Surf per trobar l’equilibri i tornar a ser un mateix: la història de superació de Garazi Sánchez

La de la surfista espanyola Garazi Sánchez és una autèntica història de superació. Per això és el fil conductor d’un dels capítols de “Mejor conectados”, en els quals Telefónica vol posar en valor el talent i les connexions humanes. El seu idil·li amb el mar arrenca de petita al seu Getxo natal, a on el seu pare ja era aficionat al kayak surf. Als set anys, la noia va debutar sobre una taula de surf i, als 15, ja va assolir quatre fites majúscules: va proclamar-se campiona d’Espanya dos anys consecutius, el 2017 -quan també va ser sots campiona del circuit europeu- i el 2018 -quan també va acabar en 22a posició en la competició individual del Mundial de Tahara-. 

Els primers obstacles

La connexió de Garazi amb el mar i el surf era innegable. Tant, que els seus pares van haver de buscar algú que l’acompanyés a l’hora de canalitzar tota aquesta passió. Així és com l’entrenador de surf per a nens Gorka Yarritu arriba a la vida de la surfista, qui ja demostrava unes cotes d’autoexigència summament elevades tot i la seva joventut. Molt aviat, Sánchez va convertir-se en una de les millors esportistes de l’escola de Yarritu, el qual també es Team Manager de Quicksilver i col·laborador d’Styling Surfboards. 

La carrera de la surfista estava en plena cresta de l’onada quan, en apropar-se la seva majoria d’edat, va perdre la il·lusió per allò que fins aleshores l’havia fet tan feliç. També va començar a patir crisis d’ansietat i a desenvolupar una por irracional cap al món i les relacions socials, i la família, els amics i l’esport que tant estimava en van ser víctimes. Per sort, Sánchez va demanar ajuda. Entre els que van fer-li costat, destaca el jugador de futbol Gorka Alegría. “Garazi havia viscut de la seva capacitat i del seu talent, però va arribar un moment en el qual tot va explotar”, recorda Alegría, qui va ajudar la surfista a recuperar la confiança en si mateixa i la força necessària per tornar a pujar a una taula de surf. 

Un accident que gairebé ho trunca tot

Novament a través del surf i de tots aquells amb els quals ja s’havia trobat al llarg del camí, Sánchez va tornar a trobar l’equilibri entre la família, els amics i el mar. L’estabilitat havia tornat per fi a la seva vida, però no ho faria per sempre... El 2019 -el primer any que competia a nivell professional- la jove patia un accident surfejant a Hossegor. El mal d’esquena que va sentir en plena onada ja la va fer pressentir que alguna cosa no anava bé, sospita que malauradament es va confirmar en fer-se proves. L’accident li havia provocat una lesió a la columna de la qual s’havia d’operar i, a més, el pronòstic era del tot incert, ja que els metges no sabien si després de la intervenció Sánchez tornaria a caminar o a pujar a una taula de surf. 

Sánchez es trobava en el seu millor moment personal, anímic i professional i aquest cop va fer que tots els ciments tornessin a trontollar. Lidiar amb la incertesa del què passaria no va ser fàcil, però el destí va tornar a posar una persona vitamina en la vida de la jove. Aquest cop va ser el també surfista professional Andy Criere, qui no es va separar d’ella durant tot el procés de recuperació. I és que només algú que viu l’esport de la mateixa forma pot entendre les pors, la incertesa, l’adrenalina i la passió per la taula. Aquest escalf va fer que la surfista s’armés de valor i decidís produir el documental “Vergüenza” juntament al seu amic Juan Labad, en el qual volia recollir tota la seva recuperació. Un camí en el qual la lluita personal i recolzar-se en l’esport que tant estimava va dur-la a recompondre’s un cop més. I és que, tal com planteja Gorka Alegría, “a qui no li agrada ser feliç?”. Una felicitat que en el cas de la nostra protagonista es troba al mar.

Aprén

Inspira't