Sabies que Gran Canària té el seu propi Camí de Sant Jaume?
Vueling ofereix fins a 27 freqüències setmanals entre Barcelona i Gran Canària amb preus per trajecte a partir de 29,99 euros. No hi ha excusa per no descobrir-lo!
Clima temperat. Un patrimoni natural envejable. 60 quilòmetres de platja a tocar d’un mar de muntanyes. Un oceà de bon temps per practicar ciclisme, senderisme, surf o submarinisme. A tot això cal sumar-li una gastronomia farcida de bon producte local i afegir-hi el llegat prehispànic d’una societat molt antiga. Són part dels atractius que fan de Gran Canària un lloc de peregrinació quasi obligada. Els més aventurers, a més, poden llançar-se a recórrer el Camí de Sant Jaume de Gran Canària, que trena l’illa de sud a nord.
El Camí de Sant Jaume de Gran Canària és un recorregut de diversos dies que ens condueix per la part menys coneguda de l’illa i discorre entre antics volcans, jaciments arqueològics, barrancs, vegetació exclusiva de Gran Canària i molins de polenta, entre molts altres punts d’interès.
El culte a Sant Jaume a Gran Canària és antic. Es remunta quasi a l’inici de la conquesta castellana i es vincula a l’arribada de conqueridors d’origen gallec. La parròquia de Santiago de los Caballeros, fundada a la ciutat de Gàldar, esdevenia centre de peregrinació dels veïns de les poblacions del nord i del cim illenc, fins que el segle XVI van néixer parròquies arreu de tot el territori. La tradició es va afermar el 1540 a l’aixecar-se una ermita a Sant Jaume com a inici i final del recorregut en una illa muntanyosa la població dispersa de la qual va quedar connectada durant segles a través d’un mapa de senderes naturals: els camins reials.
Enclavaments i rituals aborígens
Tot i la seva antiguitat, no va ser fins a mitjans del segle XX quan el Papa Juan XXIII va reconèixer la tradició jacobea de Gran Canària, atorgant-li estatus ecumènic al camí. L’església de Santiago de los Caballeros de Gàldar va esdevenir aleshores punt final, a on arribaven els peregrins.
Des d’aleshores, els caminants han descobert un llarg nombre d’espais únics relacionats amb el patrimoni de l’illa. Des d’indrets com el jaciment de Punta Mujeres, un poblat aborigen coster, a les Cuevas del Rey, unes coves artificials que envolten el majestuós Roque Bentayga. També cal visitar la Necròpoli d’Arteara, així com descobrir pràctiques ancestrals en indrets com Risco Caído i les Muntanyes Sagrades de Gran Canària, un conjunt cultural declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al centre muntanyós de l’illa.
Al final del recorregut, un cop arribi a la ciutat de Gàldar, el visitant podrà fer un mos als barets i terrasses de la Plaça de Sant Jaume, visitar la Casa-Museu del pintor Antonio Padrón o conèixer un dels espais culturals potser més rellevants de l’arxipèlag, el Parc Arqueològic i Museu de la Cova Pintada de Gàldar, que s’aixeca sobre la planta del que va ser el més gran poblament aborigen de l’illa.
Natura de contrastos
El Camí de Sant Jaume gran-canari afavoreix el fet que el peregrí salti de paisatge en paisatge en mode canviant, arribant a barrejar zones desèrtiques amb el palmar més frondós. Al començament, trobarà les dunes daurades de Maspalomas, acompanyades del seu oasi d’aigua salobre, la Charca de Maspalomas, avui dia protegida com a refugi d’aus. Conforme vagi avançant, rodejarà impressionants relleus d’interior, trobarà llocs emblemàtics com el Roque Nublo o el Roque Bentayga, i coneixerà zones que mostren clarament l’origen volcànic de l’illa, com per exemple Montañón Negro. Tot això, sense oblidar el paisatge d’un fort color verd de les deveses del nord, on pasta el bestiar amb la llet i el quall vegetal del qual s’elabora el formatge de Flor de Guia, amb denominació d’origen, un dels productes gastronòmics més singulars de l’illa.
Una diversitat que neix dels 70 quilòmetres de senders que parteixen des de la costa fins arribar a la cota més alta. Un interessant paisatge ecològic que adopta diverses formes arran del vent, de l’erosió provocada per l’aigua o les pluges. Juntament amb això, de llarg a llarg de l’illa el visitant descobrirà una extensa flora autòctona, com el cardón canari, la tabaiba, la palmera canària, l’invencible pi canari o el drago de Gran Canària.
Mentre camina i camina, el peregrí tindrà l’oportunitat de trobar un llarg rastre del patrimoni cultural de l’illa i dels oficis que avui dia encara perduren, amb estima, en el seu medi rural. Podrà topar amb pastors que condueixen el bestiar en transhumància o amb ramats que cobreixen deveses de les zones humides. També amb agricultors de poques paraules, els quals tenen cura de petites finques i mantenen viu el paisatge de l’illa generació rere generació. Potser ensopeguen amb antics safareigs que avui dia només empren les veïnes més grans per rentar la roba a la pedra, mentre fan petar la xerrada. El recorregut per les tradicions el durà tanmateix a descobrir artesania tan valuosa com la dels ganiveters que fabriquen naifes, autèntiques obres d’art amb empunyadures molt cuidades.
El peregrí tampoc hauria de perdre l’oportunitat de tastar la rebosteria tradicional per endolcir les parades als pobles que vagi travessant. Allà, les confiteries locals ofereixen productes boníssims elaborats amb ametlles, d’un sabor que reconcilia fins i tot al més rondinaire. Un dolç que, arribat el cas, permetria fer tres voltes al món... o almenys arribar al final d’aquest camí gran-canari per descansar finalment a la ciutat de Gàldar després de visitar el seu temple, on podrem agrair el bon temps o potser el mal temps, si ha tingut ocasió de trobar-se’l, que a Gran Canària, atesa l’estranyesa, es veu gairebé com una benedicció.