Què vol Sheldon Adelson, pel 'New York Times'

Reproduïm l'editorial del 'New York Times' sobre Sheldon Adelson:

Cap nord-americà està dedicant tants diners a derrotar el president Obama com Sheldon Adelson, el magnat de casinos que també ha fet més diners en els últims tres anys que qualsevol altre ciutadà dels Estats Units. Ell és l'exemple perfecte de la situació miserable del finançament polític, ja que està gastant-se sumes més grans que qualsevol donació política de la història per tirar endavant la seva agenda personal, ideològica i financera, que xoca obertament amb les necessitats del país.

El senyor Adelson va gastar-se 20 milions de dòlars [15,9 milions d'euros] per apuntalar la fracassada candidatura de Newt Gingrich a la nominació republicana. Ara ha donat 10 milions de dòlars [7,9 milions d'euros] al super-PAC [Comitè d'Acció Política] de Mitt Romney, i ha compromès com a mínim 10 milions de dòlars més a Crossroads GPS, el lobi fundat per Karl Rove, que elabora propaganda contra Obama i altres demòcrates. Probablement 10 milions de dòlars més aniran a parar a un grup semblant dels germans Koch, i 10 milions més al super-PAC del congrés republicà.

Tot això suma els 60 milions d'euros que coneixem (hi pot haver altres grans donacions secretes) i pot ser només una bestreta. Adelson ha deixat clar que aprofitarà el "tot s'hi val" que han avalat els tribunals federals per donar una "il·limitada" part de la seva fortuna de 25.000 milions de dòlars (gairebé 20.000 milions d'euros) per derrotar el president i tots els demòcrates que pugui.

Un sol home mai no tindrà prou diners per assegurar l'elecció d'un candidat impopular, com demostra la desfeta de Gingrich, però pot pagar prou anuncis per ajudar a empènyer un candidat a la graella de sortida en una cursa tan disputada com la d'enguany. Tenint en compte que Romney no era la seva primera opció, per què Adelson ha signat tots aquest xecs?

La primera resposta és clarament el seu rebuig a la solució de dos estats al conflicte palestino-israelià, que té el suport del president Obama i la majoria dels israelians. Adelson considera un estat palestí "un trampolí per a la destrucció d'Israel i el poble jueu", i ha qualificat el primer ministre palestí de terrorista. És encara més a la dreta que el principal grup de pressió proisraelià, l'American Israel Public Affairs Committee (AIPAC), amb el qual va trencar el 2007 quan va donar suport a l'ajuda econòmica als palestins.

Romney és només una mica millor, i afirma que els israelians volen una solució de dos estats, però els palestins no, i els acusa de voler eliminar Israel. Els xecs de vuit xifres no estan pagant per una resposta més intel·ligent.

Un altre interès primordial del senyor Adelson és la seva pròpia butxaca. Carrega contra el president "de l'economia d'estil socialista" i la redistribució de la riquesa, però el que realment tem és la proposta d'Obama d'augmentar els impostos a les empreses com la seva, que guanyen molts diners a l'estranger. El noranta per cent dels guanys de la seva companyia, Las Vegas Sands Corporation, provenen de les propietats d'hotels i casinos a Singapur i Macau. (Aquest últim es troba, per cert, a la Xina, un país socialista, l'última vegada que ho vam comprovar).

A causa de la menor pressió fiscal en aquests països (de fet, taxes zero a Macau), la companyia ara paga un impost de societats als Estats Units del 9,8%, mentre que per a la resta d'empreses és del 35 per cent. El president Obama ha proposat en més d'una ocasió posar fi a les deduccions i crèdits que permeten a les empreses com Las Vegas Sands refugiar milers de milions d'ingressos a l'estranger, però els republicans han bloquejat la iniciativa.

El departament de Justícia d'Obama també està investigant si les operacions d'Adelson a Macau violen la llei de pràctiques corruptes a l'estranger, una investigació que, sens dubte, Adelson espera que desapareixi en un govern de Romney. Per a un home, en un moment en què no hi ha límits legals o morals a la compra d'influències, gastar-se desenes de milions és una misèria si es tracta d'aconseguir que siguin elegits uns republicans que prometen mantenir intactes els seus milers de milions.