Vicenç Solsona: "Taller de Músics és casa"

Al llarg dels seus 45 anys de trajectòria el Taller de Músics ha esdevingut una institució de referència en la formació, creació i difusió de les músiques populars modernes. Es tracta d’un projecte integral i únic d’acompanyament artístic en el qual l’art, la creativitat, l'espontaneïtat i la il·lusió acompanyen l’alumnat durant el camí que va de l’aula a l’escenari.

Què és per a tu el Taller de Músics?

— Per a mi, el Taller de Músics és casa, com jugar a casa sempre. És com tenir un vincle amb algú, com la família.

Com vas vincular-te amb el Taller?

— Hi vaig arribar amb 17 anys. El vaig trobar casualment, però de vegades dic que les casualitats també te les busques. Jo estava estudiant guitarra jazz i moderna amb un professor argentí. Feia molta clàssica, però jo venia de tocar també rock and roll. Ell coneixia Rabito Vélez, que va ser un mític del Taller, i em va dir: “Hi ha una escola on estan tots, on trobaràs gent com tu, amb aquesta passió igual d’esbojarrada per la música”. Vaig buscar informació i vaig arribar a aquella secretaria minúscula al carrer Requesens. M’ho van posar molt fàcil i em vaig apuntar a tot.

Quin és el teu recorregut artístic al Taller de Músics?

— El vincle va començar des del primer moment: tenir contacte amb músics molt bons, les ganes de superar-me... Hi havia Zé Eduardo, Lluís Vidal, José Luis Gámez i Jordi Bonell; també feien classe los Rossy, Eladio Reinón, Iñaki Salvador, Perico Sambeat, Jordi Gaspar i Ramon Cardo. De vegades compartíem escenari. Vaig viure allò que fa el Taller de posar aquells que tenen cert talent a tocar amb professors o gent que toca més. Sean Levitt va ser una figura clau per a mi; guardo les cintes de casset de les seves classes, em va canviar. Després vaig entrar en contacte amb Kurt Rosenwinkel. Amb El Canario, Giovanni Hidalgo i Horacio El Negro també vaig compartir escenari a través del Taller.

I quin ha estat el teu camí pedagògic allà?

— Em van proposar impartir classes amb 20 anys. Coneixia bé el mètode com a estudiant i podia replicar-ho. Encara conservo els programes de quan es feien a mà! Els llibres continuen estant vigents. Fa uns anys vam visitar una escola a Colòmbia que els utilitza. És un mètode basat en el jazz i que hem anat adaptant. El fil conductor del jazz t’ajuda a entrar i entendre altres músiques.

Com és la pedagogia al Centre Superior?

— El Taller ja era un superior abans de ser-ho i moltes escoles superiors existeixen gràcies al fet que el Taller va existir. Continuem aplicant el mateix mètode, a partir del qual puc explicar moltes altres músiques. Els alumnes avancen més ràpidament i això és important. Jo els oriento amb consells que els ajudaran exactament a entendre’s amb músics de jazz, flamenc, pop, llatí, etc. A partir d’aquí, i només si volen, poden centrar-se més i esdevenir erudits d’un sol estil.

Quants alumnes acull el Centre Superior?

— Al superior acollim 240 alumnes i rebem estudiants de centres de Roma, Parma, Weimer, Brno i altres ciutats. Els nostres alumnes marxen cada any a centres de Tallinn, la Haia, Aalborg, Roma, etc. Tenim més de 30 acords de col·laboració amb universitats europees.