Triar escola: què cal saber?

La filla de l'Anna Rasero i el Jordi Montoya, la Laura, entrarà a P-3 al setembre. Els pares s'han apuntat a l'agenda els dies de portes obertes de les escoles del barri on viuen, Sant Andreu, de Barcelona, perquè el primer criteri que tenen clar és el de proximitat. El segon és que l'escola no tingui gaires línies per curs, perquè prefereixen que sigui una escola petita. També miren que no siguin escoles amb una excessiva concentració d'alumnes immigrants.

L'Anna, com a exalumna d'escoles públiques, voldria que la seva filla també hi anés, però sap que "és difícil, perquè una cosa és el desig, i una altra el que toca finalment". L'escola pública li agrada també per la laïcitat, però, en canvi, no la convenç pels horaris, perquè acaben a les 16.30 hores, i ella, que treballa fora de la ciutat de Barcelona, no hi podria arribar mai a aquella hora per anar a buscar la Laura.

Sigui com sigui, triar escola és una de les decisions més difícils d'ençà que la nena va néixer. "És important perquè hi passarà uns quants anys, perquè hi farà anys, perquè la influirà en molts aspectes", comenta l'Anna. Per això, van a totes les jornades de portes obertes de les escoles del barri, perquè volen valorar-ho tot molt bé tot partint de les seves prioritats. A més dels criteris de proximitat, dimensions i proporció d'immigració, també busquen que l'escola, a part d'educació, aporti valors en un ambient en què es respecti la diversitat d'idees i cultures.

Primera tria

A l'hora d'escollir escola, les famílies fan dos passos: primer descarten les que no els agraden i després fan una tria entre les no descartades. Per descartar escoles, es basen en quatre criteris: la qualitat del professorat, el projecte educatiu, el perfil dels alumnes de l'escola i la proximitat a la llar. Aquesta va ser una de les conclusions de l'estudi que la Fundació Jaume Bofill va fer entre les famílies amb fills en edat d'accedir a P-3 i a 1r d'ESO el curs 2008-2009 a la ciutat de Barcelona.

Tot i això, Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, recomana a les famílies set criteris a l'hora de triar escola, alguns de coincidents amb les quatre prioritats que marcava l'estudi i d'altres que són imprescindibles per saber escollir amb encert.

Proximitat . Per la facilitat d'anar caminant de casa a l'escola. Perquè, quan siguin grans, fomenta l'autonomia perquè hi vagin sols. Perquè crea xarxa al barri en el moment que s'hi acaben fent les activitats comunitàries (comprar, jugar) o també coneixent els veïns que hi viuen.

Projecte de centre . Més enllà del que diguin les guies, les famílies han de comprovar que l'escola té realment un projecte, és a dir, una visió de com s'ha d'educar compartida per tots els mestres. Aquest factor és més important que la qualitat dels mestres, perquè és molt difícil d'avaluar. És més, si l'escola té un bon projecte de centre, compensarà les qualitats de tots els mestres, perquè es farà pinya per un objectiu comú.

Encaix entre la família i l'escola . La família ha de valorar si els projectes de les escoles encaixen amb les seves creences educatives, el seu estil i valors i les seves prioritats. Més que una escola ideal, hi ha diversos tipus de famílies que encaixen amb una escola o una altra. I per saber quin tipus de família és cadascú, es pot fer un símil amb els animals, tal com va fer Michael J. Petrilli, vicepresident del Thomas B. Fordham Institute (www.edexcellence.net). Seguint el seu criteri, les famílies es podrien classificar en diversos tipus. Hi ha famílies com els coales, que busquen un centre que permeti el desenvolupament socioemocional de la criatura, amb un entorn ric de relació i creativitat. Hi ha també les famílies tigre, quan tenen una exigència alta en el nivell acadèmic i no tant una preocupació educativa. Per aquestes famílies el més important són les competències avaluades o les qualificacions, i donen molta prioritat al fet que les criatures surtin ben preparades curricularment. I encara hi ha un altre tipus de família: les cosmopolites, que tenen una preocupació global de l'educació i volen un currículum multicultural i d'immersió en llengua estrangera. Així doncs, els valors de la família s'han de veure reflectits en l'escola a l'hora de triar-la.

Saber com és el teu fill . Els pares saben com ningú com és el seu fill. Si parteixen d'aquest criteri, sabran que la seva criatura potser no s'adaptarà a una escola molt pautada o estructurada, per exemple, o al contrari, un altre infant es pot desorientar en una escola més oberta que funcioni per projectes. Més enllà dels valors i del projecte educatiu, cal conèixer bé la personalitat de l'infant per triar una escola o una altra.

La vinculació de l'escola amb els pares . Els pares implicats en l'escola creen un entorn de consens i responsabilitat compartida, perquè són actius i això genera una implicació que fa que tothom formi part del centre. Justament, aquesta implicació promou la qualitat escolar, perquè els mestres es poden sentir més còmplices amb les famílies, perquè no hi haurà contradicció entre l'escola i la família: tots van a l'una.

Escola comunitària . Més enllà de l'horari lectiu, l'escola té vida, perquè organitza activitats esportives, teatrals, etc. Tot plegat són estímuls perquè les criatures hi tinguin més relacions i perquè hi puguin desenvolupar altres talents. De vegades, pot passar que una criatura no trobi l'èxit en l'horari lectiu, però sí en el lleure, que és el que facilita també la mateixa escola. Una escola que té vida i moltes activitats extraescolars és símptoma d'un entorn ric, motivador, d'una comunitat activa i inclusiva i coresponsable.

Escola amb capacitat tutorial . És l'escola que, a més de fer bé la classe magistral, acompanya l'aprenentatge, perquè fa grups flexibles, perquè es reuneix amb els pares per personalitzar cada cas, perquè fa consultar altres fonts de continguts, perquè fa aprendre a les criatures partint del criteri del que les motiva i perquè està atenta al procés de cada alumne i té capacitat d'acompanyar-lo i orientar-lo, i no només d'ensenyar-lo i avaluar-lo.

A la pràctica, per saber reconèixer els set criteris que el director de la Fundació Jaume Bofill proposa a les famílies, és important assistir a les jornades de portes obertes de les escoles, consultar les anomenades "fonts calentes", és a dir, les famílies instruïdes, les que tenen els fills escolaritzats al centre que ens interessa, i també parlar amb els mestres i amb l'equip directiu. "Un indicador del grau de comunicació que permet l'escola és que les famílies interessades puguin parlar amb el director per aconseguir treure'n l'entrellat", diu Palacín.

Portes obertes

Pel que fa a les jornades de portes obertes, per moltes famílies són essencials, perquè allà mateix han sabut captar el missatge que buscaven. N'hi ha que comenten que es van decidir per una en concret quan van veure la manera com s'implicaven les famílies en les jornades de portes obertes, perquè eren els mateixos pares que tenien els fills escolaritzats els que feien d'ambaixadors de l'escola per a les altres famílies interessades.

Per la seva banda, Irene Balaguer, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, explica que el criteri bàsic que haurien de valorar les famílies és el de la proximitat, tal com es fa a Londres: valorar que "l'escola estigui en l'entorn de la llar, perquè genera relacions amb els veïns i aquest fet ajuda a crear un teixit social molt positiu pedagògicament". En canvi, les criatures que pugen en un autobús dues hores abans de començar les classes no arrelen mai enlloc.

Finalment, Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa, recorda que el sistema de puntuació a l'hora de triar escola serveix per ordenar les sol·licituds que rep una escola amb unes places sempre limitades. "Calia buscar un criteri per ordenar les sol·licituds quan hi ha més peticions que oferta de places". Actualment, la LOE marca els criteris de prioritat, entre els quals hi ha el de proximitat. Per la seva banda, els ajuntaments proposen les zones d'influència dels centres i ho aproven els serveis territorials d'Ensenyament. Aquest curs, Castelldefels, Molins de Rei, Mataró, Mollerussa, Salou, Calafell o Figueres han tingut l'aprovació per ser ciutats de zona única, és a dir, que les famílies puguin tenir punts de proximitat més enllà de les escoles del barri.

La recomanació de la directora general als pares és "que s'informin bé, que vagin a les jornades de portes obertes, que demanin tota la informació possible". El curs passat, el percentatge de sol·licituds assignades en la primera opció va ser del 93,2%. "La gran majoria de famílies van obtenir plaça al centre que havien triat", conclou Ruiz.