Com recollir un Oscar i no morir en l'oblit, amb 10 exemples

BarcelonaAl llarg dels més de 80 anys que fa que l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques reparteix estatuetes, hi ha hagut recollides dels premis molt especials. N'hi ha hagut amb valor polític, social, ètnic i d'altres que són meres anècdotes fruit de l'alegria. Els uneix el fet que han superat la barrera del temps i que encara representen moments que moltes persones recorden:

1. L'any 1999, Roberto Benigni va ser un dels grans triomfadors de la gala dels Oscars perquè la pel·lícula 'La vida és bella' li va proporcionar premis com a realitzador i com a actor. El de millor director el va recollir amb un llarg discurs i saltant per sobre dels assistents i les butaques on estaven asseguts.

2. James Cameron va dirigir l'any 1997 'Titanic', una cinta que li va concedir 11 Oscars dels 14 als quals estava nominat. Al final de la gala, quan l'Acadèmia va cridar el realitzador per donar-li el premi al millor director, Cameron va ironitzar que no sabia com s'ho estaven passant els assistents però que ell s'ho estava passant "prou bé". Al final del seu discurs, ple d'agraïments, va exclamar el mateix que Leonardo di Caprio, protagonista masculí del film, a la proa del centenari transatlàntic: "Sóc el rei del món!"

3. Adrien Brody va tenir dos moments de glòria en una sola pujada a l'escenari. L'apassionat petó que li va fer a Halle Berry, l'encarregada de donar-li l'estatueta, i el moment en què va haver d'apujar la veu perquè qui dirigia no silenciés amb la música la crida que ell volia fer des d'aquella tribuna contra la guerra de l'Iraq. Era l'any 2002 i el film que havia protagonitzat Brody era 'El pianista', una història dirigida per Roman Polanski que li va comportar la seva primera nominació a aquests premis.

4. La recollida de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per part de Pedro Almodóvar no va ser pas discreta. Ni pel crit amb el qual Penélope Cruz el va fer pujar a l'escenari ni pel localista discurs amb el qual el director manxec va fer servir aquell micro global, ple de sants i verges. El film era 'Todo sobre mi madre', el primer Oscar que s'emportava Almodóvar, abans de rebre'n un altre per 'Hable con ella' dos anys més tard, el 2002.

5. Fernando Trueba va aconseguir el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa amb el film 'Belle Époque' l'any 1992, el segon rebut per una producció espanyola. En la recollida del guardó, va dir que li agradaria "creure en Déu per poder agrair-li el premi però que ell només creia en Billy Wilder". Més tard, durant la festa, Trueba va reconèixer que el mestre Wilder li va trucar i li va dir: "Hola Fernando, sóc Déu".

6. Entre les recollides més destacades i més memorables hi ha la no-recollida de Marlon Brando. L'actor va protestar contra la manera com la indústria del cinema nord-americana tractava els indígenes americans. A l'hora de recollir el premi com a millor actor, una indígena nord-americana, Sacheen Littlefeather, va pujar a l'escenari amb la seva vestimenta tradicional per refusar aquell premi i fer un discurs sobre la situació del seu poble dins del context dels EUA. Brando havia guanyat el premi pel film 'El padrí', de l'any 1972.

7. Hattie McDaniel és el nom d'una actriu que té un Oscar com a millor actriu de repartiment però difícilment ens ve al cap pel seu nom artístic. Tot i això, tothom té la seva imatge al cap quan se li diu que és la criada d''Allò que el vent s'endugué', de l'any 1939, coneguda al film amb el nom de "Mammy". Tot i que va ser molt discreta, les seves sentides paraules tenen un valor més enllà del que expressen, ja que són les de la primera actriu negra que va rebre un Oscar.

8. Hi ha alguns clàssics a l'hora de no recollir els seus premis. El més gran de tots és Woddy Allen, que ja l'any 1977, amb 'Annie Hall' va deixar plantada l'Acadèmia quan li va concedir el guardó al millor director, deixant enrere realitzadors de la talla de Steven Spielberg o George Lucas. Després de fer uns quants plans amb la gent aplaudint, el presentador expressa un lacònic agraïment de l'Acadèmia.

9. Encara que molts cops el que més destaca és el discurs o l'emoció a l'hora de fer els agraïments, Jorge Drexler es va limitar a cantar quan va rebre l'Oscar a la millor cançó inèdita per 'Al otro lador del río'. Tot i això, la història té més transcendència, ja que va ser una revenja de Drexler. L'uruguaià havia de cantar aquest tema durant la gala però els organitzadors li ho van impedir perquè no era prou conegut, i va haver de cedir el seu paper a Antonio Banderas i el guitarrista Carlos Santana.

10. Entre les més còmiques hi ha la recollida de l'Oscar que va protagonitzar Jack Palance, quan als 72 anys, l'any 1991, va recollir el seu Oscar com a millor actor de repartiment per 'Cowboys de ciutat'. L'actor va començar a fer flexions en diverses postures a sobre de l'escenari per demostrar que encara estava jove i fort. Entre aplaudiments, Palance va recordar que allò només era una mostra i que ho podia fer durant "tota la nit". De fet, la seva vida encara es va allargar fins al 2006.

Si voleu continuar gaudint de tota la informació dels Oscars ho podeu fer a través de la nostra pàgina especial, des d'ara fins a l'entrega dels premis.