La tradició gegantera barcelonina fa 600 anys
A partir del 30 de maig el Museu Etnològic i de les Cultures del Món (seu Montjuïc) acull l’exposició 'Barcelona, ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició'
La mostra commemora els 600 anys d’existència documentada de gegants festius tant a Barcelona com a Europa, una realitat festiva que, tot i evolucionar i dotar-se de nous significats al llarg dels segles, és una de les tradicions més arrelades a les festes populars del nostre país. I és que... no hi ha festa major que no inclogui plantades i cercaviles de gegants, nans i capgrossos als programes!
"De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap que pugui igualar-se a la dels gegants, nans i altres vells entremesos que formaven part de les processons i de les festes de caràcter popular." Així resava el llibre Gegants, nans i altres entremesos, escrit el 1934 per Joan Amades i Gelats, a la pàgina 7. Una afirmació que tots els amants de la cultura popular catalana segur que corroboren, en tant que aquests gegants han esdevingut una de les icones indiscutibles de la identitat de la festa barcelonina. Una icona a la qual el Museu Etnològic i de les Cultures del Món vol honrar a través de la mostra Barcelona, ciutat gegant. 600 anys de festa, tradició i carrer, que es pot veure a la seu de Montjuïc. Una mostra, val a dir, que ha sigut possible gràcies als elements cedits per les colles geganteres de la ciutat, als elements propis del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, entre altres museus, i a les peces provinents d’arreu del territori.
![Gegants de la Ciutat estrenats l’any 1922, projectats per Adrià Gual. Fons Cuyàs.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1181 906"%3E%3C/svg%3E)
Amb aquesta exposició, adreçada a tots els públics, el museu convida el visitant a endinsar-se en un recorregut gegant i a descobrir anècdotes, dades i curiositats –algunes poc o gens conegudes– al voltant d'aquesta tradició gegantera. La mostra obrirà, tanmateix, nous debats que contribuiran a redefinir el significat i el valor patrimonial d’aquests elements en la imatgeria festiva al segle XXI.
El primer gegant de la ciutat
Les primeres referències documentals de gegants a la Ciutat Comtal es vinculen a la processó celebrada en el marc de la festa del Corpus Christi. Al Llibre de les solemnitats de Barcelona s’afirmava que, ja l’any 1424, a la processó va concórrer un "Rey David ab lo Giguant", entre altres representacions teatralitzades que depenien del comú, sense cap mena de dubte, un gegant Goliat. Aquesta referència documental és, ara per ara, la primera que fa esment d’un gegant processional a Europa i la que serveix com a espurna per celebrar enguany l’efemèride que ens ocupa. Podem considerar el gegant Goliat, per tant, el primer gegant de la ciutat i, alhora, el precursor dels gegants festius actuals arreu d’Europa, ja que les ciutats europees del segle XV van omplir-se de gegants que participaven en les processons i actes festius de rellevància, costum que s’ha estès fins als nostres dies per a delit de grans i petits.
![Diverses peces dels gegants de la ciutat del 1929.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1772 1276"%3E%3C/svg%3E)
La mostra que acull el Museu Etnològic i de les Cultures del Món vol ser l’eix vertebrador dels 600 anys de gegants a Barcelona, en què es pugui tenir una perspectiva de 360° sobre la història, la tradició, el present i el futur del món geganter com a element emblemàtic de les nostres festes populars. Per això, dona a conèixer el món geganter i la memòria històrica dels gegants a la ciutadania, al marge de visibilitzar les colles i gegants de cada districte i fer valdre el paper de la música com a acompanyament dels gegants, els quals, a les cercaviles, solen anar acompanyats d’unes altres dues figures clau com són els capgrossos i els nans. Dels primers actualment n'existeixen més de 100, entre els quals destaquen els capgrossos Macers de la Ciutat, el Vellet i la Velleta dels capgrossos de Gràcia, el capgròs Vicenç de Sarrià i l’Home dels Nassos. I dels segons n’hi ha de molt populars, com el nan Cu-cut, l’Avi del Barça o els nans de la Pedrera.
