Quins llibres s’han de llegir a l’institut?

Barcelona“La docència ha de ser una activitat practicada amb un entusiasme proporcional a la resistència que reps dels alumnes -diu Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes-. El problema d’origen amb què es troben els professors d’institut actualment és que la literatura ha anat perdent pes en els plans d’estudi. S’ha produït un procés de jivarització que fa que el personal docent disposi de menys temps per explicar els mateixos continguts i, per tant, els alumnes cada cop aprenen menys i el que aprenen ho aprenen pitjor”.

Borràs forma part del comitè del departament d’Ensenyament de la Generalitat que es reuneix una o dues vegades a l’any per decidir quines són les lectures prescriptives que un alumne de batxillerat ha de fer a les assignatures obligatòries de català i castellà, a les d’especialització -les que entren a la selectivitat- i a la de literatura universal. “Hi volia ser perquè ens hi juguem molt -diu-. Els cims patrimonials d’una cultura s’han de transmetre, són elements molt valuosos, i depenent de l’elecció i de com arribin als estudiants els efectes col·laterals poden ser forts”.

El comitè de català i castellà està integrat per onze especialistes, i el de literatura universal per vuit, una selecció de professors, els coordinadors dels exàmens de selectivitat i membres d’inspecció del mateix departament d’Ensenyament. Des de l’any 2012, Vicenç Llorca coordina les comissions. “El model actual funciona des de fa més d’una dècada, però les lectures prescriptives es remunten a la dècada dels 80 -explica-. Hi ha un consens i uns criteris molt consolidats”. Entre ells, Llorca destaca “l’equilibri entre gèneres: prosa, poesia i teatre”, la “voluntat d’abordar el patrimoni literari a través de l’adaptació de textos antics” i “la incorporació d’autores al calendari de lectures”.

Del Tirant a Rodoreda

Quines lectures s’han de fer abans d’entrar a la universitat?

En les quatre lectures obligatòries de català d’enguany -més una cinquena que trien els centres- hi ha una selecció d’episodis amorosos del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell; el Bearn, de Llorenç Villalonga; La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, i una antologia de poesia catalana -35 textos- que arrenca amb Guillem de Berguedà i arriba fins a Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal. En castellà, la tria passa per una selecció de Novelas ejemplares, de Miguel de Cervantes; La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca; Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé, i una antologia de poesia espanyola que inclou, entre d’altres, fragments del Cantar de mío Cid, Garcilaso de la Vega, Rosalía de Castro i Jaime Gil de Biedma. “Cada any canviem un dels llibres, o de vegades dos -diu Llorca-. Volem que noves obres entrin al sistema però alhora procurem no perjudicar l’esforç pedagògic que s’ha fet amb els llibres que ja formen part de la tria”.

“Fa 25 anys que ensenyo literatura catalana en instituts i els plans d’estudis s’han anat fent complexos i alhora menys efectius -explica Andreu Subirats, que actualment fa classes a l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat-. La literatura és cada vegada més marginal als instituts: s’ha arraconat en paral·lel a les humanitats. Hi ha hagut piròmans bombers que, d’una banda, s’han dedicat a fer plans de lectura i de l’altra han pres accions en contra del foment d’aquesta lectura. Les pantalles serveixen per a moltes coses, però són enemigues de la lectura literària”.

Clàssics universals

Sòfocles, Joyce i Kafka, només en una assignatura de modalitat

A més de la reducció de llengua i literatura al batxillerat -mitja hora setmanal menys de català i de castellà-, hi ha una tercera assignatura de literatura disponible, però només de modalitat, és a dir, optativa: literatura universal. “Precisament aquesta és la literatura que s’hauria d’ensenyar des de primer d’ESO -diu Subirats-. Caldria explicar més els clàssics, donant importància a la literatura catalana i a la castellana”. Al batxillerat, els alumnes de literatura universal llegeixen aquest curs Èdip rei, de Sòfocles; Cims borrascosos, d’Emily Brontë; El misantrop, de Molière; Dublinesos, de James Joyce; La metamorfosi, de Franz Kafka, i una tria de poesia en què hi ha Horaci, Petrarca, Shakespeare, Pessoa i Akhmàtova.

“Actualment un alumne no es pot examinar de literatura universal a la selectivitat: em sembla una vergonya -diu Lluïsa Julià, catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’Institut Obert de Catalunya-. Porto més de 30 anys fent classes i en tot aquest temps he pogut constatar una cosa: és mentida que els alumnes no vulguin llegir. Si estàs entusiasmat amb un llibre i saps transmetre la teva passió continua funcionant. La connexió amb els alumnes continua sent la paraula. El que ha passat els últims anys és que s’ha arraconat el concepte de literatura”. Laura Borràs creu que un dels problemes actuals no és únicament quina literatura s’ensenya sinó com s’ensenya. “Cal fornir els mestres i professors de nous recursos perquè puguin parlar de llibres d’una manera que atregui més els alumnes -exposa-. A casa nostra la formació dels docents està lluny del que seria ideal”. Per a Subirats, “aprendre a aprendre està sobrevalorat: bona part dels que planifiquen els plans de lectura són pedagogs i no tenen contacte real amb les aules”.

Els alumnes de batxillerat que escullen examinar-se de literatura a la selectivitat han llegit sis llibres més per obligació: entre les lectures de català hi ha hagut Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter; el Poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, i Pilar Prim, de Narcís Oller.

El camí de la secundària

Els centres decideixen què es llegeix de primer a quart d’ESO

A la secundària obligatòria la situació és una altra. “En el cas de l’ESO hi ha una diversitat molt gran pel que fa als alumnes i les necessitats que tenen -comenta Llorca-. Hi ha una resolució que determina que cal fer tres lectures per curs en català i castellà. En total, per tant, els alumnes d’ESO llegiran un mínim de 24 lectures”. Cada centre té autonomia per triar què llegeixen els alumnes. En el cas de Lestonnac Mollet funciona així: “Combinem els llibres que triem nosaltres, deixant-nos assessorar per llibreries i biblioteques, i els que trien els alumnes -comenta Ester Safont, cap d’estudis de secundària-. Entre els que llegeixen aquest curs hi ha Wonder, de R.J. Palacio; El príncipe de la niebla, de Carlos Ruiz Zafón, i L’anticlub, d’Àngel Burgas. Procurem també incloure algun clàssic, com Aloma de Rodoreda o Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo. El nostre objectiu principal és incentivar el gust per la lectura”. L’escola Joan Pelegrí de Barcelona també opta per aquest sistema, amb el valor afegit de visitar llibreries en el cas dels alumnes de primer i segon d’ESO -com Ca l’Anita o Al·lots- i la presència d’autors. “A més de llegir llibres com Duna, de Muriel Villanueva; Mentira, de Care Santos, i Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza, els alumnes també trien un títol de la biblioteca”, comenta Lluïsa Erill, cap de l’àrea de llengua i literatures catalana i castellana d’ESO i batxillerat. A la biblioteca del Joan Pelegrí hi ha més de 15.000 documents: no és habitual trobar centres tan ben assortits. “A català mirem de portar l’autor sempre que sigui possible -afegeix-. Això agrada molt. Les preguntes que els alumnes fan poden ser molt interessants”. Recentment han fet una ruta per la Barcelona del segle XV que apareix a la novel·la Serena,de Dolors Garcia Cornellà. “La literatura queda lluny d’alguns estudiants, però si tinguéssim més hores perquè llegissin crearíem més lectors. El que no els agrada és examinar-se. Comentar llibres, en canvi, els encanta”, conclou.