L’Horta de Lleida: un gran espai tot per descobrir

El catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Lleida Ximo Company publicava l’any 2015 Guia de Lleida. Una gran ciutat tota per descobrir, un llibre amb mapes, rutes i un miler de fotografies adreçat tant a lleidatans com visitants. S’hi pot trobar tot el que es pot veure a la capital de Ponent i el seu entorn, com ara l’Horta de Lleida.

Tal com descriu Company, l’Horta s’ha distingit per ser el rebost de Lleida, i actualment es considera el més extens i ric de Catalunya. Una incomparable corona verda d’entre 5 i 10 quilòmetres a la rodona amb una extensió aproximada de 19.000 hectàrees i organitzada en 60 partides amb un hàbitat disseminat i la torre, construcció rústica feta fins a finals del segle XX amb pedra del país i tàpia.

L’extensa zona agrària que envolta la ciutat, regada per una complexa xarxa de canals i sèquies, és un espai de gran valor natural, històric i paisatgístic, estretament vinculat amb la ciutat i els seus habitants. Per això, passejar pels voltants verds de Lleida, plens d’aigua, d’ocells, de fruits, de llum i de colors naturals, és un dels grans privilegis d’aquesta zona de Catalunya. En aquest sentit, a la web de la Paeria es proposen fins a vuit rutes a peu i en bicicleta a través de les diferents partides per conèixer i gaudir de l’espai natural i de la seva història, de manera agradable i senzilla, tot combinant l’exercici físic amb la descoberta.

Sèquies històriques

A més dels elements arquitectònics, entre el patrimoni cultural destaquen les sèquies històriques, que permeten el funcionament bàsic dels canals. L’Horta està estructurada en dues sèquies d’origen medieval: la de Pinyana, que neix a la Noguera Ribagorçana i rega unes 13.500 hectàrees, i la de Fontanet, d’origen andalusí, que recull les aigües del riu Segre i rega unes 800 hectàrees.

En un primer moment aquestes sèquies servien per transformar la producció i donar servei a l’entorn: molins, basses, safareigs, pous de gel, sínies per elevar l’aigua... Posteriorment, amb la Revolució Industrial, s’hi estableixen fàbriques i colònies industrials tèxtils i papereres i centrals elèctriques.

L’explotació de la capacitat transformadora dels canals de reg del Segrià és tan antiga com el seu ús agrícola i conformen un paisatge de gran riquesa natural i cultural.

Entre ermites i aiguamolls

Existeixen punts de l’Horta dedicats a les devocions locals que mereixen una visita. Parlem de les ermites de la Mare de Déu de Grenyana i de la Mare de Déu de Butsènit, on al setembre se celebren uns populars aplecs de caràcter festiu amb una tradició força arrelada.

I prop de l’ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l’embassament d’Utxesa, trobem els aiguamolls de Rufea, una zona humida d’interès ecològic i social que enllaça un conjunt d’espais de valor natural i humà, articulats al voltant de l’aigua, en el marc del corredor ecològic més important de Ponent: el riu Segre.

Les zones humides fan possible que l’Horta conservi la representació de la vegetació original: boscos de ribera a les voreres del Segre, canyissars... Als indrets secs, en canvi, hi ha el bosc de carrasques, herbassars, de blets, de margall bord, de card marià...

A més, hi podem observar diversos animals, sobretot ocells. De fet, se n’han detectat 63 espècies lligades estrictament a ambients agrícoles. També destaca el lloc d’hivernada d’ocells procedents del centre i del nord d’Europa (pinsà, titella, tord, repicatalons...) i la presència de 14 espècies de ratpenats.

En definitiva, l’Horta de Lleida és un espai productiu i residencial, també ecològic i lúdic, amb valors paisatgístics i patrimonials. I a pesar que abans del segle XIX presentava un grau molt baix d’activitat agrària i una ocupació residencial insignificant, atès que des de la caiguda del 1707 existia la prohibició de construir extramurs, ara disposa d’una producció agrària de primera qualitat, que s’erigeix en la gran aposta de la ciutat de Lleida per difondre els valors de l’Horta, un gran espai tot per descobrir.