batlló, a Barcelona. "L'ús d'aquesta nova tecnologia permet, d'entrada, millorar l'experiència del visitant –assegura Pablo Díaz Luque, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC expert en turisme–. Gràcies a la realitat augmentada pot tenir accés a més informació de l'indret que visita, però també entendre-la més ràpidament, amb un format atractiu", apunta. Però aquesta tecnologia no és tan nova com sembla.

"En el fons, les audioguies que fa anys que copen les visites turístiques ja eren un tipus de realitat augmentada, en la seva versió més rudimentària –contextualitza Díaz Luque–. Ara, amb la tecnologia ja tan desenvolupada, la informació no ens arriba a través de botonets i auriculars, sinó mitjançant unes ulleres", apunta. A Ulldecona n'estan molt contents. "L'acollida està sent molt positiva i s'esgoten les places de totes les visites que programem", confessa Ventura. Segons l'alcaldessa, l'aposta de l'Ajuntament d'Ulldecona per tirar endavant la iniciativa ha fet que els mateixos veïns i veïnes del territori visitin de nou el castell per viure l'experiència immersiva. "Aquest nou servei ha fet que moltes persones que viuen a banda i banda del riu Sénia, tant del Montsià, de la resta de les Terres de l’Ebre, com del Maestrat, vinguin a Ulldecona i descobreixin la història d’un castell que habitualment veuen quan passen per aquí, però que no coneixien des de dins", apunta.

A Ulldecona, la realitat augmentada s'ofereix com un complement a les visites guiades que es fan al recinte del castell, conduïdes per guies turístics professionals. "És una manera de continuar treballant el patrimoni com un element dinàmic i generador de cultura, de coneixement i d'activitat econòmica", conclou.

De l'edat medieval al modernisme

On també ha deixat de ser estrany veure persones caminant amb ulleres de realitat augmentada ha estat a Vilafranca del Penedès. Des del 2018, el Servei de Turisme de la ciutat ofereix la possibilitat de descobrir de forma immersiva la transformació que han viscut la plaça Jaume I i el claustre de Sant Francesc, d'origen medieval. "Tot va néixer arran de dues visites teatralitzades que vam programar i que van tenir una gran acollida –apunten des del Servei de Turisme de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès–. A partir d'aquí, vam refer l'estratègia per incorporar-hi noves tecnologies que ajudessin a completar les explicacions del guia", detallen. El 2018, un equip d'especialistes va dissenyar l'experiència a les dues ubicacions i el resultat ha satisfet les expectatives. "Malgrat la pandèmia, la rebuda va ser molt bona –expliquen des del servei–. Ara tornarem a promocionar-ho per treure el màxim rendiment a la inversió feta", concreten.

Precisament, el cost d'aquests dispositius i del disseny dels espais que es volen recrear és un dels principals esculls que ha de superar aquesta nova tecnologia per irrompre de ple al sector turístic. "Per oferir el servei immersiu cal fer una inversió inicial important –corrobora Pablo Díaz Luque, expert en turisme de la UOC–. Es tracta d'una tecnologia madura, però que encara no ha arribat al gran públic", afegeix. De totes maneres, Díaz Luque recorda que no tota la realitat augmentada cal veure-la a través d'unes ulleres. "N'hi ha de molts altres tipus, alguns dels quals només requereixen un telèfon mòbil per ser utilitzats", concreta. Com a exemple, l'expert cita el mètode d'escanejar un codi QR, apuntar amb la càmera a l'entorn i descobrir-hi personatges o elements informatius.

Aquest és un sistema similar al que, des de fa uns anys, acompanya els visitants de la mítica Casa Batlló d'Antoni Gaudí, al bell mig de Barcelona. "La realitat virtual es pot expressar de moltes maneres, des de contingut immersiu a través d'ulleres fins a continguts mostrats a través d'una tauleta", insisteix Gary Gautier, director general de la Casa Batlló. El temple modernista de Gaudí aposta per aquesta última opció. L'idil·li amb la realitat augmentada va començar el 2015, a través d'un telèfon intel·ligent. "L'èxit va ser rotund i ens va servir per constatar que posar la innovació i la tecnologia al servei de la cultura era una combinació guanyadora", explica. Avui, la visita a la Casa Batlló ja és una experiència augmentada, amb micromappings, la sala audiovisual immersiva Gaudí Cube i l'ampliació dels continguts de la visita, que ara es mostren a través d'unes tauletes. "La valoració de la nostra visita ha passat de 7,5 punts a 9,5 sobre 10 i hem estat guardonats amb premis internacionals del camp de la realitat augmentada, de l'storytelling, de la creativitat i de l'audiovisual", acaba.

En tots els casos, la iniciativa atrau un perfil de turista familiar, interessat pel patrimoni i la cultura, però la realitat virtual també pot acostar aquestes propostes als amants de les tecnologies. "Hi ha un turisme techie que es pot sentir atret per aquestes experiències", apunta Díaz Luque. La clau del futur de la realitat augmentada en el món turístic, però, la tindrà el turista general. "Caldrà veure si adopten la tecnologia o la rebutgen, però també caldrà estar atents a altres conceptes que poden jugar un paper important, com l'evolució i les possibilitats del metavers", conclou l'expert.