Les 12 retallades d'un any de vaques magres

La batalla contra el dèficit ha comportat mesures dràstiques de les administracions públiques per reduir la despesa. La tisorada ha afectat drets bàsics com la sanitat

Ara
i Ara

BarcelonaUna de les paraules que definiran el 2011 és, sens dubte, retallada. Retallada o ajust o reforma, en les seves versions més eufemístiques. La batalla europea contra el dèficit ha comportat mesures dràstiques de les administracions públiques per reduir la despesa. La tisorada ha afectat drets bàsics com la sanitat. Aquestes són les 12 mesures més contundents de l'any:

1. El sou dels funcionaris

El sou dels funcionaris va patir una primera retallada del 5% l'any 2010, quan el Govern del tripartit va impulsar una primera tongada d'austeritat. Les mesures de l'actual executiu d'Artur Mas passen per una nova reducció salarial a través de supressió o revisió de complements. A més, la paga de Nadal d'aquest 2011, la rebran tard i només al 80%. Fins a 8.000 interins s'enfronten a una reducció de jornada obligatòria si volen mantenir el lloc de treball. Tot plegat, fruit dels problemes de liquiditat que arrossega la caixa de la Generalitat. El Govern culpa l'executiu espanyol de part dels seus mals per l'impagament dels 759 milions d'euros que dicta la disposició addicional tercera de l'Estatut.

2. Tancament de CAPs

Cargando
No hay anuncios

Des de l'1 de setembre, la meitat dels centres d'atenció primària (CAP) que obrien 24 hores van reduir el seu horari. Finalment, dels 185 dispositius d'urgències, 56 han passat a tancar a la nit, 22 han anul·lat el servei d'urgències i 32 ofereixen la figura del metge a domicili. Ja al mes d'agost, el 7% dels CAP catalans havien tancat per primer cop pel nou horari d'estiu instaurat pel conseller de Salut, Boi Ruiz. Aquesta reordenació de les urgències respon, segons el conseller, a criteris d'eficiècia i passa també per potenciar el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) com a unitat de referència per a les urgències sanitàries, especialment les nocturnes.

3. Tancaments parcials d'hospitals per estalviar

Per quadrar el pressupost de l'Institut Català de la Salut (ICS), el Govern va exigir a les gerències dels grans hospitals públics que aprofitessin les jornades de pont per funcionar a mig gas. Durant cinc dies laborables d'aquest 2011, els vuit hospitals van aplicar jornades de tancaments parcials, en les quals no es van obrir consultes externes ni es van programar operacions no urgents. La mesura, que va permetre a l'ICS estalviar un milió d'euros, va provocar potestes d'usuaris i sindicats.

Cargando
No hay anuncios

4. Un euro per medicament prescrit

El Govern farà pagar un euro per cada medicament prescrit, una taxa que tindrà caràcter universal i que es començarà a aplicar a la primavera. La mesura, que pretén dissuadir del consum abusiu de fàrmacs, reportarà uns 100 milions al Govern, segons les previsions apuntades pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Usuaris i personal sanitari, però, ja han posat el crit al cel. No comparteixen que tots els ciutadans, des de pensionistes fins a malalts crònics, hagin de pagar l'euro per fàrmac receptat i proposen que es tingui en compte la renda. El departament de Salut ha admès que la proposta pot modificar-se en el tràmit parlamentari, per incloure-hi modificacions que tinguin en compte els col·lectius més vulnerables.

5. Els equilibris d'ensenyament

Cargando
No hay anuncios

L'eliminació de la sisena hora de classe a primària –instaurada pel tripartit fa cinc anys– i l'augment d'una hora més de feina per a tots els mestres i professors ha permès a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, mantenir tota la plantilla pública docent (que té el sou congelat després de la retallada del 5% de 2010), malgrat que el pressupost del seu departament s'ha reduït un 7,4%. Per compensar la reducció d'hores lectives a primària, a més, Rigau ha instaurat una hora obligatòria de suport educatiu personalitzat (SEP) pels alumnes amb més dificultats. Les partides que més han patit la tisorada són les de construcció de nous centres escolars –han quedat pràcticament aturades–, tot i que el nombre de barracons ha baixat per primer cop, dels 1.057 de 2010 a 1.015 aquest curs. On Rigau sí que ha passat la tisora és a les subvencions que dóna als ajuntaments per a llars d'infants i escoles de música, que han baixat un 11% i un 23%, respectivament.

6. Els pressupostos de la Generalitat

Per primera vegada a la història de Catalunya en democràcia, s'han hagut d'aprovar uns pressupostos decreixents. La reducció global ha estat d'un 10% respecte a la depesa que es va fer el 2010. I tot per afrontar un dèficit que s'enfilava al 4,8% i que va superar la previsió que va fer el tripartit quan es va produir el traspàs de poders. El Govern es va comprometre a tancar el 2011 amb un 2,6% de dèficit (i no amb un 1,3% com exigeix l'Estat per no haver de retallar més). Tot i això, davant l'impagament de la disposició addicional tercera, el dèficit pot fregar el 3%.

Cargando
No hay anuncios

7. Congelació de plantilles

Durant el 2012 no hi haurà convocatòria d'oposicions. La Generalitat engegarà nous processos per ampliar personal en el marc de l'ajust pressupostari que ja ha anunciat per a l'any vinent.

8. El sou dels polítics

Cargando
No hay anuncios

Amb la consigna de predicar amb l'exemple –sobretot de cara a la negociació amb els sindicats de metges– el Govern de CiU també ha impulsat mesures de contenció en la despesa dels seus propis salaris. Així doncs, Artur Mas va decidir que ni els membres del Govern ni els alts càrrecs cobressin la paga extraordinària de Nadal. La mesura va afectar 350 persones i es tradueix en un estalvi aproximat d'1,8 milions d'euros.

9. Reduccions de personal a l'administració

Aprimar l'administració va ser una de les primeres declaracions d'intencions que Artur Mas va posar en marxa en prendre possessió. El seu govern va reduir de 15 a 12 el nombre de conselleries i també va reduir un 20% les estructures directives dels departaments. Així, doncs, els alts càrrecs van passar de 177 a 136, fet que suposa un estalvi públic anual d'entre 3 i 4 milions d'euros en salaris.

Cargando
No hay anuncios

10. La polèmica revisió del PIRMI

El mes d'agost va estar marcat per la primera gran polèmica dels nous consellers de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i d'Empresa i Ocupació, Xavier Mena, que van haver de comparèixer al Parlament per donar explicacions per la sobtada revisió de la renda mínima d'inserció, coneguda com a PIRMI. Els 34.000 perceptors d'aquest ajut contra l'exclusió social van rebre la mensualitat d'agost, per primer cop i de forma excepcional, a través d'un xec nominal, en lloc de l'habitual ingrés bancari. L'objectiu de la mesura era, segons el Govern, detectar el frau en aquest ajut, per part, per exemple, de beneficiaris que no residien a Catalunya. Prop del 20% no va cobrar el PIRMI d'agost, alguns d'ells per frau, però d'altres per problemes d'informació domiciliària. La revisió sorpresa va anar acompanyada d'una reforma legal –aprovada al setembre– per endurir els criteris d'accés al PIRMI, que ha deixat fora d'aquest ajut bona part dels que fins ara se'n beneficiaven: els aturats sense prestació. Amb tot plegat, el Govern buscava estalviar 50 milions d'euros.

11. Retallades als mitjans públics

Cargando
No hay anuncios

El 25 de novembre, el Govern va anunciar que reduiria en un 13,3% la seva aportació a TV3 per al 2012, i que la deixaria en 260 milions d'euros, fet que podia implicar el tancament de dos canals. La retallada serà encara més gran a COMRàdio, on arribarà fins al 15%. També alguns mitjans locals han patit els efectes de la crisi: la Televisió de l'Hospitalet tancarà el 31 de desembre –la ràdio finalment se salvarà– i també han desaparegut Gavà Televisió, Canal Nord i Maresme Digital TV2.

12. Retallada a Cultura

Ja fa temps que la cultura la balla magra. L'any passat la Generalitat hi va destinar 313.260 euros dels 32 milions del seu pressupost: un 0,96%. Per al 2012, la tisorada prevista és d'entre el 15% i el 20%. Mascarell va encetar el seu mandat amb la supressió directa de dos alts càrrecs i onze òrgans suposarà una reducció directa de més de 600.000 euros. A la retallada del Govern l'han precedit l'Ajuntament de Barcelona, que ha rebaixat el pressupost en cultura en un 5% i el ministeri de Cultura, que ho ha fet en un 12,3%. El sector s'ha manifestat contra les mesures d'austeritat sota el lema "No retalleu la cultura!".