Narcís Ferrer: “La fortalesa que tenim a Catalunya és que som la destinació de destinacions”

Estem a les portes d’encetar una nova campanya d’estiu, la primera que pot apropar-se certament a xifres prepandèmiques. Descobrim de mans del director general de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, com encara el sector aquest repte i quines són les tendències que semblen haver arribat per quedar-se.

Com encara el sector turístic la campanya que està a punt d’arrencar?

— El sector està entusiasmat. Les perspectives són molt positives. Sabem que encara hi ha restes de la pandèmia que es tradueixen en reserves d’última hora i que la planificació que regnava entre 2014 i 2019 encara no ha tornat. També hem de tenir en compte que mig món està parat entre la invasió d’Ucraïna, els mercats tancats de la Xina o l’aturada del sud-est asiàtic. En canvi, hi ha mercats més actius, com el nord-americà i l’europeu, que fan molt bona pinta.

El passat octubre ens explicava l’estratègia de l’agència al voltant dels productes turístics 4D. ¿Continuen sent els eixos clau per reforçar Catalunya com a destinació turística capdavantera?

— L’agència aposta molt per aquestes 4D, és la nostra estratègia clau. El que busquem és augmentar la despesa i, per tant, la qualitat dels que ens visiten; la diversificació dels productes, o intentar oferir una oferta prou àmplia de d’experiències per tal d’atraure tots els perfils de persones interessades en els nostres productes; la desconcentració és clau, ja que hi ha zones que a l’estiu estan molt concentrades i la nostra vocació està focalitzada en repartir la despesa i l’impacte turístic més enllà de les zones més turístiques, i per últim, la famosa desestacionalització. Més que eixos, aquestes 4D són el mantra que ha de tenir present qualsevol iniciativa que emprenguem. També prioritzem aquells productes que tinguin la sostenibilitat com a eix troncal: estem intentant transformar la nostra destinació i els serveis, potenciem que els nostres empresaris i teixit turístic facin un esforç real per aquesta sostenibilitat. I no només perquè siguin greenwashing, sinó perquè implementin aquest concepte dins de la matriu de la conceptualització dels seus productes.

Quina d’aquestes quatre ‘D’ està més consolidada, a hores d’ara?

— Al tractar-se d’un país tan divers com és Catalunya, és molt complex triar-ne una. Hi ha destinacions que tenen la despesa molt integrada i s’han posicionat molt bé entre un perfil de turista amb una despesa alta, amb productes com l’enoturisme i la gastronomia. Els turistes que trien el nostre país com a destinació gastronòmica fan una despesa 3,5 cops superior a la del turisme mitjà. Tot i així, la consolidació de cadascuna d’aquestes D canvia en funció de la destinació. N’hi ha que porten cinc anys fent un esforç brutal per desestacionalitzar, com el turisme esportiu, i altres que busquen desconcentrar la demanda, com és el cas del Grand Tour de Catalunya, que promou conèixer el nostre país en cinc etapes i òbviament passa per Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada, però incentivem que descobreixin altres zones del territori per tal d’escampar el turisme.

¿L’europeu continua sent el nostre mercat prioritari?

— La fortalesa que tenim a Catalunya com a destinació turística és que som la destinació de destinacions. Tenim molts productes, moltes capes, i per tant, donem resposta a les principals motivacions de la gent a l’hora de viatjar. Fins i tot responem a les motivacions més secundàries. Responem a tots els interessos i, en aquest sentit, fa tants anys que treballem per al mercat europeu que sempre ens ha brindat la seva confiança. Pel que fa a països, el francès ocupa una posició prominent; els anglesos tornen a pujar amb força; l’alemany també és rellevant; el mercat dels Països Baixos també ens està rebent amb ganes en determinats productes i els nòrdics també ens estan funcionant molt i molt bé.

Què sol captivar-lo, més enllà del binomi sol i platja?

— El bàsic continua sent el clima mediterrani. Quan visualitzen vacances, visualitzen el sol i la platja, però també una altra de les nostres fortaleses, la gastronomia. Som un país de bons vins i d’una cultura gastronòmica increïble, i això també és un gran actiu. El nostre patrimoni i la nostra història també atrau molt. Que en un país tan petit puguis conèixer tants recursos culturals, patrimonials i arquitectònics, però també una potent oferta musical, a través de la concentració de festivals que hi ha a l’estiu, atrau molt el visitant internacional. Després, a la temporada mitja crida molt l’atenció el turisme actiu, amb el senderisme i el cicloturisme al capdavant, així com el de natura i d’interior.

I què és el que prioritza el turista de proximitat a l’hora de viatjar?

— A l’agència entenem el turista de proximitat com aquell procedent d’un radi de 1.000 km. Això abasta el mercat català, l’espanyol i el francès. Un dels aspectes positius d’aquests darrers dos anys és que els catalans han descobert Catalunya com una gran destinació, la qual cosa ens acosta a models turístics en els quals el principal client de la destinació és el propi ciutadà del país. Això també ha servit per desconcentrar la demanda, perquè s’ha explorat l’interior de Catalunya, les Terres de l’Ebre, els Pirineus, etc. Per tant, hem aprofitat l’oportunitat de la covid-19 per explicar als nostres ciutadans que Catalunya és un gran país per fer vacances. El 2022 els veurem fidelitzats i el percentatge de catalans que triaran Catalunya per a les seves vacances serà força alt.

¿Uns i altres apostaran, després de tot, per un turisme més sostenible, responsable i slow?

— Des de les 12 oficines de promoció turística que tenim repartides arreu del món treballem per detectar quins són els perfils que estarien motivats a visitar Catalunya i quines són les seves prioritats a l’hora de fer-ho. I aquí detectem que es valora molt que l’entorn públic (el paisatge, la gestió pública dels municipis, etc.) estiguin en línia amb els seus cànons de sostenibilitat. Per tant, si aspirem a tenir un turista de qualitat, la destinació ha d’estar a l’alçada. L’Acord de Barcelona, signat el 2018, ja recollia que el millor lloc per ser visitat és el millor lloc per viure-hi. I això seria el que ho resumiria molt bé: si en un lloc es viu bé i hi ha una consciència de sostenibilitat, el turista l’aprecia i el fa millorar en termes de sostenibilitat ambiental, però també cultural i econòmica.

¿Són molts els turistes europeus que repeteixen Catalunya com a destinació?

— Catalunya té un alt índex de fidelitat, tot i que els temps actuals també fan que la gent vulgui provar moltes coses. Hem constatat que tenim mercats molt fidelitzats. L’europeu, sobretot el francès, que ens és molt fidel perquè també tenim molts serveis de qualitat en els quals som més competitius que el seu propi país, estant a més molt a prop. La cosa també canvia d’una temporada a l’altra: els americans per exemple es mouen per motivacions més premium i trien Barcelona, però els que fan cicloturisme a la primavera i tardor, un cop ens descobreixen repeteixen. El turisme familiar també és molt fidel, amb exemples com el mercat alemany i el dels Països Baixos.

I els viatges amb propòsit, ¿continuaran sent la tònica aquest estiu?

— L’any passat, el turista prioritzava que la destinació fos segura. Ara, prioritza la diversitat de productes i sobretot la qualitat, amb la desconcentració, la desestacionalització i la sostenibilitat al capdavant, la qual cosa ja està molt alineada amb la cultura europea i de part dels nord-americans. Al nostre país, cada cop més establiments turístics tenen instal·lades plaques solars a les teulades. Després, quan arriba a l’habitació, al visitant se li demana que tingui cura del medi ambient a través dels seus gestos i actituds. Això, unit al gran nombre de certificats amb què compta el nostre teixit productiu, exemplifica el gran esforç que s’està fent.