Sílvia Bel "Vaig arribar a Plaute quan llegia llibres per als cecs de l'ONCE"

Plaute és a la comèdia d'embolics el mateix que Sòfocles a la tragèdia grega. Sense un text com el de l' Amfitrió , Shakespeare no hauria pogut escriure El somni d'una nit d'estiu i Howard Hawks no tindria ni la meitat de gràcia. Encara ara, els més baixos productes televisius conserven el germen de les seves magnífiques trames d'embolics. "És una obra divertidíssima -diu Sílvia Bel, entusiasmada per les històries de suplantacions que s'hi barregen-. Hi vaig arribar fa uns quants anys, quan feia la carrera. En el meu temps lliure guanyava uns quartos llegint llibres per als cecs de l'ONCE i els enregistrava en cintes de casset. Així és com em va caure a les mans". Potser pels efectes de l'experiència o potser perquè amb la seva veu ho té tot guanyat, assegura que el millor per introduir-se al món de Plaute és veure un bon muntatge de l' Amfitrió . I, si algú se sent intimidat per l'antiguitat de Plaute, recorda que pot començar llegint les esplèndides adaptacions que Molière va fer del seu teatre.