Un model sostenible i alhora rendible, el repte de la indústria turística

A finals de setembre, i després d’un altre estiu de rècord, el XXIV fòrum de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) centrava el debat en la necessitat de compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la sostenibilitat i la convivència. En el marc de la jornada, més de 200 agències de viatges i professionals del sector van debatre al voltant de les respostes del sector davant dels reptes de les ciutats turístiques, des de com gestionar la massificació a com atendre el turisme prèmium, passant per com comunicar els atractius de les destinacions i, alhora, fer sostenible el turisme.

L’acte també va servir per fer valdre segments com el turisme gastronòmic, el prèmium, el de reunions, negocis i esdeveniments, i el musical i l’esportiu com a principals atractius del país, sobretot a l’hora de desestacionalitzar la demanda, parer amb el qual la directora de Turisme i Direcció Hotelera de l’Escola FUAB Formació de la UAB, Maria Noguera, està d’acord. A parer seu, s’ha d’anar modificant el model turístic “per poder tenir una oferta més diversificada i de més qualitat, oferint una relació de productes o experiències turístiques més àmplia i repartida tant en el temps com en el territori”. Per tant, prossegueix, segments com els citats en el marc del XXIV fòrum d’ACAVe “poden ajudar a assolir aquests objectius”.

Combatre la turismofòbia

Noguera assenyala com en la consecució dels objectius anteriors i per tal d’atreure un turista de més qualitat i més respectuós amb el territori que els acull, “Catalunya com a destinació turística hauria de tenir i de saber fer valdre un compromís amb la sostenibilitat tant a escala de destinació com de sector”. També caldria, afegeix, “actuar i afavorir el desenvolupament sostenible dels territoris”, cosa per a la qual “s’hauria de treballar conjuntament amb tots els agents implicats (gestors públics, empresaris del sector i població) per gestionar i regular tant l’oferta turística com la capacitat de càrrega o la gentrificació d’algunes destinacions turístiques”. Tal com subratlla la directora de Turisme i Restauració de la FUAB, la millora d’aquests aspectes i la seva valoració ajudarà a disposar d’una oferta de més qualitat, “de la mateixa manera que una bona gestió de dades i la utilització d’intel·ligència artificial permetrà oferir als clients experiències més personalitzades i adaptades a les seves necessitats”.

En paraules de Jordi Martí, president d’ACAVe, el camí que hem de recórrer per aconseguir l’equilibri i la convivència entre ambdós factors, turisme i població, no és senzill: “S’han de conciliar els interessos empresarials del sector i l’interès del resident”, una fita de la qual el sector és cada cop més conscient. Per a Martí, Barcelona Turisme és un bon exemple i és que, apunta, en la seva nova campanya “aposta per donar a conèixer al visitant quina és la realitat de Barcelona, els seus usos i costums”. “Per primera vegada –subratlla–, es demana al visitant que s’adapti a la realitat de la ciutat i d’aquesta manera es vol frenar la progressiva desaparició de la identitat en favor d’escenaris artificials.” Una aposta que per als professionals del sector aplegats al fòrum de l’associació s’ha de situar al mateix nivell que “continuar aprofundint en la priorització d’un nombre de turistes menor però de més qualitat, entès com el turista respectuós amb la destinació i no només com aquell amb més nivell adquisitiu”.

Els límits, claus

Els participants en el fòrum també van subratllar la prioritat que ha de representar pel sector el visitant local, i és que, puntualitza Martí, “apostar per l’autenticitat comença per no desplaçar el client de proximitat, aquell que fora de temporada dona vida als restaurants i als comerços”. L’equilibri torna a ser la paraula que el president de l’ACAVe empra per incidir en com cal continuar transformant el model turístic català perquè cada cop sigui més sostenible i inclusiu, sense que això jugui en detriment de la seva rendibilitat. “Està molt clar que no podem viure exclusivament de turisme d’alt poder adquisitiu, però tampoc podem estar desbordant les destinacions amb un creixement exponencial cada any”, assenyala. Martí apunta, tanmateix, que “cal que trobem maneres de limitar amb les mateixes regles de mercat (amb preu), però també limitant l’expansió de determinats fenòmens com el lloguer turístic” i és que, il·lustra, “en algunes destinacions els llits oferts pels apartaments tripliquen els dels mateixos hotels, i molts d’ells són allotjaments sense llicència”. “Cal una certa mesura o serà impossible controlar els fluxos”, sentencia.