“Una celebració necessària en temps de Brexit i Trump”

Barcelona“Això és meravellós. Sant Jordi és una celebració civilitzada, necessària en aquests temps de Brexit i Trump”, deia James Rhodes, que ha firmat sense treva exemplars d’ Instrumental, tot i que la novetat editorial és Toca el piano. “Estic molt content!”, insistia el pianista britànic, que ha anunciat que aviat fixarà la seva residència a Madrid. Només una cosa el neguitejava, a part de trobar un bon lloc per veure el Reial Madrid - Barça: duia massa estona sense fumar. Dit i fet, va decidir trencar el protocol i encendre una cigarreta mentre seguia atenent lectores, algunes de les quals fins i tot li feien regals que ell agraïa però no desembolicava. “Marta, sense h”, va dir en anglès una noia previsora abans que Rhodes li escrivís la dedicatòria. Una altra va agafar-lo de la mà en un gest d’afecte ple de tendresa, i altres li demanaven permís per fer-s’hi una selfie. El fenomen Rhodes segueix funcionant a tot drap.

Altres músics també van tenir protagonisme en una diada especialment positiva per als grups que tocaven a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Quan Sant Jordi cau entre setmana, els concerts no s’omplen fins a la tarda, però aquest diumenge ja hi havia cua per entrar-hi abans de les dotze. Un cop a dins, més cues per accedir al xou de Joan Miquel Oliver mentre l’escenari principal gairebé desbordava l’aforament durant l’actuació dels Blaumut. Tot plegat en un ambient familiar. Menys multitudinari però igualment familiar va ser l’Off Sant Jordi de l’Antic Teatre. A primera hora, Roger Mas estava convocat per firmar-hi exemplars d’El dolor de la bellesa. Era el seu debut santjordiesc. Mentre Pablo Carbonell atenia admiradors, Mas rebia els consells del seu company de taula, Xavier Theros: “Paciència, calçat còmode i molts bolis”. “Tu no em coneixes, però jo a tu molt”, li havia dit Theros, que tot seguit va obrir una conversa sobre els jardins interiors del Gòtic i les cases regionals. “A la de l’Aragó s’hi menja bé, però has de tenir l’estómac cuirassat”, comentava davant l’atenta mirada de Mas.

De bolis no en duia, Maria del Mar Bonet, que compartia firmes amb el seu biògraf, el periodista Jordi Bianciotto. A la tarda, a la parada de l’ARA van anar a veure-la el Miquel i la Kàtia, admiradors de Bonet des de fa 50 anys i contents de viure una diada que al matí Lluís Gavaldà havia descrit com “el dia més bonic de l’any, perquè sembla que siguem un país normal”. Per cert, Gavaldà, que es prenia aquest Sant Jordi com “una excursió” abans de tornar a Anglaterra, lluïa una samarreta del còmic Jerry Seinfeld.