La necessària transició energètica

El canvi climàtic: un autèntic repte per a l'arquitectura sostenible

L’arquitectura ha de perdurar en el temps, especialment la seva estructura, i adaptar-se a nous usos que satisfacin les necessitats canviants de la societat, tenint també en compte el context mediambiental global actual

Edifici sostenible en una ciutat
21/09/2024
3 min

La sostenibilitat és un concepte que abasta més àmbits dels que imaginem. Si les energies, l'alimentació o la mobilitat han de complir aquest precepte tan lògic, també ho ha de fer l'embolcall que protegeix les nostres vides, és a dir, les nostres llars. Així, doncs, l'arquitectura no pot passar per alt en aquest equilibri ecològic que cal mantenir.

"L’arquitectura actual té el repte d’oferir habitatge assequible a una població diversa i canviant cada cop més concentrada en ciutats. Però fer-ho, ha de rehabilitar de forma flexible els edificis existents i construir-ne de nous amb una ocupació limitada del territori. A la vegada, ha de donar resposta a l’equilibri entre tenir uns alts nivells d’habitabilitat i reduir la quantitat de recursos usats, és a dir, materials, energia, aigua, etc.", apunten des de l'equip d'arquitectura sostenible ERF Energia & Sostenibilitat - WATTEGA.

A parer seu, i en considerar l'arquitectura com a holística, aquesta hauria de ser saludable, especialment quan prioritza aspectes com la qualitat de l’aire interior, la ventilació natural, la llum natural –i la llum artificial de tons càlids–, les proteccions solars, ombres i els espais de transició tèrmica, la integració de la vegetació i l’ús de materials amb baixes emissions de compostos orgànics volàtils (COV), principalment. Alhora, consideren imprescindible fer pedagogia perquè la població entengui la importància d'aquests aspectes a l'hora de cobrir les seves necessitats de la llar.

En aquest context, un repte molt rellevant és l’escalfament global i, en concret, l’increment de les temperatures a l’estiu i les onades de calor. "Els mecanismes per fer-hi front són les solucions arquitectòniques passives, com l’aïllament en façana, les ombres i la ventilació natural fins on sigui possible, i les instal·lacions energètiques actives, com l’aerotèrmia quan sigui necessari", assenyalen. Alhora, també recorden que la normativa arquitectònica cada cop està més alineada amb aquestes necessitats, que s’estan incorporant, per exemple, al Codi Tècnic de l’Edificació i la Certificació d’Eficiència Energètica. "En tot cas, cal garantir una aplicació rigorosa i intel·ligent d'aquesta nova normativa, més enllà del tràmit administratiu".

"A Catalunya, l'arquitectura sostenible ha guanyat força en els darrers anys i la tendència cap a la sostenibilitat està en creixement. Comparada amb altres regions i països, Catalunya mostra un compromís notable amb la sostenibilitat en l'arquitectura, tot i que hi ha marge per millorar i avançar", afirmen Conchita Pedrós, vocal i responsable de comunicacions de l'Associació Catalana de Facility Management (ACFM), i Joan Miró, director de Tbk Gestión de Edificios SL i també membre de la junta de l'ACFM.

"S’aposta per la sostenibilitat en alguns edificis nous, però el parc construït és molt gran, i és on caldrà actuar amb més intensitat en el futur immediat. La rehabilitació energètica integral és un gran repte de país", afegeixen des d'ERF Energia & Sostenibilitat - WATTEGA.

Necessitats en un context de crisi climàtica

Segons Pedrós i Miró, membres de la junta de l'ACFM, aquests són els elements que cal tenir en compte per aportar solucions al context actual de crisi climàtica a través de l’arquitectura:

  • Reducció de la petjada de carboni: Dissenyar edificis que redueixin les emissions de CO₂ mitjançant l'ús de materials sostenibles, tècniques de construcció eficients i processos que minimitzin el consum d'energia.
  • Eficiència energètica: Implementar sistemes que optimitzin el consum d'energia, com ara aïllaments eficients, il·luminació natural, ventilació i sistemes HVAC intel·ligents, per reduir la dependència d'energies no renovables.
  • Materials sostenibles: Preferir l’ús de materials regeneratius, reciclats o de baixa influència ambiental i localitzar la font de materials per minimitzar l’impacte del transport.
  • Disseny passiu: Incorporar tècniques que aprofitin al màxim l'orientació, la ventilació natural i la llum solar per reduir el consum energètic.
  • Gestió de l’aigua: Implementar estratègies per captar, reutilitzar i gestionar l'aigua de pluja, i dissenyar sistemes que minimitzin el consum d'aigua potable.
  • Espais verds: Incloure jardins, terrats verds o murs verds que ajudin a millorar la qualitat de l'aire, reduir la temperatura urbana i fomentar la biodiversitat.
  • Resiliència climàtica: Dissenyar edificis i espais que puguin adaptar-se als canvis climàtics futurs, com ara inundacions o calor extrema, amb materials adaptatius i tècniques constructives adequades.
  • Educació i consciència: Fomentar la consciència sobre la sostenibilitat entre els usuaris, i dissenyar amb els millors exemples que puguin servir d'educació per a la comunitat.
  • Col·laboració interdisciplinària: Treballar amb experts en sostenibilitat, enginyers i urbanistes per crear solucions integrades que abordin la crisi climàtica de manera holística.
stats