Nous hàbits per a una alimentació sostenible

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, una alimentació sostenible és la que produeix un impacte ambiental baix i contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària i a una vida saludable. I, d'acord amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es basa en una gran varietat d’aliments no processats o mínimament processats; inclou cereals integrals, llegums, fruita seca i una abundància de fruites i verdures, i és adequada en energia i nutrients per al creixement i el desenvolupament de les persones d'acord amb un estil de vida saludable.

Entre altres aspectes, una alimentació sostenible també està alineada amb les pautes per reduir el risc de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta (diabetis, obesitat, hipertensió arterial), conté nivells mínims —o cap, si és possible— de patògens, toxines i altres agents que poden causar malalties, manté les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com l’ús de l’aigua i la terra, l’aplicació de nitrogen i fòsfor i la contaminació química dins dels objectius establerts, i preserva la biodiversitat.

"L'alimentació sostenible és crucial perquè els nostres sistemes alimentaris actuals tenen un impacte negatiu significatiu en el medi ambient i la salut pública. Una alimentació sostenible busca reduir aquests impactes mitjançant la promoció de dietes que siguin saludables per a les persones i que, al mateix temps, siguin respectuoses amb el planeta", explica Iris Blázquez, coordinadora del projecte PLAN’EAT a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es tracta d'una iniciativa Horitzó Europa de quatre anys de durada liderada pel CREA (Council for Agricultural Research) que investiga com transformar els sistemes alimentaris perquè siguin més saludables i sostenibles.

Un aspecte clau del projecte PLAN'EAT dut a terme al living lab de la UOC ha estat l'anàlisi de la percepció de l'entorn alimentari a Catalunya, així com l'estudi de les barreres i facilitadors a escala individual i ambiental. "Comprendre com les persones perceben el seu entorn és fonamental per identificar els factors que influeixen en els seus comportaments alimentaris", indica Blázquez. I això és especialment important en un moment en què Catalunya s'ha alçat com a líder en consum de menjar processat, segons l'últim Informe de Consum Alimentari a Espanya. El 2023 la compra de plats preparats va créixer un 1,5% a l'Estat i, de mitjana, cada persona va consumir 16 quilos o litres de plats precuinats. En el cas de Catalunya, la mitjana va arribar als 21 quilos o litres l'any.

Així, doncs, en el cas català, PLAN’EAT ha posat el focus en la promoció d'hàbits com l'augment del consum de fruites i verdures, l'increment de llegums i la reducció de la carn vermella. "Es constata que fomentar el consum de fruita i verdura de temporada, així com la substitució de proteïnes d'origen animal per vegetals com els llegums, pot tenir un impacte positiu tant en la salut com en la sostenibilitat ambiental", assenyala Blázquez.

Les cooperatives de consum, aliades de la causa

Actualment hi ha moltes accions que, a gran o petita escala, des de la iniciativa pública o privada, s'encaminen a promoure una alimentació sostenible. Es tracta de projectes de proximitat que van més enllà de difondre la necessitat de menjar de manera saludable, ja que afavoreixen i promouen alguns dels àmbits pels quals una alimentació es defineix com a sostenible.

Entre aquestes iniciatives, hi ha les cooperatives de consum, que proliferen al nostre país. És el cas d'EcoArtés, una entitat que va néixer el 2011 a Artés, al Bages. Planteja el foment del consum ecològic i la promoció de la sobirania alimentària i de noves formes de relació entre productors i consumidors, en especial a través de la seva activitat principal: la compra cooperativa de productes ecològics. Està emmarcada en l'aposta per un consum més conscient i sostenible.

"Tenim alguns proveïdors locals, altres de pobles del voltant, i després algun distribuïdor més gran que ens facilita productes ecològics de productors petits d'arreu de Catalunya. La idea principal és eliminar al màxim els intermediaris i fer tractes i pagar directament al proveïdor per valorar la seva tasca i el que produeix", explica Carles Canellas, de l'associació de consum ecològic Ecoartés.

Un altre cas de cooperativa que promou l'alimentació i els hàbits sostenibles és Idoni-Bon Cor, un establiment comercial intercooperat per dues cooperatives, Menjar d'hort SCCL i l'empresa d'inserció Solucions Socials Sostenibles SCCL. En aquest cas, Idoni-Bon Cor és una botiga de menjar i productes sostenibles, saludables, sans, ecològics, locals i de petits productors amb impacte social. "Som sostenibles amb el medi ambient: no utilitzem plàstics, lluitem conta el malbaratament alimentari, revalritzem les deixalles orgàniques convertint-les en adob orgànic, ens nodrim únicament d’energies verdes i fem transport sostenible i social", exposa Bruno López Junqueras, president de Solucions Socials Sostenibles SCCL.

La botiga es troba al cor del barri de Sant Antoni de Barcelona i, entre altres actuacions complementàries a la venda d'aliments que contribueixen a la sostenibilitat, han aconseguit reduir entre un 70% i un 80% del plàstic dels recipients en què venen el menjar, donat que venen molts productes a granel i alguns clients porten els seus propis envasos per fer la compra. "També tenim un contracte amb l'entitat Abono Km0, que, un cop per setmana, ens ve a recollir els residus guardats en recipients hermètics. Els converteixen en compost orgànic que ens retornen i posem a la venda a la botiga. Així, a més de la circularitat generada, es crea un impacte pel que fa a sensibilització força important entre els clients", explica López Junqueras. I és que l'alimentació sostenible comença abans que es produeixi l'aliment i va més enllà del fet de cuinar-lo i menjar-lo.