Joan Gené Albesa: "Sens dubte Donald Trump és una mala notícia per al vi català."

Saludem en Joan Gené, el nou director de l’Incavi, a la inauguració del Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, a Vilafranca del Penedès. Després de la visita, entre bocois, gerres, bots i àmfores, aprofitem per fer-li quatre preguntes.

Arribeu a l’Institut Català de la Vinya i el Vi en un moment en què el consum de vi baixa i per la crisi climàtica s’haurien d’apujar els preus del vi. Com ho encareu?

— Ens trobem amb aquesta paradoxa. Necessitem que pugin els preus i, paral·lelament, que pugi el consum. Però fer les dues coses és complicat. Penso que és millor una estratègia de fragmentació, perquè el públic pugui trobar vins amb gran qualitat i bon preu.

En aquest sentit, molts dels viticultors que van demanar crèdits durant la Covid, perquè els restaurants estaven tancats, ara els han de tornar. Molts estan amb l’aigua al coll i no se’n surten.

— El problema és que tenim crisis que coincideixen. Es va voler solucionar aquesta falta de liquiditat donant préstecs, i és el que es podia fer. Ara hi ha la sequera. Hauríem de veure com s’ajuda en les situacions de dificultat econòmica. S’ha de fer de manera individual cas per cas.

En aquesta inauguració, en Josep Roca ha fet una reivindicació del vi català, com a vi que pot competir, i ho fa, amb els grans vins del món. Per què encara a Catalunya no és el vi més consumit?

— Esclar, si ara mirem enrere, si agafem perspectiva, veiem que en els últims anys hem millorat moltíssim. Ha augmentat moltíssim la qualitat, i el consumidor, a poc a poc, hi va entrant, però venim d’on venim, de grans Denominacions d’Origen que han invertit molts diners i continuen tenint grans campanyes de promoció. Hi hem de fer front, amb els diners que tenim, amb els recursos que tenim, i això ha de ser apel·lant al sentiment. Presentem batalla tot el sector.

Parlant de campanyes. Arriba al càrrec amb una campanya, “El vi és cultura”, ja engegada. Se la fa seva?

— Me la faig meva. Però és una campanya de pluja fina i se n’han de fer d’altres. Aquesta és una campanya que augmenta la notorietat del vi, però no n’augmentarà les vendes a curt termini. Tot serà a llarg termini.

Es parla sovint dels joves i el vi. Expliquem sempre que beuen cervesa, destil·lats, però vi, no.

— Un dia hi arribaran. Jo no m’imagino segons quins plats sense vi, i com a consum per menjar. Però a aquests plats i a aquests vins s’hi arribarà amb el temps, fent pedagogia a casa. Els joves busquen sabors diferents, altres discursos, potser fins i tot “altres recipients”, que la copa.

En tot cas, explicar un vi no pot ser només una cosa “olfactiva”. Una fitxa i prou.

— S’ha d’acompanyar d’un relat, sens dubte. Als Estats Units, per exemple, s’està demonitzant el consum de vi. Però el vi és cultura, paisatge, hi ha gent al darrere, és una manera de viure. La dieta mediterrània és això. Menjar i una copa de vi. Pensem que els que seguim aquesta dieta som els més longeus del planeta. Això s’ha d’explicar, també.

La victòria de Trump és un mal negoci per al vi català?

— Sí. Ja ha dit que posarà aranzels.

Una de les missions de l’Incavi és donar valor i acompanyar les Denominacions d’Origen. Què fa una DO per a nosaltres, els que comprem vi?

— La DO dona l’origen. Et diu que estàs bevent raïm fet a Catalunya. Dins una zona concreta, que té una sèrie d’exigències que n’assegura la qualitat. Saps que quan compres vi amb DO ajudes al fet que la gent pugui viure del territori. Els viticultors, no ho oblidem, t’endrecen aquest territori. Sense ells, seríem un bosc o un desert.

De vegades els viticultors es queixen del plec de condicions. Pot passar, per exemple, que el vi d’aquell any hagi sortit amb més grau del requerit i no pugui formar part de la DO.

— El vi és un dels aliments amb més normativa europea. També espanyola. La DO és qui proposa el plec de condicions. Però els consells també tenen les normes de cada campanya on es pot, per exemple, contemplar un any amb sequera... El plec té les normes més estables, i hi ha normes de la campanya que s’adapten. Jo, com que soc productor, sé de què parlem.

Què produïu?

— Tinc macabeu i xarel·lo vermell a Vilavella.

El Macabeu. L’emblema de la DO Tarragona.

— I el xarel·lo vermell, que l’estan descobrint els consumidors. El porto a vinificar a la cooperativa. I la feina de les cooperatives s'ha de valorar. Fa anys algunes amagaven el nom a les ampolles. Ara han fet el salt a la qualitat. I això no estava en el nostre subconscient.

Si ara vingués a casa seva, què m’oferiria per prendre? Quin vi té?

— M’agrada tastar-ho tot. El 99 % del que bec és vi català, però també tasto la competència, esclar.

I jo! Hem de llegir de tot, però seríem mals lectors si llegíssim de tot excepte Rodoreda i Pla.

— El consumidor, arreu del món, ara es decanta molt pel blanc i els rosats, però jo sempre faig tasca individual a favor del vi negre.

I manté la màxima del negre per a la carn i el blanc per al peix?

— Soc un defensor del vi negre per als segons plats. Puc obrir un negre amb un peix greixós i un blanc contundent per una carn. Es tracta de gaudir.

Què es pot fer amb el restaurant de Barcelona o de Tarragona (les dues ciutats catalanes que reben turisme de creuer) que no té cap vi català a la carta o només un de sol?

— Ho estem treballant, no és fàcil. Aquests creuers tenen vins en exclusiva, per un tema d’inversió.

A punt d’acabar, però falta, esclar, parlar de la gran preocupació del sector.

— La sequera. El canvi climàtic ha vingut per quedar-se i el tenim aquí. Les mesures són estructurals. Hem de posar en marxa sistemes de reg que assegurin la vida de les plantes. No és d’un dia per l’altre, això. S’ha començat al Priorat i el Montsant. Al Montsant fins i tot és més fàcil, hi ha projectes aprovats, ja. Al Priorat l’orografia és més complexa, però s’ha d’abordar. El que és clar és que cal reg de suport. Cal que invertim en mantenir vius els ceps.

Quan encetareu la propera ampolla de vi?

— Dissabte, que faré conill rostit amb vi ranci. Un d’aquests plats que no m’imagino sense vi. Serà un vi català.