Joaquim Daura: "Si descarbonitzem l'energia, tornarem a tenir un país competitiu"

Catalunya, com la resta d'Europa, està immersa en un procés accelerat de descarbonització de l'economia. L'objectiu és aconseguir la neutralitat d'emissions. Per avançar-hi, hi ha un sector que és clau: l'energètic. El 2050 no només hauria d'estar plenament descarbonitzat, sinó que hauria d'estar gaudint d'una major sobirania energètica. Així ho fixa la Prospectiva Energètica (Proencat) de la Generalitat de Catalunya, que també anomena els dos ingredients secrets per aconseguir-ho: l'estalvi i l'eficiència energètica.

Al document, els experts asseguren que el territori haurà de reduir un 30,3% el consum d'energia final, especialment en els àmbits del transport i el domèstic. En aquest context, l'increment de les energies renovables, la mobilitat elèctrica, la climatització eficaç dels edificis o l'electrificació de la majoria de processos industrials hi juguen un paper fonamental.

A Catalunya, una de les iniciatives que està remant a favor d'aquesta transició energètica és el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC). Amb més de 240 empreses associades, impulsa l’àmbit de l’energia eficient a través de la col·laboració entre les empreses i les entitats que en formen part i que provenen dels àmbits tecnològics, de recerca, institucional, regulador, industrial, informatiu i de negoci. Parlem amb Joaquim Daura, president del CEEC.

Quin repte té al davant l'actual sistema energètic català?

— El repte més gran que tenim com a societat catalana i, de fet, mundial, és el canvi climàtic. Quan analitzem d'on ve aquest fenomen, trobem que l'origen rau en l'escalfament del planeta i en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, un 80% dels quals tenen un origen energètic. En part, provenen de la generació de l'electricitat, però també del transport, dels processos industrials, de les calefaccions dels habitatges... El missatge és clar: per fer front al canvi climàtic cal descarbonitzar l'energia.

Fer-ho no és fàcil...

No. L'energia és essencial per moure el país, però la realitat és que, tant a Europa com a Catalunya, som altament deficitaris en la matèria. Tenim una forta dependència de tercers països: hem de sortir a comprar energia fora. Això fa que no puguem fixar el preu nosaltres i que, de retruc, es pugui posar en risc la competitivitat de tots els nostres sectors de l'economia. Hem d'aconseguir donar la volta a la dependència energètica, i l'única manera d'aconseguir-ho és generar-la amb els recursos disponibles al nostre territori.

Això vol dir, essencialment, virar cap a les renovables?

Exacte. Quins recursos tenim, aquí? El sol, el vent, l'aigua... Utilitzar-los és l'antídot per recuperar la competitivitat de la nostra indústria. Sí, volem descarbonitzar l'energia per afrontar el canvi climàtic, però també ho volem fer per tornar a ser competitius, gràcies a l'aprofitament dels nostres recursos per generar energies renovables. També hem d'anar cap a l'eficiència energètica. És molt senzill generar l'electricitat d'origen renovable. Per tant, hem d'electrificar tot allò que sigui electrificable.

Ara mateix, en quin punt ens trobem en el procés de descarbonització?

Les indústries, principalment les més grans, estan fent els deures. Veiem com cada dia són més competitives, perquè aconsegueixen reduir costos energètics. La regulació, que és cada cop més estricta, també les està empenyent. No només deixen de pagar per una energia que ja no utilitzen, sinó que tampoc no han de fer-ho per les emissions que generen.

I, pel que fa a les renovables, com estem?

A Catalunya estem un pèl encallats. És un dels temes que hem d'accelerar amb urgència. Tenim un parell de nuclears que, avui dia, estan generant un 60% de l'electricitat que consumim al nostre territori. El 2035, però, hauran d'estar tancades. Aleshores, l'energia haurà de provenir d'altres fonts. Especialment, de les renovables. Ara, calendari en mà, anem endarrerits.

Per què anem tard?

No hi ha només una causa. Un dels principals esculls que tenim a l'hora de generar energia renovable és el relleu de Catalunya. Si volem generar energia hidràulica, hem de tenir en compte que el volum d'aigua de les conques internes varia molt segons l'època de l'any i que cada cop és més baix. En el cas dels parcs eòlics marítims, per exemple, tan sols hi ha dues zones que tenen vents aprofitables: el Cap de Creus i el Delta de l'Ebre. Totes dues són zones d'un alt interès natural.

Enmig d'aquest panorama, quin paper vol jugar el CEEC?

Nosaltres tenim diferents rols. Som una associació que volem divulgar els reptes actuals que tenim sobre la taula i analitzar-los per preparar-nos per al futur. Actualment tenim 240 socis i tractem d'ajudar-los a millorar la seva competitivitat. També creem sinergies entre ells perquè puguin desenvolupar projectes innovadors junts. Ens mirem l'energia amb una visió de 360 graus. L'energia no és només l'eòlica o la solar; també és l'element que fa funcionar un munt de sectors diferents.

Per això teniu un ventall de socis tan divers?

Sí. Tenim associades des d'empreses que són generadores d'energia fins a d'altres que es dediquen als serveis energètics o a la instal·lació de components. També formen part del CEEC diverses indústries consumidores d'energia. Agrupem totes les baules de la cadena del món energètic. Això ens diferencia d'altres clústers: som molt transversals.

També oferiu serveis d'internacionalització. En què consisteixen?

En l'últim pla estratègic que vam elaborar, vam detectar que alguns dels socis catalans del clúster ens estaven demanant ajuda per sortir fora de Catalunya. Els vam escoltar i des de l'any passat els acompanyem en el seu pla d'internacionalització, juntament amb Acció, de la Generalitat de Catalunya. L'any passat vam treballar amb 10 empreses i l'experiència va ser molt positiva. Les vam poder acompanyar a fires i a missions específiques a Europa i més enllà.

Com es veu el sector energètic català, des de fora?

Catalunya és vista sempre com la part motora i pionera d'Espanya. Ara bé, encara hi ha molt desconeixement sobre les diferències que hi ha dins les diferents comunitats espanyoles. A Catalunya se'ns coneix per haver estat pioners en el camp de l'energia nuclear, però també en el de l'energia eòlica. No hem d'oblidar que un dels primers parcs d'Espanya i de tot Europa va obrir-se a l'Empordà. Així i tot, encara queda molt camí per recórrer.