L’escriptor Toni Sala, que aquest any ha inaugurat el catàleg de L’Altra Editorial amb la novel·la Els nois, va topar per primer cop amb La parada de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) fa molts anys i hi va tornar en fa uns cinc, quan reeditava un pròleg per a una selecció de narracions que va publicar La Butxaca. Ara fa un temps que l’escriptor de Sant Feliu de Guíxols no llegeix La parada, però “no per falta de ganes”.
Tot i que creu que La parada (publicada el 1919) conté un dels textos més “fluixos” de l’autor, El malcontent, reconeix que el llibre és “una confirmació de la potència literària que Ruyra va mostrar a Marines i boscatges ”. D’alguna manera, aquest títol reuneix “el millor i el pitjor” d’un autor considerat un dels millors de la prosa en català, tot i haver escrit només dos llibres de narrativa. L’obra és un recull de relats en el qual pren molta importància La parada, la història de dos nois de casa bona que durant una matinada de cacera al bosc descobreixen el conflicte moral intrínsec en les relacions de l’home amb la natura. Toni Sala explica l’argument com una història “iniciàtica” que fa xocar la formació moral d’uns joves amb el descobriment de “la terribilitat del món i les coses dures de la vida”.
I afegeix: “És literatura de pedra picada, moral i essencial. Va al cor del que fa la literatura, que és remenar l’ànima de les persones”, explica l’autor. Sala considera Ruyra un autor de capçalera. “És un dels escriptors en català més importants i una de les peces clau del segle XX, que es poden comptar amb els dits d’una mà”, comenta. Per ell, és un “mestre de la prosa”, i considera que va tenir molt de pes en l’obra de Pere Calders i Mercè Rodoreda. El recomana a qui li agradi llegir Josep Pla perquè els lectors hi trobaran el seu estil, “més concentrat i primigeni” i amb una gran precisió lèxica.
