Com s'emmagatzema l'energia? Les noves solucions, vitals per al model energètic del futur

Avui dia, a Catalunya, tan sols un 15% de l'energia elèctrica que es consumeix prové de fonts renovables. El 85% restant es genera, majoritàriament, mitjançant l'energia nuclear. Aquest panorama, però, hauria de tenir els dies comptats. D'una banda, perquè les centrals nuclears hauran de tancar, a tot estirar, el 2035; de l'altra, perquè el govern de la Generalitat de Catalunya s'ha compromès a arribar al 2030 amb un 50% de la demanda elèctrica coberta per fonts renovables. El procés de transformació del model energètic català fa anys que ha començat, però els terminis es comencen a escurçar i el sector es prepara per prémer l'accelerador.

En el marc d'aquests canvis, hi ha un factor que és essencial: el sector ha de trobar la tecnologia més adient per poder emmagatzemar l'energia renovable. L'electricitat generada a través dels molins eòlics, de la força de l'aigua o de les plaques solars s'ha de poder fabricar quan les condicions climàtiques ho permeten i reservar per utilitzar quan hi hagi moments de poca producció. Amb el procés de descarbonització energètic avançant a marxes forçades, el sector ha vist néixer un munt de solucions innovadores per emmagatzemar l'energia.

"El desplegament de l’emmagatzematge està molt lligat al mateix desplegament de les fonts renovables", corrobora Joan Ramon Morante, director de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Per a ell, la capacitat d'emmagatzemar l'energia és una peça essencial i bàsica en la transició energètica, juntament amb les fonts renovables. "Per garantir l'estabilitat i la regulació de la xarxa elèctrica és necessari disposar de sistemes com aquests per dur a terme una gestió intel·ligent de l’energia", continua. De l'èxit d'aquests magatzems energètics en dependrà la reducció de l'ús de fonts d'energia d'origen fòssil i, per tant, la disminució de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.

Una tecnologia en expansió

Actualment, entre les tecnologies més utilitzades per emmagatzemar l'energia renovable hi ha les bateries de liti, els sistemes de bombeig hidràulic, els dipòsits de l'hidrogen verd –per a alguns experts, el combustible del futur– i els d'aire comprimit, que se situen en dipòsits sota terra. "Durant els últims anys, l'emmagatzematge d'energia ha experimentat una transformació notable a Europa, impulsada principalment per la necessitat de descarbonitzar el sistema energètic, millorar-ne l'eficiència i assegurar una integració eficaç de les energies renovables", adverteix Pedro Riera, director d'inversions d'EIT InnoEnergy.

L'empresa, amb seu a Barcelona i associada al Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC), treballa des de fa anys per impulsar la transició energètica mitjançant la innovació. Entre les seves creacions en el camp de l'emmagatzematge d'energia destaquen les bateries avançades i els magatzems per guardar-ne a gran escala. "Utilitzem tecnologies com les bateries en estat sòlid, que permeten una seguretat i una densitat energètica més elevades, així com innovacions en bateries de ió-liti més eficients", aclareix Riera. També han avançat en el reciclatge i la reutilització de les bateries. "Impulsem projectes que estenen el cicle de vida de les bateries dels cotxes elèctrics, per exemple, reutilitzant-les per fomentar l'economia circular al sector", continua.

Les innovacions del sector

La recerca en el camp de l'emmagatzematge d'energia està donant el seu fruit. "El ventall més gran de bateries que existeixen i la baixada de costos que estan vivint està permetent una progressiva introducció de sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica", diagnostica Joan Ramon Morante, de l'IREC, també membre associat del CEEC. Per a ell, aquest escenari és el preludi d'una gestió més intel·ligent de l'energia, tant en comunitats energètiques com en empreses de les fonts d’energia renovable. "Ja hi ha iniciatives de plantes d’emmagatzematge amb contenidors de bateries que actuen com a consumidors i com a generadors, segons la demanda i preus", completa. "Els avenços tecnològics han permès que els sistemes d'emmagatzematge siguin més eficients, amb cicles de vida més llargs i més barats d'instal·lar", analitza per la seva banda Riera. Segons l'expert, això ha facilitat que tant empreses com governs estiguin invertint més en emmagatzematge a gran escala, cosa que està accelerant la transició cap a un sistema energètic més sostenible.

Ara bé, a Catalunya, el desplegament de l'emmagatzematge encara té camí per recórrer. "A falta de fonts d’energia renovable, Catalunya també queda a la cua en les possibilitats tècniques d’emmagatzemar energia renovable, produir hidrogen verd o altres vectors energètics com el metanol verd, que sí que es produeixen en altres localitzacions d’Espanya", acaba Morante.