“Les ‘smart cities’ s’adeqüen al segle XXI i milloren la qualitat dels serveis municipals”

Les persones, les empreses i els ens locals tenen el gran repte de canviar els pobles, les ciutats i les comarques on vivim per adequar-les als reptes del segle XXI: eficiència energètica, mobilitat, connectivitat, qualitat de vida, sostenibilitat, governs participatius. Tot això amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El diputat d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona i també regidor de l’Ajuntament de Sabadell, Carles Rossinyol i Vidal (Sabadell, 1963), ens explica la tasca que es desenvolupa des de la corporació que ofereix recursos compartits als 311 municipis que integren la demarcació.

La demarcació de Barcelona s’ha convertit en un referent mundial en matèria de 'smart cities'. Què significa exactament aquest concepte?

Parlar de 'smart cities' significa avançar cap a ciutats més sostenibles i intel·ligents que millorin la qualitat dels serveis municipals, mitjançant la implementació de solucions tecnològiques que, alhora, permeten gestionar-los de manera més eficient. Els responsables polítics hem d’assumir el repte de canviar els pobles i ciutats per adequar-los a les exigències del segle XXI. En aquest context, el concepte de ciutat intel·ligent s’ha introduït com un element estratègic, que engloba els factors de producció urbana moderna en un marc comú i posa en relleu la creixent importància de les TIC, el capital social i el medi ambient. La importància d’aquests dos conceptes -capital social i mediambiental-és el que permet diferenciar una ciutat digital d’una ciutat convencional, i també és aplicable a un entorn més ampli, de regió.

Llavors, hem de parlar de 'smart region'?

Parlem de 'smart region' no tan sols com a suma d’una sèrie de ciutats i pobles que desenvolupen iniciatives en la línia que assenyalàvem abans, sinó com a territori en el qual es construeixen unes relacions entre els municipis que el conformen, inspirades també en principis de sostenibilitat, d’eficiència, de col·laboració i de participació, aprofitant les possibilitats que ofereixen les TIC. En aquest context territorial podem desplegar iniciatives d’agregació i d’optimització de recursos, que permeten millorar la qualitat dels serveis i alhora abaratir-ne els costos. A la demarcació tenim alguns exemples de ciutats que ja treballen plegades per aconseguir uns objectius comuns. Un cas concret seria el projecte Smart - Eix Diagonal, que uneix quatre capitals de comarca (Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú) que han firmat un protocol de col·laboració per vertebrar el territori al voltant de tres eixos: millorar tant la sostenibilitat i la competitivitat de les ciutats com la qualitat de vida de les persones.

Quin rol té la Diputació en desplegar iniciatives 'smart region'?

Primer de tot, la tasca de divulgació. És a dir, donar a conèixer els projectes en matèria de 'smart city' que s’estan impulsant des dels municipis i les comarques de Barcelona. També accions de prospecció i formació. Un altre àmbit és el suport als municipis perquè participin en projectes internacionals i se’n puguin beneficiar. La Comissió Europea promou l’estratègia d’especialització intel·ligent en investigació i innovació RIS3 [Research and Innovation Smart Specialisation Strategy], per al període 2014-2020, perquè els estats membres i les regions de la UE identifiquin les especialitzacions de coneixement que encaixin millor amb el seu potencial d’innovació. En aquesta línia, la Diputació dóna suport en tres grans àmbits: serveis a la ciutadania, infraestructures i planificació i gestió. Un altre aspecte a considerar és el suport tècnic i econòmic que ofereix als municipis per diversos mitjans, per garantir l’equitat en l’accés als recursos a tota la ciutadania. Des de la corporació també fem ressaltar el paper que juguen les ciutats petites i mitjanes en el desenvolupament de territoris més intel·ligents i s’han de tenir en compte les oportunitats que ofereix la xarxa de municipis.

Com es concreta aquest pla d’actuació per a la implantació de noves tecnologies?

La major part d’esforços de les administracions se centren en serveis públics on es produeixen guanys evidents en l’eficiència, la qualitat i l’economia. Des de la Diputació s’ajuda en l’estudi i la planificació de les accions; s’ofereix suport tècnic i econòmic per a la implementació en el territori; es fa el seguiment posterior; i es comparteixen les experiències amb tècnics i electes, transversalment i en una gran xarxa de coneixement. Aquest procés dóna continuïtat al model utilitzat des dels anys 90, quan es va crear la xarxa telemàtica per als municipis amb menys de 20.000 habitants. Aquest model ha evolucionat cap al núvol on actualment hi ha, entre d’altres, el padró i la cartografia municipals, l’allotjament de webs, les comunitats virtuals de pràctiques per a tècnics municipals, el suport en línia en recursos humans o la gestió de tributs.

Quines estratègies 'smart city' es desenvolupen a l’Ajuntament de Sabadell amb el suport de la Diputació?

Sabadell ha iniciat els tràmits administratius per adjudicar el servei energètic i el manteniment integral i de conservació de dotze equipaments municipals per mitjà del model de gestió d’Empreses de Serveis Energètics (ESE). La finalitat és millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, assegurant el correcte funcionament de les instal·lacions de calefacció, aigua calenta sanitària, aire condicionat i electricitat. Aquest nou model ja està implantat a la ciutat en la gestió de l’enllumenat públic des de l’any passat i es preveu un estalvi d’una mitjana anual d’un milió d’euros.

El concepte 'open data' formaria part de la implantació de tecnologies intel·ligents?

Millors serveis amb menys recursos. Aquest és un dels principals punts forts de la 'smart city' i de la 'smart region', pel benefici que aporta a la ciutadania. Així doncs, el portal de Dades Obertes de la Diputació hi encaixa perfectament. L’objectiu és transformar les dades en serveis. És a dir, obrim les dades perquè empreses, associacions i ciutadania les utilitzin i elaborin nous productes i serveis que aportin valor, innovació i impuls econòmic i social.

Quines dades podem trobar al portal?

Dades relatives a arxius i biblioteques municipals, museus locals o teatres i auditoris del territori. Pel que fa al Cercador d’Informació de Dades Oficials hi trobem contractacions, convenis col·lectius, normatives locals, oposicions i subvencions. També la relació de càrrecs electes, els elements del patrimoni cultural, els indicadors socioeconòmics del programa Hermes i la llista dels 311 municipis de la demarcació amb les seves informacions relacionades. En definitiva, el nou portal supera la modernització administrativa perquè proposa i fa possible una relació activa i participativa amb la ciutadania.

¿Aquesta obertura de les dades de les administracions té a veure amb la transparència institucional?

Els dos conceptes són elements centrals del que s’anomena 'govern obert'. Governar bé no només vol dir utilitzar eficaçment els recursos col·lectius, sinó també establir mesures i mitjans per impedir el mal ús d’aquests recursos. Està clar que l’únic antídot que tenim contra la desafecció política és la transparència, bon govern i integritat institucional. I no hi ha cap nivell de govern més sensible a aquesta exigència que els governs locals.