L’impacte directe i indirecte del turisme de reunions, negocis i esdeveniments
La despesa que realitza un turista de reunions, negocis i esdeveniments és actualment un 32% superior a la de l'any 2019
L’augment de la despesa que genera en el territori és un dels atributs més preuats del turisme de reunions, negocis i esdeveniments, un segment que, entre els mesos de gener i abril d’aquest any, va suposar una injecció de 684,3 milions d’euros al nostre país. El turista estranger que aquest primer quadrimestre d’any va visitar Catalunya per feina o per assistir a fires i congressos va fer una despesa mitjana de 1.368 €, un 32% superior a la que va fer el 2019. A més d’aquesta notable despesa, apunten des del sector, es tracta d’un tipus de turisme que trenca amb l’estacionalitat, amb un alt potencial de retorn econòmic al país i d’interacció amb el món empresarial local. Alba Colombo, experta en estudis crítics d’esdeveniments, subratlla el fet que el turisme d’esdeveniments, “bé siguin empresarials, bé esportius, corporatius o culturals, té un impacte directe, però molts d’indirectes”, cosa que es fa palesa sobretot en el de congressos i actes corporatius, “els assistents als quals la majoria de les vegades tornen després a títol personal, amb les seves famílies i amics”.
La també professora i investigadora de la UOC insisteix en aquest “impacte econòmic immediat i també a llarg termini”, tot i que es tracti d’un turisme “d’estada molt curta i subjecte a un calendari concret, que ve a fer una cosa molt específica i que es troba així mateix controlat per segons quin tipus de corporacions, negocis i turoperadors”. “No és un turista espontani que es mogui lliurement per la ciutat”, afegeix.
La sostenibilitat, desafiament principal
Al juny, en el marc del Meet Catalunya Green, es revelava que les persones que viatgen per negocis a Catalunya procedeixen principalment de la resta de l’estat espanyol, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. En paraules de Maria Eugenia Altamirano, directora del màster en gestió turística sostenible de recursos i destinacions d’Ostelea-EAE Business School, el que resulta més atractiu de Catalunya per al sector “és la possibilitat de combinar negocis amb diverses activitats i experiències d’oci, gastronomia, cultura i el bon clima que caracteritza la regió”. Tot i així, alerta, el canvi climàtic i la creixent demanda de sostenibilitat són alguns dels grans desafiaments als quals s'exposa el turisme de reunions, negocis i esdeveniments.
Un informe publicat aquest any per EAE Business School revela que un 80% dels enquestats veuen afectades les seves decisions de viatge pel canvi climàtic i un 68% voldrien comparar destinacions en funció de l’impacte ambiental i social que la seva visita podria general. Unes dades que, a parer d’Altamirano, “suggereixen que algunes destinacions emergents en el sector poden aprofitar els canvis de tendència per posicionar-se competitivament”. És el cas dels Pirineus, apunta, els quals “podrien augmentar el seu atractiu per a esdeveniments i reunions per oferir un clima fred més suau a l’hivern”. Altres destinacions emergents al sector que Altamirano cita pel seu potencial són Girona, Tarragona, Lloret de Mar i Sitges.
És innegable que Barcelona té la capacitat d’atraure grans congressos mundials, la qual cosa, en paraules d’Alba Colombo, “no sempre és positiu”. La professora i investigadora de la UOC apunta que la ciutat comtal ha tingut “un potencial meravellós per donar-nos a conèixer, però no ho hem sabut fer bé”. Als anys 20 del segle XX amb les exposicions universals; el 1992, amb els Jocs Olímpics; el 2004 amb el Fòrum de les Cultures... D’exemples n'hi ha molts, i a la universitat, explica Colombo, alguns els empren com a estudis de cas per intentar no reproduir errors del passat. Això és perquè, actualment, lamenta, “el centre de la ciutat no pertany als seus ciutadans: no hi ha establiments ni comerços per als locals, no sents parlar ni castellà ni català, no es retola en cap dels dos idiomes...” Hi ha esdeveniments com el Mobile, subratlla, “que no ens ajuden a desenvolupar el sector de la tecnologia o la telefonia del nostre país, només ens utilitza com a escenografia d’un esdeveniment mundial, i això no ens ajuda”. Les conseqüències de la mala gestió dels grans esdeveniments de la ciutat també es produeixen amb els de tipus cultural. “El Sònar o el Primavera Sound ja no són festivals de la ciutat ni els gestionen les persones que els van posar en marxa, sinó que s’han venut a grans grups inversors mundials, i ja veurem què passa amb el Cruïlla”, lamenta Colombo. L’experta en estudis crítics d’esdeveniments fa una última crida: “Pensar a qui beneficien aquests esdeveniments i el seu impacte econòmic, si a les grans corporacions hoteleres, a les grans cadenes de restauració o al petit comerç, i adonar-nos que potser no és el model de ciutat que hauríem de tenir”.