Tallers de Nadal en família

Nadal és la festa per excel·lència, els festius més familiars, plens de tradicions i celebracions que ens expliquen i ens acompanyen any rere any. El punt d’inflexió, el que ens situa mentalment a les festes nadalenques, són les vacances escolars. Divendres 20 va ser l’últim dia lectiu del 2024. A partir d’aquí arrenca l’entrada extraoficial a les festes de Nadal, uns dies plens de màgia, que sobretot els més petits de casa esperen amb candeletes. Les criatures aprofiten per descansar i refer-se del primer trimestre escolar, alimenten a consciència el tió, rematen la carta als Reis d’Orient i passen més temps en família. I és que, sovint, aquesta època de l’any els adults han de fer menys malabars per combinar les obligacions laborals i familiars, amb un seguit de festius oficials que faciliten la conciliació. 

Aprofitant el primer cap de setmana de Nadal, el diari ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya va organitzar dissabte passat una Jornada de tallers de Nadal en Família a la llibreria Ona de Barcelona. “Tenim la sensació que ja és Nadal”, comentaven l’Anna (49) i l’Àlex (10) mentre retallaven una estrella en un cartró reciclat. La mare, que també és docent, reconeix que l'última setmana ja es respirava un altre esperit a l’aula: “Hi ha hagut menys classes ordinàries, hem fet postals de Nadal, s’han celebrat els concerts d’hivern, les criatures escriuen la carta als Reis, solen fer-se sortides o miren alguna pel·lícula”. Quan van veure a l’Instagram del Criatures que podien participar en quatre tallers amb temàtica nadalenca, no van dubtar. A l’Àlex li agrada molt dibuixar i té especial interès per l'últim taller: “Tinc ganes d’aprendre a fer neu”, explica il·lusionat. Sempre que poden fan activitats organitzades, reconeixen que els agrada fer manualitats, sobretot a la mare; ella té clar que la creativitat és imprescindible per fer rutllar una aula. 

La creativitat és una gran aliada

La creativitat és la capacitat que tenim de combinar elements que de manera espontània no veiem relacionats entre ells. David Bueno, fundador de la Càtedra de Neuroeducació de la UB, explica que quan som creatius es connecten zones del cervell que normalment no es connecten entre si, per donar noves visions de qualsevol situació: “Una de les xarxes neuronals principals de la creativitat –anomenada xarxa neuronal per defecte– es connecta quan no forcem el cervell a fer res. Aquesta xarxa també està vinculada a la percepció del jo; per això és tan important tenir estones per no fer res, per badar”. Encara que aquest sigui el moment per ser creatiu al màxim, no n’hi ha prou amb badar, el cervell no és creatiu perquè sí. Abans s’ha d’haver pensat en coses que ens interessen, cal tenir coneixements, objectius, treballar-los, i quan es baixi el ritme i les idees flueixin soles és quan se’ns acudiran les idees creatives. 

Els petits sempre tenen idees boges, s’atreveixen a explorar la seva creativitat. L’art i la creativitat són unes eines poderoses per cuidar l’autoestima, però a mesura que ens fem grans anem perdent aquesta valentia: “Costa més atrevir-se a sortir dels patrons que la societat ens va marcant i perjudica la creativitat fins al punt que resulta difícil manifestar-la”, assegura Natàlia Pomar, psicòloga, psicoterapeuta i artterapeuta. Explica que els humans som profundament creatius; d’entrada tothom és creatiu, el problema són els cànons que se’ns imposen i els ideals de quin hauria de ser el resultat de les creacions. “Quan aprenem a dibuixar donem per suposat que els dibuixos han de tenir una perspectiva estètica concreta i si no es dona per fet que no està ben fet”. Als tallers d’artteràpia i creativitat que fa per a adults sol trobar-se amb alumnes que s’espanten quan se’ls proposa fer un dibuix senzill, “fet que evidencia com ens influencia la por al judici i a la pròpia expressió creativa”, apunta. 

Quan els infants comencen a fer gargots i dibuixar el que fan és expressar-se; la creativitat és una manifestació del món intern que portem a dins. Aquesta creativitat pot mostrar-se en molts àmbits diferents, des de dibuixar fins a cantar, crear un vestit, cuinar, fer classe o fins i tot com les famílies es relacionen amb els fills. “Tot pot fer-se de forma repetitiva i rutinària o es pot innovar, intentant fer coses diferents, incorporant nous patrons on deixem fluir la nostra creativitat”, proposa Pomar. Ara, que sembla que tot ha d’anar ràpid i tenir una utilitat, pot resultar frustrant esperar resultats immediats quan entra en joc la creativitat, perquè no sempre permet anar ràpid: "La creativitat necessita cultivar-se i donar-li espai. Podem frustrar-nos quan no aconseguim un resultat immediat, però aquest procés de frustració també pot ajudar-nos a veure que les coses tenen el seu procés i no sempre s’aconsegueixen d’un dia per l’altre", recorda Pomar.