SANT JORDI 2017
Sant Jordi 201722/04/2017

La filosofia fa trempar, però la literatura també

Actors de ‘Merlí’ recorden les primeres lectures adolescents que els van marcar

Núria Juanico
i Núria Juanico

BarcelonaL’efecte Merlí Bergeron no només existeix a la televisió i en l’àmbit de la filosofia: a Catalunya hi ha professors convençuts i amb idees originals per acostar la literatura als alumnes i transmetre’ls la seva estima. Ho expliquen els mateixos actors de Merlí, que confessen que hi ha lectures i mestres apassionats que els han encomanat l’amor pels llibres. Francesc Orella, Merlí Bergeron a la sèrie de TV3, guarda un bon record de Lluís Busquets, que va ensenyar-li llengua i literatura a COU (curs d’orientació universitària), entre el 1973 i el 1974. “Era molt amè i ens feia gaudir de l’assignatura”, apunta l’actor, que defensa que els mestres “han de tenir la capacitat d’engrescar els alumnes”.

Per a Elisabet Casanovas, que encarna la Tània a la ficció, la professora que més encaixa amb aquest perfil és Teresa Muñoz, la seva mestra de literatura universal durant el batxillerat. “Aleshores ja m’havia aficionat a llegir, però ella transmetia molta passió a l’hora d’ensenyar”, assenyala l’actriu, que subratlla que a les classes va entrar en contacte “amb els clàssics del teatre i amb històries que desconeixia”. Candela Antón i Carlos Cuevas no han tingut tanta sort. “Em sap greu, però no vaig tenir cap professor que em motivés a llegir i a reflexionar sobre la literatura. És una llàstima, però els mestres estan encotillats en les lectures obligatòries”, lamenta l’actriu, que fa de Berta a la sèrie.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta circumstància, però, no la va mantenir allunyada de la literatura. A diferència del seu personatge, que no té un interès especial pels llibres, Antón va créixer enganxada a les novel·les històriques fins que va descobrir Oscar Wilde. “Me’n vaig enamorar i vaig deixar el vici dels bestsellers per abocar-me als clàssics”, admet Antón.

Cuevas tampoc ha coincidit amb un Merlí de la literatura durant la seva etapa escolar, però sí que parla d’una novel·la que li va fer obrir els ulls: La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera. “El vaig llegir amb 15 anys, durant un viatge a Galícia. Va ser el llibre que em va fer fer el clic”, rememora l’actor, que comparteix la fascinació per la filosofia amb el seu personatge de la sèrie, el Pol. “Mai he deixat de banda aquesta disciplina, malgrat que estic estudiant literatura”, diu Cuevas, que guarda un bon record de Jordi Llovet com a professor de la carrera. “Vaig coincidir-hi en el seu últim any de classes i vaig aprendre moltíssim. És una llegenda viva de la litertura”, afirma. Si bé no tothom té l’oportunitat de gaudir de les classes d’un Merlí de la literatura, a vegades alguns llibres poden provocar un efecte similar. Per a Francesc Orella, les primeres descobertes lectores van ser Jules Verne i Agatha Christie. “Després vaig entrar al món de clàssics com Proust, Tolstoi i Dostoievski. Són lectures que et deixen aclaparat”, assegura l’actor. Cuevas es declara fan de la literatura sud-americana, en la qual va endinsar-se amb Rayuela, de Julio Cortázar. “Encara hi redescobreixo coses”, diu.

Cargando
No hay anuncios

“Que hi hagi Merlins pel món”

Casanovas explica que la seva gran descoberta va ser “trobar plaer” a l’hora de submergir-se en els clàssics. “Amb 18 anys vaig llegir Ibsen, Baudelaire, Benedetti, i em van emocionar de veritat”, assegura l’actriu, que destaca que el context domèstic és rellevant per potenciar l’hàbit lector. “A casa sempre he viscut el vincle amb l’art, però no sempre hi és a totes les cases. Per això és bàsic tenir un professor que t’ajudi a connectar amb la literatura i és meravellós que hi hagi Merlins pel món”, diu. Això no significa, puntualitza, que tota la responsabilitat hagi de recaure en l’escola. “Estimular la inquietud per la literatura ens fa ser millors, però no és només feina dels professors, sinó també d’un mateix”, reflexiona. En aquesta línia, Antón defensa la lectura lliure i apassionada. “No cal ser tan rígids amb la idea de llegir alta literatura. L’important és llegir sobre allò que t’agrada”, reivindica.