La resistència del poble gitano a l'extermini silenciat
La Generalitat de Catalunya promou la recuperació de la memòria històrica del poble gitano per construir una societat millor
A meitat del segle XVIII, va tenir lloc el que es coneix com a Baró Estardipen o Gran Captura, el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano per part de les autoritats. Amb motiu del seu 275è aniversari, el Departament d’Igualtat i Feminisme ha impulsat l’exposició Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes, que ha acollit el Palau Robert de Barcelona fins a principi de desembre. A més, el Departament ha coordinat un seguit d’actes arreu del territori –Manresa, Girona, Mataró, Tarragona i Barcelona–, per recordar, reparar i prevenir l'antigitanisme.
El darrer d’aquests actes ha estat el taller La resistència del poble gitano a l’extermini silenciat, organitzat per l’ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya, per recuperar la memòria històrica del poble gitano i avançar cap a una societat en què tothom visqui amb igualtat. La trobada, que es va celebrar el 16 de desembre a La Llotja de Lleida, va comptar amb la participació de Paqui Perona, mediadora social i presidenta de l’associació Veus Gitanes, i Enerida Isuf, activista romaní, musulmana i estrangera, advocada i experta en disseny de polítiques públiques. Totes dues coincidien en la importància de trobar-se per parlar sobre el Baró Estardipen i donar a conèixer, des d’una perspectiva feminista i antiracista, uns fets desconeguts per la majoria de les persones. I és que, segons denunciava Paqui Perona, "el que molestava més a l'Estat era la independència de les dones, la seva forma de vestir menys pudorosa, la llibertat d'ocupació de què gaudien; eren dones que no estaven segregades pels seus homes a l'espai públic, i això va crear la noció d'una mala forma de vida".
La independència de les dones
Fins ara mai s’havien reconegut ni valorat les repercussions culturals i materials de l’Ordre Reial per la presó de gitanos de 28 de juny de 1749. Aquesta Gran Captura, que va ser promoguda amb l’objectiu d’empresonar famílies gitanes senceres per tot l’Estat, va afectar unes 12.000 persones gitanes, algunes van morir i unes altres van ser separades de les seves famílies. Va ser un intent d'extermini que va fracassar i va culminar amb el seu alliberament. Avui dia, però, el col·lectiu denuncia que la repressió encara continua, amb el silenciament i la manca de reparació de tot el dany que arrosseguen des d'aleshores. Per això és tan important visibilitzar-ho, per conscienciar no sols el poble gitano, sinó tota la societat, perquè el que va passar no es torni a repetir, "per educar-nos en la nostra pròpia història negra i silenciada i perquè ara, amb l'efervescència de l'extrema dreta, és un moment crític", ha recordat Perona.
Segons les ponents, el Baró Estardipen va ser un intent d'homogeneïtzació amb l'afany d'imposar una sola llengua, un sol pensament, una sola religió i una sola economia. "Als àrabs i jueus se'ls va expulsar –han recordat–; a nosaltres ens van voler exterminar". I el resultat encara és latent. Això explica que Isuf insistís en la importància d’actes com aquest que suposen recuperar la memòria històrica de la comunitat gitana, així com reconèixer públicament que l’extermini va existir, i que han patit el racisme i la violència. Alhora, l’activista reclamava “l’aplicació de polítiques públiques, amb suficients recursos econòmics, que assumeixin tot el que els gitanos van perdre, com els drets lingüístics, els drets econòmics i, fins i tot, els drets humans”.
Recuperar la memòria històrica
Des del Departament d’Igualtat i Feminisme s’està treballant per escriure una nova pàgina de respecte, igualtat i justícia social. Aquesta voluntat explica que durant tot el mes de novembre s’organitzessin actes arreu del territori per portar la memòria històrica de la comunitat gitana. Una història que s’ha de construir des del coneixement i el respecte, des de la creació d’espais de justícia social, i des de la voluntat d’acabar amb els estigmes. I és que aquests estigmes malauradament encara no han desaparegut: "A l'imaginari col·lectiu existeix la idea que els gitanos estem incapacitats", lamentava la mediadora social Perona, i afegia: “Han blanquejat fins i tot la incorporació d'elements de la nostra cultura dins la societat espanyola i catalana. Som la minoria amb més desprestigi de tot Europa”. Per combatre aquesta realitat, les ponents van demanar polítiques públiques efectives i transversals en tots els àmbits per reparar el dany que va sofrir el poble gitano.
El taller, amb el qual finalitzava el programa d'actes commemoratius del Baró Estardipen, ha estat una eina útil per reconèixer la barbàrie que va patir el poble gitano i sensibilitzar la ciutadania actual en la lluita contra l’antigitanisme, perquè això no torni a passar.
