"El repte és únic i compartit per tot el país: descarbonitzar la societat catalana l’any 2050", afirma Marta Morera, directora de l'Institut Català d'Energia. En aquest repte hi juguen un paper essencial les energies sostenibles, que han de contribuir a fer que això sigui possible.
"La magnitud del repte és tan gran que podem dir que estem fent el primer pas d’un camí molt llarg. Un dels aspectes en què més s’ha avançat, però, és en la conscienciació social: la ciutadania és cada cop més conscient que hem de fer front al canvi climàtic i que cal eliminar l’ús dels combustibles fòssils com a condició imprescindible per aconseguir-ho", apunta Morera. També assenyala que la societat ha de veure aquests canvis –la rehabilitació energètica, els canvis en la mobilitat, la participació en una comunitat energètica– com una cosa natural. "Per això, a administracions i empreses ens correspon crear les condicions perquè això succeeixi i, a més, sigui senzill".
"Hem d’aconseguir reduccions d’emissions de CO₂, augment d’ús de les renovables, augment d’ús d’energies netes, millora de l’eficiència energètica, etc. No oblidem que amb generar de forma renovable no n'hi ha prou, hem de consumir molt menys, i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) ha de ser un referent per visibilitzar tots aquests reptes", indica Ignasi Clariana, director d’Energia de Sorigué i secretari del CEEC. L'ens treballa en moltes direccions: la divulgació, la promoció i dinamització de projectes, la pedagogia i formació i, sobretot, la creació d’un gran teixit empresarial. "Al CEEC hi té cabuda tot tipus d’empresa, administració o associació per constituir un grup d’influència que empenti la implantació d’energies renovables, l’electrificació de l’economia i la millora de l’eficiència energètica", afirma Clariana. En aquest sentit, explica que des de Sorigué hi contribueixen amb la promoció de petits parcs solars fotovoltaics, principalment de fins a 5 MW, i de projectes d'autoconsum, tant industrial com residencial. "El que fem cada cop més, i creiem que és una aposta de futur essencial, són projectes d’eficiència energètica i holístics perquè els immobles consumeixin menys energia".
Frens burocràtics
"Tot i que el ritme d'adopció ha augmentat, Catalunya encara està lluny dels objectius fixats per aconseguir una transició energètica completa, llastada per qüestions burocràtiques i estructurals. És necessari un major compromís polític, inversions públiques i privades, i la implicació ciutadana per accelerar aquesta transició", reconeix Francesc Ribera Grau, Clúster Manager del CEEC. En tot cas, Ribera explica que l'energia solar i l'autoconsum han estat les àrees amb més creixement recent, l'energia eòlica encara té molt potencial per explotar malgrat la resistència social que s'observa en algunes zones del país i que, al seu torn, l’energia geotèrmica pateix d’un gran desconeixement i requereix polítiques d’impuls més decidides, i la biomassa i el biogàs necessiten avançar en la seva implantació, atesa la seva capacitat de promoure més circularitat de l’economia. "Catalunya es troba en el camí cap a un sistema energètic més verd, però encara cal un esforç coordinat per assolir els objectius fixats, tant a nivell nacional com europeu", afegeix Ribera.
Malgrat el bon camí que ha iniciat Catalunya en la implantació de les renovables, tant Clariana com Ribera assenyalen els tràmits burocràtics com un fre a aquest procés. "També la col·locació de grans instal·lacions de generació d'energia renovable, com els camps solars o parcs eòlics, pot competir amb altres usos del sòl. Trobar l'equilibri adequat entre les necessitats energètiques i la preservació del paisatge i l'espai per a altres usos és un repte", afirma Ribera.
"La Generalitat de Catalunya, amb la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 de 2017, es va comprometre a cobrir el 50% de la seva demanda d’electricitat amb renovables el 2030. Ara com ara, no cobrim ni el 15% de la demanda actual. Estem igual que fa deu anys. Anem molt endarrerits i hi ha un missatge clar: hem de córrer", demana Pere Borràs, director de la filial de generació d’Estabanell.
Les passes cap a l'autoconsum
Mentrestant, l’autoconsum també ha anat fent les seves passes. "Si bé és cert que va viure un boom quan es va disparar el preu de la llum al mercat energètic, actualment la cosa s’ha tornat a equilibrar. Però l’autoconsum sol no és suficient", assegura Borràs. Tal com recorden des d'Estabanell, segons la Hoja de ruta del autoconsumo publicada pel ministeri de Transició Ecològic i Repte Demogràfic, el potencial d’autoconsum fotovoltaic per a Catalunya el 2030 és de 1.300 MW i, segons la PROENCAT, més de 2.220 MW. "Ni duplicant aquesta última previsió arribaríem al 22% de la demanda elèctrica. Per tant, la pregunta que ens hem de fer és: d’on volem treure la resta? Actualment, la majoria la traiem de les nuclears i dels cicles combinats, que cremen gas natural", respon Borràs.
Estabanell és la companyia amb seu a Catalunya que té en tramitació més projectes solars fotovoltaics –de no més de 5 MW de potència cadascun d’ells–. "En total, en tenim una quinzena en aquest punt. Uns en un estat de la tramitació més avançat i d’altres en una fase molt inicial. Però cap en construcció". Borràs també recorda que per avançar en la implantació de les energies sostenibles Estabanell promou l’autoconsum, tant domèstic com industrial i compartit, perquè defensa un model de generació que anomenen 360 amb el qual generen i ajuden a generar energia verda. "Contribuir a la descarbonització de l’economia i del conjunt de la societat passa per combinar aquesta tecnologia, molt consolidada, en totes les seves formes. El que defensem sempre és que els agents del sector hem de tenir un paper clau en això de la transició energètica, i des d’Estabanell volem liderar-ho".
Les possibilitats de la geotèrmia
L’aprofitament de la geotèrmia té un ampli espectre d’aplicacions que van des de la climatització d’edificis fins a la generació d’electricitat. Tal com explica Albert Pujadas Pigem, geòleg, CEO de QUALI Geotermia SL i coordinador del Grup de Treball de Geotèrmia del CEEC, el tipus de geotèrmia més estès i emergent a Catalunya és l'anomenada de molt baixa temperatura o somera, que aprofita l’estabilitat tèrmica de la part més externa de la terra per fer climatització (fred i calor) en els edificis amb l’ajuda d’una bomba de calor geotèrmica (BCG). "A Catalunya, la seva implementació creix de forma exponencial, malgrat que encara li queda molt per situar-nos a l’altura d’altres països europeus. Segons fons de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), la seva implementació té un creixement anual d’un 20%", assenyala Pujadas.
Pujadas reconeix que el sector és optimista, sobretot després que el maig passat s'anunciés la col·laboració entre l’ICGC i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) en la redacció del Pla GEOENERGIA-CAT 2030. "Esperem que aquest Pla de la Geotèrmia doni l’impuls necessari a una tecnologia àmpliament contrastada i aplicada a Europa i arreu del món". Malgrat això, cal vèncer també les reticències de la societat vers aquesta energia. "El primer escull i més important és que la geotèrmia no és una tecnologia coneguda pels potencials usuaris, i també és necessari tenir un coneixement molt més acurat de la geologia per tal de trobar el lloc més idoni per implementar les plantes d’extracció d’energia geotèrmia a Catalunya". Pujadas també explica que cal treballar en la formació i pedagogia dels agents implicats, i actualitzar les regulacions administratives de la seva aplicació, no només pel que fa a l’aplicació de taxes elevades sinó també en l’agilitat en la resolució de les sol·licituds.
Les possibilitats de l'hidrogen
L'hidrogen és l'element químic més lleuger, present al 75% de la matèria de l'Univers, i un dels dos elements que componen l'aigua. Ara mateix, però, els usos de l’hidrogen com a vector energètic a Catalunya són anecdòtics. "Hi ha algunes plantes pilot, com la d'Indox, que descarbonitza parcialment un procés tèrmic, o les estacions de càrrega d’autobusos d’hidrogen a Barcelona i Tarragona, però encara no tenim incorporat l’hidrogen al nostre sistema energètic. El motiu és la manca de maduresa d’alguns elements de la tecnologia necessària. Som a les primeres fases de la construcció de la cadena de valor, però el que passa és que quan es compara el cost de fer servir hidrogen amb el procediment tradicional, no s'atorga valor econòmic a la descarbonització", assenyala Teresa Navarro, responsable de desenvolupament de negoci d’hidrogen a Indox Energy Systems.
Tot i això, Navarro explica que l'hidrogen té diferents avantatges respecte a altres vectors energètics, com ara la versatilitat en els modes de producció i la possibilitat d’emmagatzemar-lo, transportar-lo i barrejar-lo amb altres combustibles. "L’hidrogen no és la solució a tot, però soluciona coses que altres vectors energètics no poden solucionar. Només a Europa i només per als processos industrials tèrmics de més de 200 ºC, l’hidrogen podria reduir les emissions en 350 Mt de CO₂ anuals en casos en què cap altre vector energètic pot solucionar".
Navarro també recorda que els biofuels poden substituir els fòssils en moltes aplicacions, però en d’altres com l’aviació cal anar a l'hidrogen o a combustibles sintètics per aconseguir major disponibilitat energètica. "Tecnològicament hi ha reptes per al canvi d’escala que suposa, i per reduir el cost, que ara és el principal problema. Però el cost va reduint-se molt ràpidament a mesura que evoluciona la tecnologia, i l'hidrogen cada vegada tindrà més possibilitats de competir gràcies al valor econòmic que atorguem a la descarbonització".
