Quan tornis al Palau de la Música Catalana, mira enlaire: la mítica lluerna estrena il·luminació

Sobre el pati de butaques del Palau de la Música, l'artista modernista Antoni Rigalt hi va imaginar un gran sol. El va idear com un vitrall en forma de gota, tintat amb intensos colors daurats al centre que es convertien en tonalitats més fredes als extrems. Des de 1908, quan la llum del sol hi bat, la lluerna omple les 2.049 butaques de la sala de concerts d'un munt de colors i formes. Què passa, però, quan es fa de nit i la llum natural deixa d'incidir-hi? "Fins ara, teníem un sistema d'il·luminació artificial que ens permetia fer-hi només dues coses: tenir-la encesa o apagada", sintetitza Joan Oller, director general de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Ara bé, des de finals de gener, la lluerna llueix diferent. La Fundación Endesa hi ha instal·lat una nova il·luminació artística.

"Gràcies a la col·locació de 16 projectors LED, podem convertir la lluerna en un nou element escenogràfic capaç d'interactuar amb els concerts i espectacles que aculli l'escenari del Palau de la Música", revela Daniel Mañaricua, responsable tècnic d'aquesta actuació. Es tracta d'un sistema innovador que permet banyar la lluerna amb llum indirecta omnidireccional i regulable, tant en intensitat com en color. "L'efecte que en resulta és molt semblant a la difusió que hi fa la llum natural", continua. Amb aquesta renovació, el Palau de la Música podrà oferir als artistes que vulguin actuar a la sala la possibilitat d'incorporar al seu espectacle l'element de la lluerna, un dels més emblemàtics de l'edifici construït per Lluís Domènech i Montaner. 

Més espectacular i més sostenible

La nova lluminària permetrà dotar el vitrall de moltes tonalitats de color, però n'hi ha una que, metafòricament, té més importància que la resta: la verda. Per tirar endavant aquest projecte, s'han tingut molt en compte els criteris de la sostenibilitat i d'eficiència energètica. "Volíem que fos un sistema més espectacular, però també més verd", apunta Oller. Les noves lluminàries permeten una reducció d’1,60 kW de potència. Això suposa una disminució del 33% del consum energètic respecte de la il·luminació anterior. Amb aquesta actuació s’aconsegueix un estalvi de 2.496 quilowatts hora/any, un fet que evitarà l’emissió anual a l’atmosfera de 469,24 kg de CO2.

Aquestes millores han vingut acompanyades d'un nou sistema de control del sistema d'il·luminació de la lluerna, que fa que sigui molt senzill per a les companyies que visiten l'espai i vulguin utilitzar-la com a recurs. "Sabíem que no serveix de res tenir uns llums espectaculars si no tenim una manera senzilla de manipular-les", afegeix Mañaricua. Tota la instal·lació del cablejat i dels focus, s'ha fet també tenint en compte la sostenibilitat. "Hem aprofitat línies de cable que ja teníem fetes i altres decisions que ens han ajudat a reduir la petjada de carboni", concreta el responsable tècnic del projecte. 

Compromís amb la cultura

La il·luminació de la lluerna del Palau de la Música Catalana ha anat a càrrec de la Fundación Endesa. Concretament, s'ha emmarcat dins els esforços que està fent aquesta entitat des de fa més de 25 anys per contribuir a preservar i promocionar el patrimoni cultural català. "Durant aquest temps, hem tirat endavant 700 projectes com aquest arreu d'Espanya, 82 dels quals han estat a Catalunya", xifra Enric Brazís, director d'Endesa a Catalunya. D'aquests darrers, 20 han servit per il·luminar edificis i espais de Barcelona. "Hem fet actuacions a la catedral de Barcelona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)", exemplifica l'executiu.