Quantes intel·ligències hi ha al cervell?

BarcelonaNo tenim una intel·ligència sinó, com a mínim, vuit. Aquesta és la teoria principal de Howard Gardner, el psicòleg que va revolucionar el model educatiu en trencar amb la idea que la intel·ligència és una habilitat com una altra que cadascú té en més o menys quantitat.

Aquest professor de la Universitat de Harvard, guanyador del premi Príncep d'Astúries de ciències socials 2011, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples. Segons defensa Gardner, cada persona té vuit habilitats cognoscitives diferents i interrelacionades sense que n'hi hagi cap de superior a les altres. Són les següents: lingüística, logicomatemàtica, cineticocorporal (o física), musical, naturalista (o científica), interpersonal (capacitat d'empatitzar amb els altres), intrapersonal (capacitat de comprendre's a un mateix), i espacial (alguns la consideren una subcategoria, a cavall entre la logicomatemàtica i la física).

La teoria va canviar el món educatiu dels Estats Units, i en general del món occidental als anys 80. En paraules del jurat del Premi, la seva investigació és decisiva perquè "agafa en consideració les potencialitats innates de cada individu". El pedagog i mestre Daniel Gabarró explica que Garner -així com altres corrents de la psicologia, com l'anomenada programació neurolingüística- va canviar la concepció de la intel·ligència. Abans s'entenia com a lineal, com la capacitat de resoldre problemes i prou, però "també és la capacitat de generar nous problemes, d'entendre i preguntar-se coses sobre la realitat", diu. La realitat és múltiple i, per tant, permet múltiples intel·ligències, diferents maneres d'entendre-la.

Els tests d'intel·ligència que es feien fins llavors, diu Gabarró, eren molt "eurocèntrics" o occidentals: "Et podia sortir un resultat molt alt, però en una selva et moriries al cap de dos dies". Eren criteris acadèmics que no tenien en compte altres tipus d'intel·ligència, com la capacitat d'adaptar-se al medi.

Gardner a les escoles catalanes

Es va acabar l'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent", lligada a la idea d'una intel·ligència "única, innata, invariable i quantificable", explica el pedagog. "Ara se sap que es pot desenvolupar, que és educable". Però la gran contribució de Gardner va ser l'aplicació de la teoria a les escoles: es tracta d'ajudar l'alumnat a aprendre a relacionar-se amb el món d'una manera més flexible, és a dir, utilitzar al màxim les vuit capacitats. En un entorn econòmic, social i històric cada cop més canviant, això els pot ajudar a adaptar-se millor, remarca Gabarró.

No consisteix, però, a fer un estudi de les intel·ligències de cada nen, perquè tots les han de desenvolupar totes. "En una classe de música tots necessiten desenvolupar la musical, però potser n'hi ha que hi apliquen la matemàtica", diu Gabarró. Els mestres han de ser formats per identificar els tipus d'intel·ligència i com s'apliquen en cada matèria.

A Catalunya apliquen els principis de Gardner algunes escoles -tant públiques com concertades i privades-, però són un percentatge encara baix del total -al voltant d'un 3%, segons els càlculs del pedagog-. "No està incorporat en el saber dels mestres com a col·lectiu" malgrat que la idea és coneguda, apunta. "Tothom sap que hi ha diverses intel·ligències, però no què implica per a les matemàtiques o l'educació física".

L'"escola personalitzada" o aprendre després de pensar

Howard Gardner (Scranton, EUA, 1943) es va doctorar en filosofia a la Universitat de Harvard el 1971. Des de l'any següent hi presideix i codirigeix un dels seus projectes insígnia, el Projecte Zero, que estudia els processos d'aprenentatge de nens i adults. El seu model d'"escola intel·ligent" treballa sota el principi que l'aprenentatge és una conseqüència de l'acte de pensar i de l'ús actiu i flexible del coneixement. Els resultats d'aquesta investigació s'han aplicat principalment a escoles públiques dels Estats Units i en especial a centres on estudien alumnes provinents de famílies amb pocs recursos econòmics i socials. Aquest psicòleg de fama internacional és avui catedràtic de cognició i educació John H. & Elisabeth A. Hobbs de l'Escola Superior d'Educació de Harvard, on també és professor de psicologia. Ha escrit 25 llibres que s'han traduït a 28 idiomes. Paidós, que l'edita en castellà i que li ha dedicat una col·lecció pròpia, publicarà a l'octubre el seu últim reball: Verdad, belleza y bondad. La enseñanza de las virtudes en el siglo XXI.

Compromès socialment i ètica- ment amb l'educació, el canvi radical del concepte d'intel·ligència va més enllà de definicions: les vuit intel·ligències no tenen un valor in- trínsec, segons ell, sinó que, depenent de com les utilitzem en la societat, se'ls dóna un valor moral o un altre. L'educació personalitzada –basada en el fet que els sistemes educatius es prenguin seriosament les diferències entre les persones– no ha de tractar com a llestos o tontos els estudiants "en termes de quina de les seves intel·ligències és la més forta, sinó usar això perquè puguin entendre el món", afirma Gardner